Prospeccions geoarqueològiques i aplicacions de la teledetecció en regions semiàrides: el cas d’estudi del Gujarat del Nord, Índia

Abstract

Aquesta tesi doctoral integra dades provinents de la geoarqueologia i de la teledetecció per contextualitzar, en una perspectiva multiescalar i multitemporal, el registre arqueològic d’ambients àrids i semiàrids amb les dinàmiques hidrològiques, geomorfològiques i socioecològiques que han modelat el paisatge fins als nostres dies.

El cas d’estudi del Gujarat del Nord ofereix un escenari ideal per a l’estudi d’aquestes dinàmiques a llarg termini. Tot i ser una de les regions més àrides de l’Índia, la regió també és altament sensible a la variabilitat de les precipitacions del monsó del sud-oest. Les poblacions que ocuparen aquest territori durant l’Holocè (caçadors-recol·lectors, grups agrícoles i pastorals i comunitats en contacte amb la Civilització de la Vall de l’Indus) han deixat un registre arqueològic exposat a la superfície de dunes fòssils. Tot sovint aquestes evidències es recullen durant prospeccions d’abast local i se’n estudia la tipologia material. En moltes ocasions, però, no es consideren els actors i factors que intervenen en la formació i modificació tant del paisatge com del palimpsest d’evidències mixtes que sovint caracteritza el registre arqueològic en espais oberts.

En aquest estudi s’han utilitzat imatges multiespectrals, imatges de radar SAR, mapes topogràfics i fotografies històriques CORONA en diverses escales d’anàlisi. La distribució i visibilitat del registre arqueològic s’ha contextualitzat amb la fisiografia regional, l’impacte del monsó en els recursos hídrics i els influxos antròpics que, sobretot durant els últims 50 anys, han alterat profundament el paisatge i la preservació de les evidències arqueològiques. Finalment, la recerca redueix l’escala d’observació amb una proposta de prospecció intrajaciment que permet una exploració alternativa al palimpsest arqueològic a partir de l’anàlisi espacial i la classificació de signatures fisicoquímiques preservades en el sediment superficial de dunes fòssils.

This PhD dissertation integrates geoarchaeological and Earth Observation data in a multiscale and multitemporal perspective to contextualise and better understand the archaeological record of drylands in relation with the main hydrological, geomorphological and socio-ecological dynamics that have shaped the landscape to the present day.

The case study of North Gujarat offers ideal settings for the study of long-term landscape dynamics. Being one of the driest regions in India, Gujarat is strongly sensitive to changes in the Indian Summer Monsoon precipitation patterns. The populations that inhabited the region through the Holocene (i.e. hunter-gatherers, agro-pastoral groups and urban groups related to the Indus Valley Civilisation) have left an archaeological record exposed on the surface of fossilised sand dunes. These evidences are collected during field explorations for further typological analyses. However, most of these studies do not evaluate the actors and factors involved in the formation and modification of both the landscape as well as the mixed archaeological palimpsest that often characterises open-air archaeology.

This study includes multi-scale observations of multiespectral and radar SAR imagery, historical topographic maps and CORONA photographs. The distribution and visibility of the archaeological record is discussed in the light of regional physiographical traits, monsoonal water dynamics and the impact of present day anthropic activities and land use change. Finally, this research scales down the previous observations with a methodological approach aimed at refining survey methods for the classification of archaeological surface palimpsests by means of the spatial analysis and classification of physico-chemical proxies from surface scatters.