Proposta d’un marc conceptual per a modelar l’aprenentatge organitzatiu i la creació de coneixement. Una aplicació en organitzacions d’ensenyament superior

Abstract

En l’entorn organitzatiu actual, el coneixement ha esdevingut un actiu estratègic essencial. En conseqüència, l’aprenentatge organitzatiu s’ha convertit en una exigència per a qualsevol organització que vulgui generar el coneixement i les habilitats necessàries per poder assolir avantatges competitius sostenibles. Les institucions d’ensenyament superior no estan al marge d’aquesta realitat. Aquestes organitzacions també estan exposades a nivells creixents de competència i han d’adaptar-se, amb molta rapidesa, als constants canvis de la societat per poder donar resposta a les necessitats dels estudiants. És per aquest motiu que, en aquest sector, l’aprenentatge organitzatiu i la creació de coneixement també s’han convertit en elements clau. L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en l’anàlisi del procés d’aprenentatge organitzatiu en el sector universitari. Per això, es dissenya una proposta de marc conceptual que permeti modelar el procés d’aprenentatge organitzatiu i de creació de coneixement d’una organització, posant de manifest els constructes que hi intervenen, així com la manera com es relacionen i s’influencien entre si. La metodologia utilitzada és de tipus quantitatiu. Per desenvolupar la part empírica, es recullen les dades a partir d’un qüestionari estructurat que s’aplica a dues mostres formades per personal docent investigador i d’administració i serveis de tres universitats distintes. D’altra banda, per realitzar l’anàlisi de dades, s’utilitzen tècniques estadístiques multivariants com l’anàlisi factorial i un model d’equacions estructurals basat en la variància mitjançant PLS (PLS-SEM). Els resultats obtinguts confirmen que les institucions d’ensenyament superior estudiades són organitzacions que aprenen. També s’obté evidència empírica que aquest aprenentatge es desenvolupa a nivell individual, grupal i organitzatiu i que, a més, existeix una influència significativa entre aquests tres nivells ontològics d’aprenentatge. Així mateix, també és destacable la influència significativa que tenen els estocs inicials d’aprenentatge i alguns factors com ara el lideratge i l’estructura organitzativa, la cultura organitzativa i el treball en equip i l’obertura a l’entorn i la millora contínua sobre l’aprenentatge organitzatiu. Malgrat les limitacions d’aquest estudi, els resultats obtinguts poden contribuir a la millora de la gestió de les organitzacions universitàries gràcies a l’aplicació de polítiques que promoguin l’aprenentatge organitzatiu.

In the current organizational environment, knowledge has become a key strategic asset. Consequently, organizational learning has become a requirement for any organization that wants to build the necessary knowledge and skills to achieve sustainable competitive advantages. The higher education institutions are not out of this reality. These organizations are also exposed to increasing competition levels and they have to rapidly adapt, to the society constant changes to respond to the student’s needs. This is the reason why, organizational learning and knowledge creation have also become key elements for this sector. The purpose of this study is to deepen the analysis of the organizational learning process in the university sector. Therefore, we designed a proposal for a conceptual framework to model the process of organizational learning and knowledge creation of an organization. We highlighted the constructs involved in such process and how they interact and influence each other. The used methodology is quantitative. We collected data using a structured questionnaire that we applied to two samples, consisting of faculty and administrative staff of three different universities. Moreover, we performed the data analysis using multivariate statistical techniques such as factor analysis and structural equation model based on the variance using PLS (PLS-SEM). The results confirm that higher education institutions studied are learning organizations. Moreover, we obtained empirical evidence that learning takes place at the individual, group and organizational level and, in addition, that there is significant influence between these three ontological levels of learning. Likewise, it is important to remark the significative influence of initial learning stocks and of some factors such as leadership and organizational structure, organizational culture and teamwork and openness to the environment and continuous improvement on organizational learning. Despite the limitations of this study, the obtained results can help to improve the management of university organizations, thanks to the implementation of policies that promote organizational learning.