Estudio sobre los factores implicados en la litiasis renal bilateral

Abstract

- Introducció: En els pacients litiàsics, els factors de risc relacionats amb la composició de l'orina influirien a les dues unitats renals per igual, seria doncs d’esperar que en aquests pacients tots dos ronyons estiguessin afectats de la mateixa manera. No obstant, això no és sempre així i molts pacients presenten càlculs en una única unitat renal. L'objectiu d'aquest treball és conèixer quins factors de risc estarien associats a la presència de litiasi renal bilateral. D'altra banda, les diferències observades dins de cada tipus de càlcul ens ajudaran a aprofundir en l'etiopatogènia de cada tipus de litiasi. - Contingut de la investigació: Es tracta d’un estudi observacional analític retrospectiu de casos i controls realitzat a partir de pacients diagnosticats a l'Hospital Son Dureta de Palma de Mallorca (Illes Balears) entre els anys 1981 i 2008. Es van incloure 154 pacients dels que es disposava d'almenys un estudi metabòlic (bioquímica d'orina de 24 hores, orina de 2 hores i bioquímica plasmàtica) i d’un càlcul analitzat. Aquests pacients es van distribuir en 2 grups segons presentessin litiasi a una o les dues unitats renals en el moment del diagnòstic. Es van comparar en ambdós grups les variables quantitatives mitjançant la prova t de Student o la prova U de Mann-Whitney segons presentessin una distribució normal i les variables qualitatives utilitzant la prova chi quadrat de Pearson o el test exacte de Fisher si la mida de la mostra era reduïda. D’altre banda, es va realitzar també un anàlisis per tipus de càlcul, assignant a cada un dels 186 càlculs diferents un estudi metabòlic i una etiqueta de unilateral o bilateral segons el pacient al qual pertanyessin i agrupant aquest càlculs segons el seu estudi cristal·logràfic, per a posteriorment comparar unilateralitat i bilateralitat dins de cada grup. Els resultats han estat els següents: La presència de litiasi bilateral es va relacionar amb un major nombre de càlculs analitzats per pacient, o el que és el mateix, amb una major càrrega litiàsica. No es van objectivar diferències significatives a l'estudi metabòlic dels pacients amb litiasi unilateral i bilateral. Únicament la presència d’un pH a l’orina de 2 hores > 6,2 es va relacionar amb bilateralitat (p = 0,038). No es van apreciar diferències a l'orina associada als càlculs d'oxalat càlcic dihidrat pertanyents a pacients amb litiasi unilateral o bilateral. Als càlculs d'oxalat càlcic (monohidrat papil·lar, de cavitat i dihidrat), la presència de litiasi bilateral es va relacionar amb uns nivells significativament menors de citrat en comparació amb els pacients amb litiasi unilateral (p=0,041). Als càlculs amb oxalat càlcic a la seva composició, una major concentració d'oxalat a l’orina de 24 hores es va associar amb bilateralitat (p = 0,030). - Conclusió: De manera general, excepte en el cas de l'oxalat, els factors promotors de la litogènesi a l'orina no es relacionen amb la bilateralitat o una major càrrega litiàsica. Per contra, els factors inhibidors de la litogènesi com ara el citrat, el pH urinari i els factors morfoanatòmics renals poden tenir un pes més important a la litogènesi del atribuït a priori a la literatura.

- Introducción: En los pacientes litiásicos, los factores de riesgo relacionados con la composición de la orina influirían en las dos unidades renales por igual. Sería entonces de esperar que en estos pacientes ambos riñones se vieran afectados del mismo modo. Sin embargo, esto no es así y muchos pacientes presentan cálculos en una sola unidad renal. El objetivo fundamental de este trabajo es conocer qué factores de riesgo están asociados a la litiasis renal bilateral. Por otra parte, las diferencias observadas para cada tipo de cálculo nos ayudarán a profundizar en la etiopatogenia de cada tipo de litiasis - Contenido de la investigación: Estudio analítico observacional retrospectivo de casos y controles realizado a partir de pacientes diagnosticados en el Hospital Son Dureta de Palma de Mallorca (Illes Balears) entre los años 1981 y 2008. Se incluyeron 154 pacientes de los que se disponía de al menos un estudio metabólico (bioquímica de orina de 24 horas, orina de 2 horas y bioquímica plasmática) y de un cálculo analizado. Estos pacientes se distribuyeron en 2 grupos según presentaran litiasis en una o las dos unidades renales en el momento del diagnóstico. En ambos grupos se compararon las variables cuantitativas mediante la prueba t de Student o la prueba U de Mann-Whitney según presentaran una distribución normal y las variables cualitativas utilizando la prueba chi cuadrado de Pearson o el test exacto de Fisher si el tamaño muestral era pequeño. Por otro lado, se realizó también un análisis por tipo de cálculo asignando a cada uno de los 186 cálculos diferentes, un estudio metabólico y una etiqueta de unilateral o bilateral según el paciente al que pertenecieran y agrupando estos cálculos según su estudio cristalográfico, para posteriormente comparar unilateralidad y bilateralidad en cada grupo. Los resultados han sido los siguientes: La presencia de litiasis bilateral se relacionó con un mayor número de cálculos analizados por paciente, es decir, con una mayor carga litiásica. No se objetivaron diferencias significativas en el estudio metabólico de los pacientes con litiasis unilateral y bilateral. Únicamente la presencia de un pH en orina de 2 horas > 6,2 se relacionó con bilateralidad (p=0,038). No se apreciaron diferencias en la orina asociada a los cálculos de oxalato cálcico dihidrato pertenecientes a pacientes con litiasis unilateral o bilateral. En los cálculos de oxalato cálcico (monohidrato papilar, de cavidad y dihidrato), la presencia de litiasis bilateral se asoció a unos niveles significativamente menores de citrato en comparación con los pacientes con litiasis unilateral (p=0.041). En los cálculos con oxalato cálcico en su composición, una concentración mayor de oxalato en orina de 24 horas se asoció a bilateralidad (p=0,030). - Conclusiones: En términos generales, excepto en el caso del oxalato, los factores promotores de la litogénesis en la orina no se relacionan con la bilateralidad o una mayor carga litiásica. Por el contrario, los factores inhibidores de la litogénesis como el citrato, el pH urinario y los factores morfoanatómicos renales pueden tener un peso más importante en la litogénesis del atribuido a priori en la literatura.

- Introduction: In lithiasic patients, risk factors related to urine composition would influence equally both renal units. It would then be expected that, in these patients, both kidneys would be affected in the same way. However, this is not the case and many patients have stones unilaterally. The main objective of this study is to know which risk factors are associated with bilateral renal calculi. On the other hand, the differences observed for each type of lithiasis will help us to get further knowledge into the etiopathogenesis of each type of urinary stone. - Content of the research: This is a retrospective observational case-control study of patients diagnosed at the “Son Dureta” Hospital in Palma de Mallorca (Balearic Islands) between 1981 and 2008. We included 154 patients with at least one metabolic study (24-hour and 2-hour urine biochemistry and plasma biochemistry) and at least one urinary calculi analyzed. These patients were divided into 2 groups according to the presence of lithiasis in one or both kidneys at the time of diagnosis. In both groups, the quantitative variables were compared using Student's t-test or Mann-Whitney U test depending on sample distribution and, qualitative variables, were analysed using Pearson chi-square test or Fisher's exact test if the sample size was small. An analysis by type of calculi was also performed by assigning to each of the 186 different urinary stones a metabolic study and a unilateral or bilateral label, according to which patient they belonged to and grouping these stones in accordance with their crystallographic study, for further compare one-sidedness and bilaterality in each group. The results of the research have been as follows: The presence of bilateral lithiasis was associated with a higher number of urinary stones analyzed per patient, that is, with a higher lithiasis load. There were no significant differences in the metabolic study of patients with unilateral and bilateral stones. Only the presence of a pH in 2-hour urine > 6.2 was associated with bilaterality (p = 0.038). There were no differences in urine associated with oxalate calcium dihydrate stones belonging to patients with unilateral or bilateral lithiasis. Calcium oxalate (papillary monohydrate, nonpapillary monohydrate and dihydrate) bilateral lithiasis was associated with significantly lower levels of urinary citrate compared to patients with unilateral lithiasis (p = 0.041). In urinary calculi with calcium oxalate in its composition, a greater 24-hour urinary oxalate concentration was associated with bilaterality (p = 0.030). - Conclusions: In general terms, except in the case of oxalate, factors promoting urinary lithogenesis are not related to bilaterality or a higher lithiasis load. In contrast, inhibitory factors of lithogenesis such as citrate, urinary pH and renal morphoanatomic factors may have a greater weight in the lithogenesis of the a priori attributed in the literature.