El plan nacional de estabilización económica y el modelo de desarrollo español

Abstract

El objeto de la presente tesis es el estudio de las reformas económicas que se llevaron a cabo en España entorno a 1959 y el análisis de sus consecuencias.

Han pasado los años suficientes para pronunciarse de manera científica sobre un hecho capital de la política española que influyó en el desarrollo posterior de nuestro país y, por ello, en el presente estudio analizamos las características del desarrollismo de los años 60 y el influjo que tuvo el Plan de Estabilización. Ello nos permitirá emitir un juicio a dicho Plan, es decir, pronunciarnos desde la reflexión histórica y desde el análisis estadístico de los indicadores macroeconómicos sobre su aportación al desarrollo social y económico del país.

El Plan Nacional de Estabilización Económica propició un cambio de tendencia en aspectos fundamentales de la economía del país y a través de esta tesis pretendemos averiguar hasta qué punto dichas reformas contribuyeron a un acercamiento a las tendencias propias de los países más desarrollados de la incipiente C.E.E. A su vez, pretendemos hallar paralelismos con los países con un patrón de crecimiento similar, los países del sur de Europa.

Ahora bien, aun disponiendo de una amplia gama de estudios, no se encuentra bibliografía suficiente que enmarque la economía española en una corriente de países “de evolución semejante”. De ser así, podríamos emitir valoraciones mucho más precisas sobre los efectos de las medidas adoptadas en nuestro país, puesto que podríamos analizar semejanzas y diferencias con otras economías con las que podríamos compararnos. Con el objeto de cubrir en parte este vacío, nació la idea de la presente investigación.

Por ello, mediante comparaciones estadísticas con otros países, trataremos de discernir si las reformas emprendidas en la década de los años 50 fueron determinantes o si bien el desarrollismo de los años 60 fue un denominador común para los países periféricos europeos.

Las conclusiones a las que llegamos en la presente investigación se verán reforzadas por un análisis estadístico comparativo de determinadas macromagnitudes entre los siguientes países: España, Portugal, Italia, Gracia y Turquía. Todo ello durante el período 1957-1986

Las hipótesis establecidas en la presente investigación, una general y dos específicas, son las que se relacionan a continuación:

• HIPÓTESIS GENERAL DE LA INVESTIGACIÓN. El PNEE influyó en la economía española provocando un desarrollo y una apertura que sentaron las bases y, posteriormente, llevaron a la convergencia e integración de nuestro país en el Espacio Común Europeo. • HIPÓTESIS ESPECÍFICA Nº1: CONVERGENCIA CON LA ÓRBITA DEL SUR DE EUROPA. La convergencia causada por el PNEE se llevó a cabo dentro del grupo de países del Sur de Europa (Portugal, Italia, Grecia y Turquía) que encontraron rutas de desarrollo económico durante la etapa de los años 1959-1986. • HIPÓTESIS ESPECÍFICA Nº2: DIFERENCIACIÓN POSITIVA FRENTE AL SUR DE EUROPA. De la aplicación del PNEE resultaron aspectos económicos en los que España se diferenció positivamente respecto del grupo de convergencia del Sur de Europa.

En la presente tesis se muestra de forma estadística la correlación entre la evolución de los indicadores macroeconómicos de la economía española durante el período 1959-1986 y los indicadores macroeconómicos de Italia, Grecia, Portugal y Turquía durante dicho período, en los que se constatan unas pautas de crecimiento similares.

No obstante, dentro de dicho patrón de crecimiento, se constata que los efectos de las medidas liberalizadoras y estabilizadoras que se adoptaron a raíz del Plan Nacional de Estabilización Económica en España, favorecieron el acercamiento de los indicadores españoles más a los países como Italia, que a países como Grecia y Portugal.

También se ha evidenciado que, gracias a dicho Plan y al proceso de liberalización económico que supuso, España aceleró su convergencia económica con los países de la Unión Europea.

L'objecte de la present tesi és l'estudi de les reformes econòmiques que es van dur a terme a Espanya entorn a l’any 1959 i l'anàlisi de les seves conseqüències.

Han passat els anys suficients per pronunciar-se de manera científica sobre un fet cabdal de la política espanyola que va influir en el desenvolupament posterior del nostre país i, per això, en el present estudi analitzem les característiques del desenvolupament dels anys 60 i l'influx que va tenir el Pla d'Estabilització. Això ens permetrà emetre un judici a aquest Pla, és a dir, pronunciar-nos des de la reflexió històrica i des de l'anàlisi estadística dels indicadors macroeconòmics sobre la seva aportació al desenvolupament social i econòmic del país.

El Pla Nacional d'Estabilització Econòmica va propiciar un canvi de tendència en aspectes fonamentals de l'economia del país i a través d'aquesta tesi pretenem esbrinar fins a quin punt aquestes reformes van contribuir a un acostament a les tendències pròpies dels països més desenvolupats de la incipient CEE. Tanmateix, pretenem trobar paral·lelismes amb els països amb un patró de creixement similar, els països del sud d'Europa.

Ara bé, àdhuc disposant d'una àmplia gamma d'estudis, no es troba bibliografia suficient que emmarqui l'economia espanyola en un corrent de països “d'evolució semblant”. En aquest cas, podríem emetre valoracions molt més precises sobre els efectes de les mesures adoptades al nostre país, ja que podríem analitzar semblances i diferències amb altres economies amb les quals podríem comparar-nos. Amb l'objecte de cobrir en part aquest buit, va néixer la idea de la present recerca.

Per això, mitjançant comparacions estadístiques amb altres països, tractarem de destriar si les reformes empreses en la dècada dels anys 50 van ser determinants o si ben el desenvolupament dels anys 60 va ser un denominador comú per als països perifèrics europeus.

Les conclusions a les quals arribem en la present recerca es veuran reforçades per una anàlisi estadística comparativa de determinades macromagnituds entre els següents països: Espanya, Portugal, Itàlia, Grecia i Turquia. Tot això durant el període 1957-1986

Les hipòtesis establertes en la present recerca, una de general i dues d’específiques, són les que es relacionen a continuació:

• HIPÒTESI GENERAL DE LA RECERCA. El PNEE va influir en l'economia espanyola provocant un desenvolupament i una obertura que van establir les bases i, posteriorment, van portar a la convergència i integració del nostre país a l'Espai Comú Europeu. • HIPÒTESI ESPECÍFICA Nº1: CONVERGÈNCIA AMB L'ÒRBITA DEL SUD D'EUROPA. La convergència causada pel PNEE es va dur a terme dins del grup de països del Sud d'Europa (Portugal, Itàlia, Grècia i Turquia) que van trobar rutes de desenvolupament econòmic durant l'etapa dels anys 1959-1986. • HIPÒTESI ESPECÍFICA Nº2: DIFERENCIACIÓ POSITIVA ENFRONT DEL SUD D'EUROPA. De l'aplicació del PNEE van resultar aspectes econòmics en els quals Espanya es va diferenciar positivament respecte del grup de convergència del Sud d'Europa.

En la present tesi es mostra de forma estadística la correlació entre l'evolució dels indicadors macroeconòmics de l'economia espanyola durant el període 1959-1986 i els indicadors macroeconòmics d'Itàlia, Grècia, Portugal i Turquia durant aquest període, en els quals es constaten unes pautes de creixement similars.

No obstant això, dins d'aquest patró de creixement, es constata que els efectes de les mesures liberalitzadores i estabilitzadores que es van adoptar arran del Pla Nacional d'Estabilització Econòmica a Espanya, van afavorir l'acostament dels indicadors espanyols més als països com Itàlia, que a països com Grècia i Portugal.

També s'ha evidenciat que, gràcies a aquest Pla i al procés de liberalització econòmic que va suposar, Espanya va accelerar la seva convergència econòmica amb els països de la Unió Europea.