Sub-Sahara African Immigrants in the ‘Land of Plenty’: Economic Crisis, Food Insecurity and Hunger in Tarragona and Lleida

Abstract

Amb la crisi econòmica en l'horitzó, una part creixent de la població a Espanya ha canviat (i segueix canviant) de preocupar-se per la qualitat dels aliments - és a dir, el que ells volen (com quan hi havia abundància), a preocupar-se de nou per la quantitat - sobre l'accés a l'alimentació, l'accés a una quantitat suficient d'aliments al preu més barat possible, sobretot perquè l'abundant disponibilitat d'aliments a Espanya no es tradueix en accés per a cada individu i llar al país - especialment l'accés al tipus d'aliment considerat adequat per a la salut I el benestar. Aquesta creixent secció de la població, una categoria emergent que Schierup et al. (2015) anomenen el 'precariat' (Que és un grup social la experiència en el món del treball està marcada per la "precarietat" en termes de mà d'obra informal , extorsió salarial, temporalitat, incertesa i risc perniciós), un grup social amb creixents dificultats per accedir als aliments són, els immigrants, els refugiats, els aturats, els pensionistes, els subocupats, els treballadors pobres, les famílies monoparentals, etc. Així, aquest estudi se centra en els immigrants africans subsaharians (SSA) que viuen a Lleida i Tarragona dues ciutats de la regió catalana d'Espanya, i posa l'accent en les dimensions desproporcionades i racials de la precarització que sovint es descuiden en la investigació.

Con la crisis económica en el horizonte, una parte creciente de la población en España ha cambiado (y sigue cambiando) de preocuparse por la calidad de los alimentos - es decir, lo que ellos desean (como cuando había abundancia), a preocuparse de nuevo por la cantidad - Sobre el acceso a la alimentación, el acceso a una cantidad suficiente de alimentos al precio más barato posible, sobre todo porque la abundante disponibilidad de alimentos en España no se traduce en acceso para cada individuo y hogar en el país - especialmente el acceso al tipo de alimento considerado adecuado para la salud Y el bienestar. Esta creciente sección de la población, una categoría emergente que Schierup et al.(2015) llaman el ‘precariado’ (Que es un grupo social cuya experiencia en el mundo del trabajo está marcada por la "precariedad" en términos de mano de obra informal, extorsión salarial, temporalidad, incertidumbre y riesgo pernicioso), un grupo social con crecientes dificultades para acceder a los alimentos son, los inmigrantes, los refugiados, los desempleados, los pensionistas, los subempleados, los trabajadores pobres, las familias monoparentales, etc. Así, este estudio se centra en los inmigrantes africanos subsaharianos (SSA) que viven en Lleida y tarragona dos ciudades de la región catalana de España, y hace hincapié en las dimensiones desproporcionadas y raciales de la precarización que a menudo se descuidan en la investigación.

With the economic crisis on the horizon, a growing part of the population in Spain has shifted (and continues to shift) from worrying about food quality – i.e. what they desire (as in when there was abundance), to worrying again about quantity – i.e. about access to food, access to sufficient amount of food at cheapest price possible, especially because abundant food and food availability in Spain does not translate into access for every individual and households in the country – especially access to the kind of food considered appropriate for health and wellbeing. This growing section of the population, an emerging category Schierup et al. (2015) called ‘the precariat’ (that is a social group, whose experience in the world of work is marked by ‘precarity’ in terms of informal labour, wage squeeze, temporariness, uncertainty, and pernicious risk), a social group with increasing difficulties to access food include immigrants, refugees, the unemployed, pensioners, the underemployed, the working poor, single parent families and so on. Thus, this study focus on Sub-Sahara African (SSA) immigrants living in Lleida and Tarragon, two cities in the Catalonia region of Spain, and emphasizes on the disproportionate and racial dimensions of precarization that is often neglected in research.