Com creuen els professors de traducció jurídica que es forma un traductor especialitzat?

Abstract

Al llarg dels últims quaranta anys, les creences de professors han estat objecte d’una àmplia recerca en l’àmbit de l’ensenyament i aprenentatge d’idiomes, la qual ha revelat la rellevància que tenen per determinar la conducta professional dels docents i per filtrar la seva interpretació de fenòmens nous. Els resultats s’han anat aplicat amb satisfactòriament a la formació de professorat i a la implementació d’innovacions pedagògiques. Són poques les investigacions sobre aquest tema en el camp de la traducció, i no n’hi ha cap sobre les pedagogies personals dels docents de traducció especialitzada.

Aquesta recerca exploratòria examina les teories implícites de professors universitaris respecte a la formació de traductors jurídics i se centra en la seva conceptualització de la metodologia d’ensenyament-aprenentatge i en els coneixements declaratius i processuals que creuen que els estudiants han d’adquirir. Són dos els objectius que es planteja assolir amb aquesta tesi. D’una banda s’espera contribuir a l’estudi de les creences professionals, la seva formació i la seva identificació. De l’altra es pretén explorar les pedagogies personals dels professos de traducció jurídica sobre qüestions com són l’enfocament centrat en l’estudiant o en el docent, els papers dels estudiants i dels ensenyants, els objectius transversals i específics d’aquestes assignatures, el lloc que ocupa la traductologia en la pràctica de la traducció i la profunditat en els coneixements de l’àmbit jurídic que han d’assolir els estudiants, així com els constructes dels professors sobre el bon estudiant i el bon traductor.

L’estudi s’ha porat terme amb una metodologia de recerca qualitativa a fi de realitzar una interpretació etnogràfica d’entrevistes semiestructurades amb professors de la llicenciatura en Traducció i Interpretació. S’ha prestat una atenció especial a la funció que tenen les actituds i les experiències personals en la formació de creences, així com la utilitat d’aquests factors en la identificació de creences, juntament amb la constatació que el docent hagi pres consciència o no de l’existència d’aquests conflictes, que sovint es denominen hotspots en la recerca de l’àmbit. Amb aquest objectiu s’ha explorat la coherència de les creences mitjançant la identificació de hotspots i la relació entre aquestes incongruències i el conjunt del discurs del docent.

Els resultats indiquen que, tot i que els ensenyants solen actuar en consonància amb les seves creences pedagògiques, existeixen algunes divergències entre les seves creences declarades i les seves actuacions autoreferides, cosa que confirma la utilitat de les actuacions autoreferides com a instrument de contrast. La consciència per part dels docents d’aquestes incongruències pot indicar un punt de transició en el seu sistema de creences, mentre que la seva inconsciència aparent d’aquestes incoherències ens ha fet qüestionar la identificació de creences basada exclusivament en les creences declarades.

S’ha constatat que les actituds i les experiències personals dels professors tenen una influència significativa sobre les seves creences professionals i pràctiques docents. Com a conseqüència, les assignatures de traducció jurídica reflecteixen aquesta diversitat d’experiències precursores dels seus professors.

Over the last four decades extensive research has been carried out on teachers’ beliefs in the area of second language teaching and learning, revealing the influential role they play in determining teachers’ professional behavior and in filtering their interpretation of new phenomenon. The results are being successfully applied to teacher development and to the implementation of educational innovation. Research in the field of translation teachers’ beliefs has been limited, and to date no research has addressed the personal pedagogies of teachers of specialized professional translation.

This exploratory study examines the implicit theories of university teachers regarding the training of specialized legal translators, and focuses on their conceptualization of teaching and learning methodology and of the content and procedural knowledge to be acquired. The purpose of the research is twofold. It aims to contribute to the study of professional beliefs, their formation and their identification. It also means to explore legal translation teachers’ personal pedagogies regarding issues such as teacher- and student-centered approaches, student and teacher roles, transversal and course-specific goals, translation methodology, the role of translation theory in translation practice, and the amount of legal knowledge students need to acquire, as well as teachers’ constructs of the good student and the good translator.

A qualitative approach was adopted to carry out an ethnographic interpretation of semi-structured interviews with Spanish teachers of undergraduate students. Special attention was given to the role of personal attitudes and past experience in belief formation and to the function of hotspots and the subjects’ awareness of these contradictions in belief identification. Belief coherence was explored by identifying contradictions —referred to as “hotspots” in beliefs research—, between teachers’ stated beliefs and their self-reported classroom behavior and relating these hotspots to the teacher’s overall discourse.

The results show that although teachers generally follow their pedagogical beliefs, several differences existed between their declared beliefs and their self-reported behavior, thus confirming the usefulness of self reported behavior as an instrument of contrast. Teachers’ awareness of conflicting belief statements and reported practices was seen to indicate a transition in their belief structure, whereas the apparent unawareness of such incoherencies led me to question the identification of beliefs based exclusively on these statements. Findings show that teachers’ attitudes and personal experiences have a significant influence on their professional beliefs and on their educational practices. Consequently, legal translation courses reflect the heterogeneity of their teachers’ backgrounds.