Negociación Legal: Teoría y Ética. Estudio comparativo EEUU – España

Abstract

A Espanya, malgrat que els professionals de l'advocacia dediquen gran part de la seva activitat a negociar, els coneixements per desenvolupar aquesta funció professional tenen una presència poc rellevant en el currículum acadèmic, a més, el tractament doctrinal i deontològic es escàs. Per contra, als EUA la situació és diferent, la negociació ha anat cobrant rellevància al currículum acadèmic i formatiu de l'advocat, hi ha un patrimoni doctrinal d'important calat i la norma ètica integra preceptes relatius a la negociació. Prenent com a base aquesta anàlisi, es realitza una revisió doctrinal que serveix de fil conductor per a la presentació dels diferents enfocaments/estils de negociació.

Un cop establert l'estat de la qüestió, la segona part d'aquest treball compara la negociació legal amb el litigi. Es refereix tant l'auge dels mecanismes de alternatius de resolució de conflictes, entre ells la negociació, com la influença d´ aquest fenomen en la forma de exercir l´advocacia. Es realitza una reflexió sobre les suposades bondats de les modalitats alternatives de resolució de conflictes i sobre les aportacions del sistema d'administració de justícia tradicional. Alhora, es posa de manifest la preocupació per les garanties i la qualitat de les solucions als conflictes mitjançant mecanismes distints al litigi judicial.

L'activitat negociadora de l'advocat està, en general, escassament tractada per les normes deontològiques. Analitzant les diferències entre els marcs comparats EUA i Espanya, s'observa un tractament més extens i profund en el primer d'ells enfront d'una regulació escassa en el segon. Abordarem la problemàtica ètica dels processos de negociació legal, i en especial, la protecció a la part contrària atorgada per aquesta norma en aquests processos.

Finalment, s'indica la conveniència que el col·lectiu professional adopti una actitud proactiva, proposant les seves pròpies alternatives de resolució de conflictes. Aquest treball finalitza amb dues propostes: la d'una norma deontològica i la d'un mecanisme de negociació supervisada.

In Spain, although the legal profession devotes much energy to negotiation, the academic

curriculums do not, for the most part, feature training in the skills necessary to carry out this

legal function. Furthermore, there has been little research in the area and the question of ethics

has not been addressed. In contrast, the situation in the United States is different: negotiation

has become increasingly important in academic curriculums and in training for lawyers. There is

a wealth of important research and their codes of ethics incorporate provisions relating to

negotiation. Based on this analysis, a doctrinal review has been carried out, serving as a

guideline for the presentation of different approaches, different styles of negotiation, their

respective benefits and consideration of the factors to be taken into account.

Once established the State of the art, the second part of this paper compares legal negotiation

with litigation the growth of legal negotiation and other alternative conflict resolution mechanisms

and its influenced on the way the legal profession operates has been evaluated. An analysis of

the supposed benefits of these new procedures is carried out and the contribution of the

traditional justice system is examined. At the same time, this work highlights concerns about the

fairness and quality of solutions to conflicts arising from mechanisms other than litigation.

Legal negotiation is, in general, undertreated by ethical standards. Having analyzed ethical

issues in the United States and Spain, a longer and more thorough treatment is observed in the

first of them and less regulation in the second. Ethical issues on legal negotiation have been

particularly addressed.

Finally, the desirability of the legal profession adopting a proactive approach by proposing its

own alternative dispute resolutions is examined. This work concludes with two proposals: a rule

of professional conduct and a supervised negotiation mechanism.