Control de la joventut i instrumentalització de l'educació física universitària. El cas de la Universitat de Barcelona sota el primer Franquisme (1939-1958)

Abstract

Els règims totalitaris del període d’entreguerres es caracteritzaren per establir polítiques de joventut que els permetessin adoctrinar aquest col·lectiu sota els seus principis ideològics, i Espanya va prendre exemple de les metodologies italiana i alemanya en la major part de les seves accions, malgrat en molts casos els resultats no fossin comparables, atenent a les circumstàncies pròpies de cada país. Una d’aquestes accions anà lligada a la pràctica esportiva, que en l’Estat espanyol fou monopolitzada per la Delegación Nacional de Deportes, assumint-ne totes les competències sobre aquesta. Tanmateix, i pel que fa a la joventut, el Frente de Juventudes i la Sección Femenina es convertiren en els organismes responsables del seu control. I ja entrant en la qüestió universitària, el Sindicato Español Universitario s’encarregà de l’afiliació de tots els estudiants, que hi pertanyien pel fet de matricular-se a qualsevol estudi superior. Amb la imposició de la matèria d’educació física a la Universitat el 1944, de manera paral·lela a com es va fer amb la formació política i la religiosa, s’intentà instruir la joventut universitària d’acord amb els propòsits del règim, però la confluència de diverses mancances no contribuïren al seu èxit, com foren la manca de professorat competent, la inexistència d’instal·lacions esportives i, en definitiva, la percepció per part dels propis alumnes de que es tractaven d’assignatures maries sense cap atractiu de fons.

Los regímenes totalitarios del período de entreguerras se caracterizaron por establecer políticas de juventud que les permitieran adoctrinar este colectivo bajo sus principios ideológicos, y España tomó ejemplo de las metodologías italiana y alemana en la mayor parte de sus acciones, a pesar de que en muchos casos los resultados no fueron comparables, atendiendo a las circunstancias propias de cada país. Una de estas acciones fue ligada a la práctica deportiva, que en el Estado español fue monopolizada por la Delegación Nacional de Deportes, asumiendo todas las competencias sobre esta. Asimismo, y por lo que se refiere a la juventud, el Frente de Juventudes y la Sección Femenina se convirtieron en los organismos responsables de su control. Y ya entrando en la cuestión universitaria, el Sindicato Español Universitario se encargó de la afiliación de todos los estudiantes, al que pertenecían por el mero hecho de matricularse en cualquier estudio superior. Con la imposición de la materia de educación física en la Universidad en 1944, de manera paralela a como se hizo con la formación política y la religiosa, se intentó instruir a la juventud universitaria de acuerdo con los propósitos del régimen, pero la confluencia de varias carencias no contribuyeron a su éxito, como fueron la falta de profesorado competente, la inexistencia de instalaciones deportivas y, en definitiva, la percepción por parte de los propios alumnos de que se trataba de asignaturas marías sin ningún atractivo de fondo.

Totalitarian regimes of the interwar period were characterized by establishing youth policies that allowed them to indoctrinate this group under their ideological principles. Spain took the example of Italian and German methodologies in most of their actions, although in many cases the results were not comparable, attending to the circumstances of each country. One of these actions was linked to sports practice, which in Spain was monopolized by the Delegación Nacional de Deportes, assuming all the competencies over it. Likewise, as far as youth is concerned, the Frente de Juventudes and the Sección Femenina became the responsible organizations of their control. Concerning the university question, the Sindicato Español Universitario was in charge of all the students’ affiliation, to which they belonged by the mere fact of enrolling in any higher education study. With the imposition of physical education as a compulsory subject at the University in 1944, concurrent to political and religious subjects, it was attempted to train university youth in according to the purposes of the regime, but the confluence of several deficiencies did not contribute to its success, such as the lack of competent teachers, the lack of sports facilities and, definitely, the perception by the students themselves that these were easy considered subjects (asignaturas maría) without any basic appeal.