Biomecànica dels dits de la mà com a factor pronòstic de la recuperació funcional de l'extremitat parètica en pacients amb ictus aguts.

Abstract

Stroke is one of the most serious and common public health problems. Impairment of the upper extremity (UE) following stroke affects 50 - 80 % of patients. Full UE function is achieved in 79 % of patients with initial mild paresis, but only in 15 % of patients with severe initial impairment of the UE. The most reliable prognostic factors associated with UE recovery are localised motor impairments, especially in the musculature of the hand and abduction of the shoulder in the first days after a stroke. Evaluation of the biomechanics of the hand allows an accurate identification of the motion arcs of the digital joints. Objective: Assess the prognostic value of the range of motion of the finger joints using an instrumental glove (CyberGlove II) one week after stroke for UE functional recovery at 6 months. Methods: A prospective, longitudinal, observational study with follow-ups at 3 - 4 days, 1 week, 3 and 6 months of patients with UE motor impairment. Variables collected included: demographic data, level of stroke severity (NIHSS), deep sensitivity, sphincter incontinence, Fugl Meyer of UE (FM-UE), muscle balance with Medical Research Council (MRC), muscle tone (Modified Ashworth Scale) and pre- and post- stroke functional ability (Barhel Index amb Modified Rankin Scale). Active range of motion of the metacarpophalangeal and interphalangeal joints of the index, middle finger, annulary, and little finger was assessed with CyberGlove II without and against gravity. The dependent variable UE function was evaluated with the Action Research Arm Test (ARAT) categorized as good function (ARAT>=10) and poor function (ARAT<10). Results: 31 patients were included, 18 of which completed the 6-month follow-up. Mean age was 68.2 years (SD = 9.1) and 72,2 % were men. A total of 77,8 % of strokes were ischemic, and 50 % of these were lacunar. Mean NIHSS score was 9.2 (SD = 5.5). Motor NIHSS of UE, FM-UE and MRC of the flexion-extension musculature of the digits and wrist were prognostic factors for the recovery of UE function. At 1-week follow-up, statistically significant differences were observed in the range of motion of proximal and distal interphalangeal joints of the index and annulary against gravity between the two ARAT groups and in maxium flexion for the same joints of the index, middle finger and annulary in both positions. At 3-month follow-up, statistically significant differences were observed in the range of motion for: the proximal and distal interphalangeal joints of the index, middle, annulary and little finger in both positions; the metacarpophalangeal joints of the annulary and little for both positions and only of the middle finger for the zero-gravity position. Statistically significan differences were also found in maxium flexion, for interphalangeal joints of the same digits and positions and for the metacarophalanela joint of the little finger in the zero-gravity position. Conclusions: The biomechanical assessment of the range of motion of the proximal and distal interphalangeal joints of the index,middle finger and annulary of the hand one week post stroke has prognostic value for UE function recovery after stroke.

L’ictus constitueix uns dels problemes de salut pública més importants i és una de les patologies mèdiques més freqüents. Els dèficits a nivell de l’extremitat superior (ES) estan presents entre un 50 - 80 % dels pacients que han sofert un ictus. La funcionalitat de l’ES es recupera en el 79 % dels pacients amb una parèsia inicial lleu, i solament es recupera en el 15 % dels pacients amb afectació inicial greu de l’ES. Els factors pronòstics amb més evidència de recuperació de l’ES són els dèficits motors localitzats, sobretot en la musculatura de la mà i en l’abducció de l’espatlla, en els primers dies post ictus. La valoració biomecànica de la mà permet objectivar de manera més acurada els arcs de moviments de les articulacions dels dits. Objectiu: avaluar la capacitat pronòstica del balanç articular de les articulacions dels dits mesurada amb el guant CyberGlove II® a la setmana post ictus en la recuperació funcional de l’ES als 6 mesos de l’ictus. Metodologia: estudi observacional prospectiu, longitudinal amb seguiment als 3-4 dies, a la setmana, als 3 i als 6 mesos de pacients amb afectació motora de l’ES. S’han recollit variables demogràfiques, de severitat de l’ictus (NIHSS), sensibilitat profunda, incontinència d’esfínters, Fugl Meyer de l’ES (FM-ES), balanç muscular amb el Medical Research Council (MRC), to muscular (escala d’Ashworth modificada) i estat funcional previ i post ictus (índex de Barthel i escala de Rankin modificada). S’ha avaluat el balanç articular actiu de les articulacions metacarpofalàngiques i interfalàngiques del segon, tercer, quart i cinquè dit de la mà amb el guant CyberGlove II® en dues posicions, sense i contra gravetat. La variable depenent ha estat la funcionalitat de l’ES avaluada amb l’Action Research Arm Test (ARAT), categoritzada en bona funcionalitat (ARAT ≥ 10) i mala funcionalitat (ARAT < 10). Resultats: vam incloure 31 pacients, dels quals 18 van fer un seguiment complet de 6 mesos. La mitjana d’edat va ser de 68,2 anys (DE = 9,1) i el 72,2 % eren homes. El 77,8 % dels ictus eren isquèmics, dels quals un 50 % eren lacunars. La puntuació mitjana en el NIHSS va ser de 9,2 (DE = 5,5). El NIHSS motor de l’ES, el FM-ES i el MRC de la musculatura flexora i extensora dels dits i canell eren factors pronòstics per a la recuperació de la funció de l’ES. En l’avaluació a la setmana, es van observar diferències estadísticament significatives en el rang de moviment de les articulacions interfalàngiques proximals i distals del segon i quart dit en la posició de contra gravetat entre els dos grups ARAT. I per la flexió màxima, per les mateixes articulacions del segon, tercer i quart dit en ambdues posicions. En l’avaluació dels 3 mesos, es van observar diferències estadísticament significatives en el rang de moviment de les articulacions interfalàngiques proximals i distals del segon, tercer, quart i cinquè dit en ambdues posicions i per les articulacions metacarpofalàngiques del quart i cinquè dit per ambdues posicions, i solament del tercer dit per la posició sense gravetat. I per la flexió màxima, per les articulacions interfalàngiques dels mateixos dits i posicions, i per l’articulació metacarpofalàngica del cinquè dit en la posició sense gravetat. Conclusions: l’avaluació biomecànica del balanç articular de les articulacions interfalàngiques proximals i distals del segon, tercer i quart dit de la mà a la setmana de l’ictus té capacitat pronòstica per a la recuperació funcional de l’ES als 6 mesos post ictus.