L’Ur-System: gènesi i desplegament (Schelling com a historiador de l’Absolut)

Abstract

Aquesta investigació està centrada en la darrera etapa de Schelling on es fa indispensable la discussió entre filosofia negativa i filosofia positiva, ja que fa emergir la sistemàtica interna que recorre les seves obres. El nostre apropament acadèmic articula les posicions clàssiques de Fuhrmans, Schulz i Tilliette en una nova perspectiva. Defensem, per tant, un caràcter unitari de la filosofia de Schelling, essent la complementarietat entre filosofies útil per vertebrar el desplegament efectuat. En aquesta relació el pensament adopta la potencialitat de la filosofia negativa i reajusta l’efectivitat de la positiva. A la vegada, aquestes filosofies mantenen les respectives especificitats com a prolegòmens d’una filosofia superior, o sigui, la negativa com a filosofia crítica i la positiva impedint que la negativa es pugui presentar com a filosofia absoluta. Considerant aquest posicionaments, resseguim els moments clau identificats en els textos escollits i que presentem en 7 capítols, on es mostra una línia interna de treball que recorre l’itinerari vers la Spätphilosophie. Hem valorat i exposat la vertebració interna, la qual queda inserida en un marc estructural on articular els textos escollits. Presentem, doncs, tres centres neuràlgics que articulen i gestionen tot el desplegament: Philosophie und Religion (1804), inici del desplegament; Les Weltalter i el seu àmbit d’influència, projecció del sistema; etapa de München com a consolidació del sistema. Aquesta etapa és clau per assentar qualsevol proposta d’unicitat filosòfica.

La pregunta sobre el sistema originari articula la tesi. Hem aportat tres plans interpretatius conjuntament estructurats que evidencien la regla hermenèutica que podem aplicar a la sistemàtica de Schelling. Aquesta regla està en funció de l’apropament a una filosofia històrica que exerceix de contrapès a la filosofia lògica o estrictament racional. En definitiva, estem davant una historicitat de l’absolut com a desplegament de la vida divina que necessita la filosofia negativa en un ampliat ús de la raó i, a la vegada, una filosofia positiva que sistematitzi el projecte d’una religió filosòfica futura.

Com a conclusió destaquem que la possibilitat de pensar un Ursystem que inclogui i desplegui la panoràmica argumental que presentem representa el veritable llegat schellingnià. Més que d’impotència de la raó davant allò impensable, hem parlat d’integració (en la raó) de noves perspectives (el mal, d’allò irracional, o allò inconscient). En definitiva, l’objectiu últim de la tesi rau en mostrar com podem pensar l’absolut des d’una Spätphilosophie que no suposi un trencament radical amb l’etapa de la Identitätlehre, sinó la superació dels seus esquemes formals, encara vinculats a problemàtiques de la controvèrsia fichtiana. El pensar l’absolut equival a la seva exposició, però el sistema ha adoptat el caràcter històric, i per tant, aquesta exposició pot ser presentada com a història de l’absolut, i Schelling, consegüentment com a historiador de l’absolut.

Research focused on Schelling’s Spätphilosophie, showing the relation between negative and positive philosophy. We defend the complementarity between positive philosophy and negative philosophy. In this relationship the positive philosophy prevents the negative philosophy becomes absolute philosophy. In this regard however we find a new use of reason.

We have followed a route that starts at Philosophie und Religion (1804) and passes by Freiheitsschrift, Stuttgarter Privatvorlesungen, Weltalter, Erlangen Vorträge, the stage of München, Philosophie der Mithologie and Philosophie der Offenbarung, looking for key moments in the texts studied. Articulating the systematics, the main lines of research are studied, and a personal perspective is provided. We have highlighted the modulations of a philosophy that will be deployed integrating the paradigm of the religion.

According to a historical philosophy (a philosophy applied to the absolute), the question on the originating system articulates the thesis, providing three levels of interpretation that show the hermeneutic rule applied to the systematics of Schelling. We have a historicity (Geschichlichkeit) as deployment of the divine life. In this sense we present Schelling as a historian of the absolute.