La derrotabilidad, fraude de ley y cláusula general antielusiva. Análisis desde el derecho tributario español y chileno

Abstract

Uno de los problemas de los sistemas impositivos es la elusión. Un medio de reacción jurídica contra este fenómeno son las cláusulas generales antielusivas, regulación presente en la legislación tributaria española (1963) y chilena (2014). El objetivo del trabajo es explicar las cláusulas generales antielusivas. Es nuestra tesis que estas son una regulación (expresa) de una característica de las reglas jurídicas, cual es su «derrotabilidad». Este estudio se hace desde los sistemas normativos español y chileno. La primera problemática es distinguir la derrotabilidad de las demás actuaciones ubicadas en el proceso aplicativo, especialmente de la interpretación y la analogía. También se analiza críticamente la interpretación económica como mecanismo para atacar elusiones. La segunda parte está referida al estudio del fraude a la ley y abuso del derecho, en razón de la equivalencia que tendrían con las cláusulas antiabuso. Estas son especies de derrotabilidad en las que una hace énfasis en la derrota de la regla de cobertura, y otra, en el derecho subjetivo que actúa como razón del ejercicio abusivo. Una tercera cuestión recae en el estudio de aspectos constitucionales tributarios, en concreto, la legalidad, la seguridad jurídica y el deber de contribuir como consideraciones que impactan en las decisiones tributarias, limitando la producción normativa y afectando los quehaceres aplicativos, como la analogía y la derrotabilidad. En la última parte, nos referimos a las cláusulas generales antielusivas de Chile y sobre todo a las de España, analizando su historia y los distintos conflictos doctrinales que de ella se generaron y generan. Proponemos, finalmente, centrar la determinación de lo elusivo en el análisis del amparo reclamado. Ello permite explicar el funcionamiento jurídico de las cláusulas generales antielusivas, justificar la existencia de estas normas en el ordenamiento jurídico y distinguir la derrotabilidad de otras actuaciones que ocurren en el proceso aplicativo.

One of the problems with tax systems is avoidance, a law reaction against this phenomenon are anti avoidance rules, a regulation that is present in Spanish (1963) and Chilean legislation. The aim of this dissertation is to explain anti avoidance rules. Our thesis is that they are a regulation (an explicit one) of a characteristic of legal norms, this is, “defeasibility”. This study has been conducted from Spanish and Chilean legal systems. The first topic is to distinguish defeasibility from other facts that are present in the process of law enforcement, especially from interpretation and analogy. The economic interpretation, as a mechanism to attack avoidances is also critically analysed. The second part refers to the study of fraudulent evasion of the law and abuse of right due to the equivalence they may have with anti-abuse rules These are types of defeasibility, one with an emphasis on the defeat of the coverage rule, and the other on the subjective right which enacts as reason for the abusive exercise. A third topic is the study of tax constitutional aspects, specifically the lawfulness, legal certainty and duty to contribute, as considerations which impact on tax decisions limiting rule production and affecting law enforcement facts as analogy and defeasibility. On the last section we refer to Chilean and especially Spanish anti avoidance rules, analysing its history and the different doctrinal conflicts which they generated and still do. Finally we propose to focus the determination of the avoidance on the analysis of the protection claimed. This helps to explain the legal operation of the anti-avoidance rules, justify the existence of these rules in the legal system and distinguish defeasibility from other actions that occur during the enforcement of the law.

Un dels problemes dels sistemes impositius és l’elusió. Una de les formes de reacció jurídica contra aquest fenomen són les clàusules generals antielusives, una regulació present en la legislació tributària espanyola (1963) i a Xile (2014). L'objectiu del treball és explicar les clàusules generals antielusives. La nostra tesi és que són una regulació (expressa) d'una característica de les regles jurídiques: la «derrotabilitat». Aquest estudi es fa des dels sistemes normatius espanyol i xilè. La primera problemàtica és distingir la derrotabilitat de les altres actuacions situades en el procés d’aplicació, especialment de la interpretació i l'analogia. També s'analitza críticament la interpretació econòmica com a mecanisme per atacar elusions. La segona part està referida a l'estudi del frau a la llei i abús del dret, per raó de l'equivalència que tindrien amb les clàusules antiabús. Aquestes són espècies de derrotabilitat: una posa l’èmfasi en la derrota de la regla de cobertura, i l’altra, en el dret subjectiu que actua com a raó de l'exercici abusiu. La tercera qüestió que abordem és l’estudi d'aspectes constitucionals tributaris, específicament la legalitat, la seguretat jurídica i el deure de contribuir, com a consideracions que impacten en les decisions tributàries i que limiten la producció normativa i afecten els quefers d’aplicació, com l'analogia i la derrotabilitat. Finalment, ens referim a les clàusules generals antielusives de Xile i, especialment, a les d'Espanya. Analitzem la seva història i els diferents conflictes doctrinals que van generar i generen. I per a concloure, proposem centrar la determinació de l’elusió en l'anàlisi de la reclamació d’empara, doncs això permet explicar el funcionament jurídic d' les clàusules generals antielusives, justificar l'existència d'aquestes normes en l'ordenament jurídic i distingir la derrotabilitat d’altres que ocorren en el procés d’aplicació.