dc.description.abstract
La línia de recerca té per objectiu establir l’evolució pictòrica de la retaulística a Catalunya a les acaballes del segle XV i principis del XVI, a partir d’obres d’aquest període procedents del taller dels Vergós, de Joan Gascó i de Pere Nunyes. L’estudi científicotècnic se centra en nou taules corresponents a quatre retaules, considerats obres clau del canvi de gustos artístics que es produeix en la societat d’aquest període i que es plasmarà en les representacions pictòriques.
S’inicia amb el Retaule de sant Esteve de Granollers (1492/1494-1500) perquè, d’una banda, els Vergós representen la continuïtat huguetiana i, de l’altra, pel fet que en aquest retaule té lloc un fet particular: totes les taules pertanyen al taller dels Vergós excepte les dels quatre profetes, obres del pintor renaixentista Joan Gascó. Aquestes obres primerenques de Gascó es confronten amb altres taules que ja pertanyen a la seva producció posterior, quan ja s’ha independitzat dels Vergós i ha establert el seu propi taller a Vic. L’apropament a aquesta segona etapa de Gascó es fa a través de l’estudi del Retaule de sant Pere (cap a 1516), de l’església de Santa Maria de Palautordera. La producció de Pere Nunyes, que acredita una informació molt consistent del model italià en voga, representa una nova fase de la transformació estilística i tècnica de la pintura del període en què se centra l’estudi. S’examinen les taules del Retaule sant Eloi dels argenters (1526-1529) i es comparen amb altres treballs seus, com ara la predel•la del Retaule de sant Sever (1541 i 1542).
Quant als suports de fusta, se n’han identificat dues tipologies: els d’acoblament pla i endrapats, característics del període gòtic, i els suports en els quals les posts estan unides per encaix i recobertes per l’estopa, trets característic de les taules renaixentistes. Un altre reflex doncs dels canvis que tenen lloc en l’àmbit de la retaulística catalana d’aquest període en el qual se centra el treball.
La recerca es basa principalment en l’anàlisi de la mecànica d’execució seguida pels artistes en què s’ha posat el focus, a partir de les seccions estratigràfiques de les mostres que s’han estudiat, des de la preparació dels suports fins a l’aplicació final del color, passant pel dibuix preliminar i el daurat. Ha estat rellevant conèixer la paleta de colors dels artistes, com feien la preparació de les obres i quin procediment pictòric seguien. En conjunt, els pigments identificats han estat el cinabri, les laques, el mini, el groc de plom i estany, les terres naturals, l’atzurita, el pigment verd de compost de coure “verdet”, el blanc de plom i el negre carbó. Tots ells han estat aglutinats amb material proteic i oli.
Un altre punt important en la recerca és l’estudi dels daurats, que també reflecteix els canvis en la retaulística catalana d’aquest període, com també un canvi en els gustos de la societat. En aquest sentit, la utilització dels fulls metàl•lics en les taules gòtiques catalanes excel•leix per les àmplies àrees daurades, pels materials i les tècniques emprades, mentre que en les obres posteriors, ja renaixentistes, el daurat, gradualment, queda relegat a petites superfícies.
en_US
