Applying species distribution models in conservation biology = Aplicacions dels models de distribució d'espècies en biologia de la conservació

Abstract

This work is at the crossroads where conservation problems, arising from the biodiversity loss and environmental crisis, meet the difficulties of applying research outcomes in conservation practice, framed in a sustained decline of resources for biodiversity conservation due to an entrenched economic and social crisis. The overall aim of the thesis is to deepen the use of species distribution models (SDM) to improve decision-making processes in biodiversity conservation. With the ambition to build bridges between research and conservation practice, the thesis proposes to go closer to real contexts of decision making and contribute to boost effective species conservation strategies. Concerning methodological issues, the thesis emphasizes the importance of information sources of species distribution, since it is a key aspect of the quality of SDM results and also one of the most controversial sections of conservation budgets. To meet these objectives, the thesis include six chapters organised in three thematic blocks. The first block include various examples of SDM application in different conservation backgrounds (Chapters I, II, III, IV and V). Complementarily, the second block explore how to boost SDM outcomes to inform conservation practice (Chapter IV and V). Finally, the third block examines uncertainties of different information sources of species distribution to develop SDM (Chapter VI). The thesis highlight SDM as key tools to improve decision-making in different conservation backgrounds, playing critical roles in almost all steps of the decision-making processes, especially in dealing with decision uncertainties. It also emphasize that an effective implementation of SDM to solve conservation problems has to match SDM goals to specific questions arising from the decision-making process, and also to promote utilisation of SDM outcomes through active communication and clear, valuable and useful spatial products. These two conditions are also sufficient for an effective knowledge-transfer from other scientific developments to inform and improve conservation practice.

Aquest treball se situa en la cruïlla on conflueixen els problemes de conservació, derivats de la pèrdua de biodiversitat i la crisi ambiental, amb els problemes d’implementació de solucions efectives, relacionats amb les dificultats d’aplicar els resultats de la recerca en la pràctica de la conservació, tot plegat emmarcat dins un context més general de crisi econòmica i social que es tradueix en una reducció progressiva dels recursos destinats a la conservació de la biodiversitat. L’objectiu general de la tesi es aprofundir en la utilització de SDM (models de distribució d’espècies) per millorar els processos de decisió en conservació de la biodiversitat. Amb l’ambició de bastir ponts entre la recerca ecològica i la conservació sobre el terreny, la tesi es planteja anar una mica més enllà dels exercicis teòrics i apropar-se a contextos reals de presa de decisions per fer contribucions més efectives a la conservació de les espècies. Pel que fa als aspectes metodològics, la tesi posa l’accent en la importància de les fonts d’informació sobre distribució d’espècies, atès que es un aspecte clau de la qualitat dels resultats dels SDM i alhora un dels apartats més controvertits en els pressupostos públics destinats a la conservació. Per donar resposta a aquests objectius, la tesi consta de sis capítols estructurats en tres blocs temàtics. En el primer bloc es desenvolupen exemples d’aplicació de SDM en diferents contextos de conservació (Capítols I, II, III, IV i V). De forma complementària, el segon bloc explora com potenciar els resultats derivats dels SDM per informar la pràctica real de la conservació (Capítol IV i V). Finalment, el tercer bloc examina la incertesa de diferents fonts de dades biològiques per desenvolupar SDM, tenint en comte diferents àmbits d’aplicació (Capítol VI). Al llarg dels diferents capítols s’ha posat de manifest que els SDM son eines clau en la millora de les decisions de problemes de conservació diversos, i amb implicacions en quasi totes les etapes dels processos de decisió, i especialment en la quantificació de la incertesa relacionada amb cadascuna de les etapes. També s’ha posat de relleu que l’aplicació efectiva de SDM en processos de decisió passa per ajustar els objectius dels SDM a les preguntes plantejades en el context particular del problema de conservació, i també per promoure la utilització dels resultats obtinguts amb SDM a traves d’una comunicació activa i de productes espacials clars, útils, accessibles i ben ajustats al problema de conservació. Aquestes dues condicions son igualment vàlides per la transferència efectiva d’altres desenvolupaments científics per la millora de la pràctica de la conservació de la biodivesitat.