Obtenció d’un indicador microterritorial de renda familiar disponible a partir de dades macroterritorials i contrastació empírica a nivell de secció censal : El cas de Terrassa

Abstract

Aquesta tesi té el seu origen en la tesi del Màster de l'any 2008, en què es desenvolupava mitjançant ecologia factorial un indicador socioeconòmic que corresponia al primer factor de l'anàlisi. Els treballs que tracten d'estudiar unitats petites, com la secció censal, es troben amb el problema important de la manca de dades oficials disponibles, especialment si es tracte d'informació de tipus econòmic. Les causes adduïdes per la no difusió són el secret estadístic, però també podria imputar-se a la manca de voluntat o interès de l'Administració. El resultat és que la manca de dades dificulta el subministrament d'informació necessària per a una gestió basada en la presa de decisions. La hipòtesi de treball i l'objectiu de la tesi, és que: "És possible obtenir un indicador senzill equivalent a la Renda Familiar Disponible (RFD), fruit d'un model capaç d'oferir resultats acceptables en diferents àmbits territorials des de la província fins la secció censal. Així doncs, l'originalitat del treball es aquesta multifuncionalitat espacial ja que no existeixen precedents publicats d'aquestes característiques" El pla de la tesi segueix tres parts: La primer tracta del marc teòric, que s'ha dividit en tres capítols. El primer tracta de l'habitatge com a espai físic central de la unitat familiar situat en un determinat entorn urbà, i que com a bé econòmic te un preu que dependrà de la seva ubicació i aquest preu es una barrera per a l'accés en funció de la capacitat econòmica familiar. El segon capítol intenta donar una visió general sobre la RFD i les dificultats que es presenten per a obtenir-la en unitats microterritorials i es presenten algunes experiències. El tercer capítol és un repàs del tractament de dades espacials, començant per l'ús de la tecnologia GIS, es fa un repàs de les tècniques de l'anàlisi estadístic de dades espacials (AEDE) i continuant pels efectes de l'espai sobre les dades estadístiques (l'heterogeneïtat espacial, o la dependència espacial) i les possible solucions que aporta l'econometria espacial, bàsicament les regressions espacials. La segons part es la part empírica, la metodologia escollida per al disseny del model del càlcul de la RFD, és la del mètode indirecte calculat estadísticament. Les variables que formaran part del model són el Sou Estimat Personalitzat (SEP) per totes les persones ocupades (dividint-les entre assalariats, autònoms i empresaris) i la mitjana del preu de l¿habitatge en la zona a estudiar. El SEP s'obté de l'Enquesta d'Estructura Salarial de 2002 (EES2002) confeccionant un model amb 57 variables exògenes dummy i una variable escalar discreta. Aquest model s'aplica a les microdades del 5% del cens de 2001 i per agregacions successives d'individus s'obtenen les dades per les diferents divisions administratives. A nivell provincial es genera un model on la variable endògena dependent és la RFD provincial i les exògenes les quatre esmentades. Aquest model es va contrastant a diferents nivells d'agregació fins arribar a les zones de recerca petita de Barcelona (on per falta de mostra hi ha forats) obtenint en tots els nivells un bon ajust. La qual cosa dóna validesa al model. En darrer lloc s'aplica el mateix model a les seccions censals de Terrassa amb el 100% de les microdades i els seus resultats es contrasten amb els obtinguts en la Tesi de Màster. Però com que en aquesta Tesi, hi havia tres variables que procedien ja de l'EES2002 (a partir de taules molt limitades) i això podia contaminar el resultat, es genera una altre anàlisis sense cap dada de l'enquesta. Obtenint també uns bons resultats d'ajust Per tant la principal conclusió es que es pot afirmar que es verifica la hipòtesi de que és possible aconseguir un model amb un nivell d'ajust important vàlid en els diferents nivells de desagregació. La tercera part la composen uns annexos il·lustratius històrico-demogràfics de la ciutat de Terrassa per a la comprensió com s'ha forjat la divisió territorial de la ciutat.

This thesis has its origin in the Master's thesis 2008, which was developed with metodology of factorial ecology, who the first factor is the socioeconomic indicator. When work tries to study small units such as census tract, the major problem is the lack official data available, especially if you want economic information. The reasons adduced for the not dissemination are the statistical secret, but it could also be attributed to the lack of will or interest of the Administration. The result is that the lack of data hinders the provision of information required for decision making in management The working hypothesis and the aim of the thesis are that: "It is possible to obtain a simple indicator, equivalent to household disposable income (RFD), who is the result of a model capable of delivering acceptable results in different geographical areas, since province to the census section. Thus, the originality of the work is who is valid for different administrative divisions, who there are no precedents published of this kind of model “ The Plan Thesis follows three parts: - The first part is the theoretical framework that has been divided into three chapters. - The first chapter, is the house as physical space unit who are situated in one particular urban environment, and as economic good has a price that will depend on your location and your price will be a barrier to access depending on the family's economic capacity. The second chapter tries to give an overview of the household disposable income (RFD) and the difficulties that arise to get the data for microterritorials units and revise present experiences. The third chapter is a review of the treatment of spatial data, starting with the use of GIS technology, is a review of the techniques of statistical analysis of spatial data (AEDE) and the effects produced in spatial statistics (spatial heterogeneity or spatial dependence) and possible solutions that provides spatial econometrics basically the spatial regressions. - The second part is the empirical methodology chosen by the design of the model calculation of the RFD, with a indirect method statistically calculated. The variables that are part of the model are Estimated Salaries Custom (SEP) for all employed persons (dividing them among employees, employers and self-employed) and the average price of housing in the area studied. The SEP is obtained from the Wage Structure Survey of 2002 (EES2002), from to prepare a model with 57 dummy exogenous variables and a discreet scalar variable. This model applies to 5% of the microdata of the 2001 census and after is performed subsequent aggregation of individual data obtained for a different administrative divisions. At provincial level is generated a model with the four exogenous variables mentioned and the endogenous variable is the RFD provided for INE at provincial level. This model it was contrasted with different levels of aggregation up to the small statistical areas of Barcelona (where there is a lack of statistic sample) at all levels where is obtained a good fit. Which validates the model. Finally apply the same model to the census tracts of Terrassa with 100% microdata and its results are compared with those obtained in the master's dissertation. But since in this thesis, there were three variables who are from EES2002 (from tables) and that could contaminate the result, is generated another factorial analysis without any data of the survey. Getting also good results of fit Therefore, the main conclusion is that we is possible affirm that the hypothesis is verified, and that it is possible to get a model with an important level of adjustment available at different levels of disaggregation. - The third part is composed illustrative annexes historical and of demographics of the city of Terrassa for the understanding of as it has wrought the territorial division of the city