Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Departament de Ciències de la Salut
Aquesta tesi tracta de la capacitat humana de pensar, simbolitzar, significar i interpretar el món que ens envolta i posar en paraules les nostres experiències de forma narrada adreçades a una altra persona. Recordar les nostres vivències de forma reflexiva ens permet copsar i establir ponts entre el passat i el present i per a projectar-nos cap el futur forma part de la nostra humanitat en tant que ens permet atorgar sentit a la nostra vida. Les persones estem fetes d’històries. Els relats ens expliquen i representen a nosaltres mateixos i “mostren” una part de la nostra humanitat als altres ja que contenen la nostra manera singular de percebre, significar, afrontar els esdeveniments i exercir el nostre marge de llibertat i d’autonomia personal. Els relats estan embolcallats de les nostres conviccions, els nostres valors, les nostres emocions. Tal vegada la narració és sempre una relectura i una reinterpretació del passat a la llum del present. En la segona meitat de la vida, a mesura que percebem el pas del temps i ens adonem que el temps viscut és més llarg què el temps que ens queda per viure, ens qüestionem quin és el sentit que ha tingut la nostra vida passada i futura. Per alguns autors (Erikson, 1985; Fernández Ferman, 2007; Salvarezza, 2002), aquest qüestionament guarda relació amb un increment de la interioritat davant la percepció de la pròpia finitud i esdevé una forma pròpia, singular i única de plantejar la transcendència. Al mateix temps, les pèrdues, reals o simbòliques, que es produeixen durant els processos d’envelliment, fa que la reminiscència tingui una especial rellevància durant aquesta etapa. En la pràctica gerontològica, l’enfocament biogràfic, mitjançant els relats, ens permeten una mirada més global i més comprensiva de la persona singular atès que té en compte el seu recorregut vital. En el marc d’una relació interpersonal basada en el respecte i la confiança, explicar la pròpia vida va més enllà d’un valor estrictament descriptiu tant per la persona que narra com per aquella que escolta donat que mobilitza les subjectivitats implicades en la interacció. Des fa molts anys, el meu interès acadèmic i professional en el camp de la Gerontologia des d’una perspectiva subjectivista s’ha centrat en la reminiscència i l’enfocament biogràfic amb la finalitat de fer una aproximació més comprensiva de la persona. A partir de diferents experiències tant en la comunitat com en residències, he pogut observar els efectes benèfics que produeixen aquest tipus d’enfocament, tant en les persones narradores com en els professionals que en tenien cura d’elles. Així doncs, quan vaig decidir fer la tesi no vaig tenir cap dubte que volia centrar-me en els relats de vida tot i que el camí que havia de recórrer per a concretar el projecte i el disseny de la recerca encara havia de ser llarg.
Vida; Sociologia; Sociologia clínica
316 – Sociology. Communication