Qualitat de Vida, Aferrament i Creences de Malaltia del pacient immigrant de la Catalunya Central

Abstract

FONAMENT: Actualment, el fet d’immigrar, malgrat ser un fenòmen antiquíssim, posa en compromís la salut general i mental de les persones que emigren per motius econòmics. A l’Estat Espanyol, la migració multicultural, és un fenomen relativament recent, tot i que ha evolucionat molt ràpidament i s’ha frenat per la crisi econòmica que va començar el 2008. La gran diversitat de situacions associades a les característiques dels processos migratoris i les condicions de vida de la població immigrant en les societats receptores ens situa en un àmbit d’estudi complex. L’estudi de la salut mental del pacient immigrant i l’ús que fa del servei de salut mental requereix explorar una sèrie de qüestions que ens permeti aclarir quines són les causes del seu malestar, com les expressa i com s’està produint el seu procés d’aculturació per desenvolupar iniciatives per a la millora de la seva salut i comprendre millor el seu funcionament psicosocial.

OBJECTIUS: L’objectiu general d’aquesta tesi és estudiar la relació entre les variables clíniques i socioculturals de les persones immigrants que s’atenen en els dispositius de consulta externa de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia. S’inclouen també com a objectius específics, l’influència d’aquestes variables en el seguiment clínic del compliment de visites, l’anàlisi de les creences i les conseqüències del problema psicològic i la identificació de la influència del gènere i la cultura.

MÈTODE: Es va realitzar un estudi amb disseny transversal prospectiu d’una sola fase amb un seguiment del compliment de visites als 6 mesos. La mostra va ser de 59 participants (60% dones mi 20% homes) amb una mitjana d’edat de 37,25. Es va dur a terme una entrevista semiestructurada per recollir les dades sociodemogràfiques i es van administrar sis qüestionaris per mesurar: l’estrès d’aculturació, la simptomatologia psicològica, l’adaptació social, la qualitat de vida, les creences sobre malaltia i l’estil d’aferrament. Es va comparar els dos grups culturals més representatius i el grup de pacients immigrants amb el grup de pacients autòctons en les variables: adaptació social, qualitat de vida i compliment de visites. L’anàlisi descriptiva es va realitzar mitjançant mitjanes i desviacions típiques en les variables quantitatives i, mitjançant, freqüències absolutes i relatives i percentatges en les variables qualitatives. Es va realizar l’anàlisi bivariada per descriure les relacions entre variables i es va utilitzar la d de Cohen per mesurar la grandària de l’efecte. La relació entre variables quantitatives es va realitzar mitjançant l’anàlisi de la. Les correlacions significatives es van ajustar al model de regressió amb una anàlisi pas a pas. L’anàlisi bivariada entre variables qualitatives es va dur a terme mitjançant la prova utilitzant el coeficient V de Cramer per mesurar la intensitat.

RESULTATS: Els factors associats a percebre pitjor qualitat de vida és provenir del Marroc, tenir nivells més baixos de nivell educatiu i de rendes mensuals. La causa associada a les creences de malaltia és l’estrès o preocupacions. Els models explicatius més ajustats es troben en la qualitat de vida i la simptomatologia psicològica, sobretot en la depressiva. Es percep un baix estrès d’aculturació en excepció del psicosocial. Es troben diferències significatives en la QV general entre la población immigrant i l’autòctona de salut mental ,en l’adaptació social i en el compliment de visites.

CONCLUSIONS: Els pacients immigrants del Bages són del Marroc i de Romania, tenen la situación jurídica en regla però es troben en una precària situació laboral i econòmica. Els diagnòstics psiquiàtrics més prevalents són l’afectiu, l’adaptatiu i el d’ansietat. Les creences sobre malaltia corresponen a un model tendent a crònic, amb conseqüències per llurs vides i moments asimptomàtics, causat per múltiples factors sobretot per l’estrès. Un bon nivel del idioma i un mínim d’ingressos mensuals protegeix de la simptomatologia psicològica. Es constata que el grup d’immigrants rep significativament més altes dels professionals que el grup d’autòctons. Es confirma que els pacients marroquins no manifesten el seu malestar psicològic entristint-se o amb sentiments de culpabilitat presents en la simptomatologia depressiva i pràcticament no es troben diferències significatives entre el sexe.