El urbanismo de la seguridad frente a la complejidad urbana : morfologías contemporáneas del miedo y el asedio : incertidumbre y cambio en Bijlmermeer (Amsterdam), Dobrinja (Sarajevo) y el Distrito Central de Beirut

Abstract

The city is constantly produced through a gradual substitution of its elements. However, in some occasions an increase in uncertainty accelerates the changes in urban systems, causing irreversible modifications in their structures. These changes in urban form and topology tend to produce intensified and unpredictable transformations of spatial systems. This acceleration facilitates the registration of urban processes that otherwise would be difficult to observe. The main objective of this research is to analyse the changes in these systems, in which we identify the security and complexity strategies that occur due to an increase in uncertainty and to evaluate both strategies within the evolution of the city. For that purpose, segments of the city are examined as urban systems. The differentiation between the social and spatial systems enables the analysis of the impact of the environment on the system and vice versa. The concept of security has been tackled through critical literature and its triple theoretical interpretation [safety, security and certainty] has been related with the notion of uncertainty in order to build the sequence violence-fear-uncertainty-apparatus-security. Urban complexity is understood as the diversity of states that an urban system "identified as an open system that exchanges matter, energy and information with its environment" can reach. In this research and from the spatial perspective, the urban form and its topology are analised by the binomial plot-building and its adjacent communication channels.

The theoretical framework on urban security and complexity helped to develop a specific method of analysis for urban systems whose form was changed due to high uncertainty. The method gathers the observations from the conceptual framework on security and complexity and distributes them asymmetrically in five consecutive yet synchronous phases: urban form [1], increase of uncertainty [2], application of the apparatus [3], change in urban form [4], information flows [5]. These five phases are applied to three different empirical studies "three urban systems in the process of change under uncertainty", analysed through specific morphological and topological models. Each study registers an urban processes characterized by change and uncertainty under various security and complexity strategies. The three selected empirical tests are the residential district of Bijlmermeer in Amsterdam, the suburb of Dobrinja in Sarajevo and the Beirut Central District. In the first test, the uncertainty triggered by fear and violence provoked structural changes in a system which was too simple and fragile to evolve: Fear and urban renewal in Bijlmermeer [1965-2016 ...]. In the second test, Dobrinja, a neighbourhood in Sarajevo, have suffered severe modifications, first provoked by the violence of the siege during the Bosnian War, and then by the Inter-Entity Boundary Line, which divided the neighbourhood and caused serious alterations in its demographic and spatial structure: Siege and homogenization in Dobrinja, Sarajevo [1992 - 2016 ...]. In the third test, the Beirut Central District, a socially and spatially complex area, was first destroyed by the uncertainty of the Lebanese Civil War and then by the process of subsequent reconstruction, which led to a simplification of its structure: Destruction and simplification in the Central District of Beirut [1975 - 2016 ...].

The purpose of each of these empirical tests is to validate the previously designed method and to evaluate the observations extracted from the conceptual framework on security and complexity in urban systems under increased uncertainty. The results prove the validity of the morphological and topological models in the analysis of urban systems affected by an accelerated change and identify specific strategies of security and complexity in the city building under high uncertainty.

La producción constante de la ciudad sustituye paulatinamente unos elementos por otros, sin embargo, en ocasiones se produce un aumento de incertidumbre que acelera los cambios en los sistemas urbanos provocando modificaciones irreversibles en sus estructuras. Estas modificaciones en la forma y la topología urbanas tienden a producir transformaciones aceleradas poco predecibles en sistemas espaciales, y permiten el registro de procesos urbanos que en otras condiciones serían difícilmente observables. Analizar los cambios en estos sistemas es el principal objetivo de esta investigación, donde identificamos las estrategias de seguridad y complejidad reproducidas a la luz del aumento de incertidumbre. Para evaluar ambas estrategias en la evolución de la ciudad, analizamos segmentos de urbes entendidos como sistemas urbanos, cuya diferenciación entre el sistema social y el sistema espacial faculta el trabajo sobre las mutuas afectaciones entre entorno y sistema. El concepto seguridad se aborda desde la literatura crítica, relacionando su triple acepción teórica [salvaguardia, seguridad y certeza] con la incertidumbre, para construir la secuencia violencia–miedo–incertidumbre–dispositivo–seguridad. La complejidad urbana se entiende como la diversidad de estados accesibles del sistema urbano, identificado como un sistema abierto que intercambia materia, energía e información con su entorno. En esta investigación y desde la perspectiva espacial, analizamos la forma urbana a través del binomio parcela-edificio y sus canales de comunicación adyacentes. Gracias a la construcción teórica en torno al urbanismo de la seguridad y a la complejidad urbana se establece un método de análisis para sistemas urbanos en los que se haya producido un cambio en la forma a la luz de la incertidumbre. El método recoge los enunciados extraídos de los marcos conceptuales sobre la seguridad y la complejidad aplicados en la ciudad y los distribuye asimétricamente en cinco fases consecutivas, pero de lectura sincrónica: forma urbana [1], aumento de incertidumbre [2], aplicación del dispositivo [3], cambio en la forma urbana [4], flujos de información [5]. Las cinco fases se aplican en el análisis de tres ensayos empíricos, identificados como tres sistemas urbanos con procesos de cambio bajo incertidumbre, que se analizan a través de sus modelos morfológicos y topológicos específicos. En cada ensayo se registran procesos urbanos caracterizados por el cambio y la incertidumbre bajo diversas estrategias de seguridad y complejidad. Los tres ensayos empíricos seleccionados son el barrio residencial de Bijlmermeer en Ámsterdam, el barrio periférico de Dobrinja en Sarajevo y el Distrito Central de Beirut. En el primer ensayo se registran los cambios advenidos a causa de la incertidumbre provocada por el miedo en un sistema demasiado simple y frágil, cuya estructura no pudo evolucionar: Miedo y renovación urbana en Bijlmermeer [1965-2016…]. El segundo ensayo identifica un barrio de la ciudad de Sarajevo en el que se han producido graves modificaciones provocadas primero por la violencia del sitio de la ciudad durante la Guerra de Bosnia-Herzegovina, y después por el trazado de una línea de borde, que dividió el barrio y ha provocado graves modificaciones en su estructura demográfica y espacial: Sitio y homogeneización en Dobrinja, Sarajevo [1992 – 2016…]. El tercer ensayo registra los cambios acaecidos en el centro de la ciudad de Beirut, un área compleja social y espacialmente, víctima de una primera destrucción propiciada por la incertidumbre de la Guerra Civil Libanesa, y una simplificación de su estructura a raíz de la subsiguiente reconstrucción: Destrucción y simplificación en el Distrito Central de Beirut [1975 – 2016…]. La concreción de cada uno de estos ensayos empíricos ha permitido validar el método construido, y evaluar los enunciados extraídos del marco conceptual sobre el urbanismo de la seguridad y la complejidad urbana en sistemas urbanos bajo aumento de incertidumbre. Los resultados demuestran la validez del uso de los modelos morfológicos y topológicos en el análisis de sistemas urbanos bajo incertidumbre, e identifican la existencia de estrategias de seguridad y complejidad en la construcción de las ciudades y la práctica del planeamiento bajo procesos de alta incertidumbre.

La producció constant de la ciutat substitueix paulatinament uns elements per altres. Tanmateix, en ocasions es produeix un augment d'incertesa que accelera els canvis en els sistemes urbans provocant modificacions irreversibles en les seves estructures. Aquestes modificacions en la forma i la topologia urbanes tendeixen a produir transformacions accelerades poc predictibles en sistemes espacials, però que permeten el registre de processos urbans que en altres condicions serien difícilment observables. Analitzar els canvis en aquests sistemes és el principal objectiu d'aquesta investigació, on s'identifiquen estratègies de seguretat i complexitat reproduïdes sota l'augment d'incertesa. Per avaluar ambdues estratègies en l'evolució de la ciutat, s'analitzen sistemes urbans, de manera que la diferenciació entre el sistema social i el sistema espacial facilita el treball sobre les seves mútues afectacions. El concepte seguretat es desenvolupa des de la literatura crítica, relacionant la seva triple accepció teòrica [salvaguarda, seguretat i certesa] amb la incertesa, per construir la seqüència violència-por-incertesa-dispositiu-seguretat. La complexitat urbana s'entén com la diversitat d'estats accessibles del sistema urbà, identificat com un sistema obert que intercanvia matèria, energia i informació amb el seu entorn. Des de la perspectiva espacial en aquesta investigació la forma i la topologia urbanes s'analitzen a través del binomi parcel·la-edifici i els seus canals de comunicació adjacents. Gràcies a la construcció teòrica sobre l'urbanisme de la seguretat i de la complexitat urbana s'estableix un mètode d'anàlisi per a sistemes urbans en els quals s'hagi produït un canvi en la forma a la llum de la incertesa. El mètode recull els enunciats extrets dels marcs conceptuals sobre la seguretat i la complexitat aplicats a la ciutat i els distribueix asimètricament en cinc fases consecutives, però de lectura sincrònica: forma urbana [1], augment d'incertesa [2], aplicació del dispositiu [3], canvi en la forma urbana [4], fluxos d'informació [5]. Les cinc fases s'apliquen en l'anàlisi de tres assaigs empírics, identificats com tres sistemes urbans amb processos de canvi sota incertesa, que s'analitzen a través de models morfològics i topològics específics. Els tres assaigs empírics seleccionats són el barri residencial de Bijlmermeer a Amsterdam, el barri perifèric de Dobrinja a Sarajevo i el Districte Central de Beirut. En el primer assaig es registren els canvis provocats per la incertesa provocada per la por en un sistema massa simple i fràgil, l'estructura del qual no va poder evolucionar: Por i renovació urbana a Bijlmermeer [1965-2016...]. El segon assaig identifica un barri de la ciutat de Sarajevo on s'han produït greus modificacions provocades primer per la violència del setge sobre la ciutat durant la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, i després pel traçat d'una nova línia de frontera interna, que ha dividit el barri i ha provocat greus modificacions en la seva estructura demogràfica i espacial: Setge i homogeneïtzació a Dobrinja, Sarajevo [1992 - 2016...]. El tercer assaig registra els canvis esdevinguts en el centre de la ciutat de Beirut, una àrea complexa social i espacialment, víctima d'una primera destrucció propiciada per la incertesa de la Guerra Civil Libanesa, seguida d'una simplificació de la seva estructura arran de la subsegüent reconstrucció: Destrucció i simplificació al Districte Central de Beirut [1975 - 2016...]. L'anàlisi de cada un d'aquests assajos empírics ha permès validar el mètode construït i avaluar els enunciats extrets del marc conceptual. Els resultats demostren la validesa de l'ús dels models morfològics i topològics en l'anàlisi de sistemes urbans afectats per canvis accelerats, i identifiquen l'existència d'estratègies de seguretat i complexitat en la construcció de les ciutats sota processos d'alta incertesa.