PsychoMSS Study: Stress and Psychosocial Factors in Multiple Sclerosis

Abstract

The stress effect on Multiple Sclerosis (MS) has yielded disparate results. One reason may be the heterogeneity in the stress measure and the presence of potential moderators/mediators. Aims: to analyse the stress effect on MS under a transactional approach and to elucidate the role of coping, social support, anxiety, alexithymia and early-life stress in this relationship. Methods: the study consisted in three phases: a systematic review, a case-control study (n= 82), and a longitudinal one year follow-up study (n=26). Linear and Multiple Hierarchical models were conducted. Results: people with MS (pwMS) showed more passive coping, less perceived social support and greater anxiety and alexithymia. The bidirectional hypothesis was confirmed with self-reported stress and functionality. Coping and anxiety showed a moderator effect. Conclusions: stress and MS may follow a deteriorating cycle. Psychotherapeutic interventions should be conducted in early stages of MS to improve functionality and quality of life in pwMS.

L’efecte de l’estrès en l’Esclerosi Múltiple (EM) ha mostrat resultats diversos. L’heterogeneïtat en l’avaluació de l’estrès i la presencia de factors mediadors/moderadors poden ser-ne la causa. Objectius: analitzar l’efecte de l’estrès en l’EM (aproximació transaccional) i explicar el paper moderador de l’afrontament, el suport social, l’ansietat, l’alexitimia i l’estrès primerenc. Mètodes: l’estudi té tres fases; una revisió sistemàtica, un estudi cas-control (n=82), i un estudi longitudinal de seguiment d’un any (n=26). L’anàlisi va incloure models jeràrquics lineals i mixtes. Resultats: les persones amb EM van mostrar un afrontament més passiu, menys suport social i més ansietat i alexitimia. La hipòtesi bidireccional es confirmà amb mesures auto-reportades d’estrès i funcionalitat. L’afrontament i l’ansietat mostraren un efecte moderador. Conclusions: l’estrès i l’EM poden seguir un cicle deteriorant. Les intervencions psicoterapèutiques s’haurien d’implementar en els primers estadis de l’EM per millorar la funcionalitat i la qualitat de vida en les persones amb EM.