El lideratge de la innovació educativa per implementar l'AICLE als centres educatius: Estudi de casos

Abstract

Aquesta tesi explora el lideratge en la implementació de l’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua estrangera (AICLE; en anglès Content and Language Integrated Learning, CLIL) en tres centres educatius d’ensenyament primari i secundari a partir de les percepcions i actuacions dels seus directors/es, caps de departament d’anglès i docents AICLE. L’enfocament teòric de la investigació és de caràcter eminentment qualitatiu i el mètode seguit per recollir les dades és l’estudi de casos. La recerca se centra en tres àrees principals. En primer lloc, la investigació estudia les percepcions i actuacions dels participants respecte el lideratge i la innovació educativa. En segon lloc, s’explora el procés d’implementació de la innovació educativa AICLE (des de la seva iniciació a la seva consolidació al centre). Finalment, es fan visibles i es comparen els punts forts i els obstacles detectats que faciliten o impedeixen la implementació efectiva de l’AICLE en els casos estudiats. Els resultats obtinguts d’enquestes, entrevistes, revisió documental i observacions d’aula revelen que el lideratge emprat per implementar la innovació educativa presenta característiques del lideratge distribuït i compartit. Així mateix, els participants es mostren satisfets amb l’enfocament i perceben millores en la competència en llengua anglesa. Es perceben que els aspectes lingüístics en llengua anglesa que més s’han desenvolupat són l’adquisició de nou vocabulari i les habilitats receptores (comprensió oral i escrita). Tot i això, no hi ha consens a l’hora d’avaluar l’impacte de l’AICLE en el contingut i són més els participants que perceben que l’alumnat adquireix un menor nombre de continguts del que ho faria si s’utilitzés el català. Els resultats també mostren com els programes AICLE es beneficien de la cooperació professional, del suport de la comunitat educativa, d’estratègies didàctiques determinades i de l’exposició continuada de l’alumnat a la llengua addicional. En canvi, la gestió de la diversitat, la gestió i rigidesa de les plantilles docents, la producció oral de l’alumnat en llengua anglesa i la gestió del temps són dels principals reptes detectats en els tres casos. La recerca mostra com els diferents grups de participants (directors/es, caps de departament d’anglès i docents AICLE) no sempre tenen una visió compartida del procés de lideratge AICLE i cada grup ha tendit a fer referència als aspectes més propers a les seves funcions dins del centre. Així, l’estudi permet subratllar la necessitat d’una major comunicació i més treball intergrupal en els casos estudiats. Les conclusions de la investigació revelen implicacions per agents educatius interessats a iniciar programes AICLE o consolidar-ne el seu funcionament en centres que presentin característiques similars als casos estudiats.

Esta tesis explora el liderazgo en la implementación del Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lengua Extranjera (AICLE; en inglés Content and Language Integrated Learning, CLIL) en tres centros educativos de enseñanza primaria y secundaria a partir de las percepciones y actuaciones de sus directores/as, encargados del departamento de inglés y docentes AICLE. El enfoque teórico de la investigación es de carácter eminentemente cualitativo y el método seguido para colectar las dadas es el del estudio de casos. La investigación se centra en tres ámbitos principales. En primer lugar, el estudio examina las percepciones y actuaciones de los participantes respecto el liderazgo y la innovación educativa. En segundo lugar, se explora el proceso de implementación de la innovación educativa AICLE (desde su iniciación hasta su consolidación en el centro). Finalmente, se hacen visibles y se comparten los puntos fuertes y obstáculos que facilitan o impiden la implementación efectiva de AICLE en los casos estudiados. Los resultados obtenidos de encuestas, entrevistas, revisiones documentales y observaciones de aula revelan que el liderazgo desarrollado para implementar la innovación educativa presenta características del liderazgo distribuido y compartido. Asimismo, los participantes se muestran satisfechos con el enfoque AICLE y perciben mejoras en la competencia en lengua inglesa. Se perciben que los aspectos lingüísticos en lengua inglesa que más se han desarrollado son la adquisición de nuevo vocabulario y las habilidades receptoras (comprensión oral y escrita). Por orto lado, no hay consenso a la hora de evaluar el impacto del AICLE en la cantidad de contenido adquirido, pero la mayoría de participantes percibe que los alumnos AICLE adquieren un menor número de contenidos de los que habría adquirido en catalán. Los resultados muestran como los programas AICLE se benefician de la colaboración profesional, del soporte de la comunidad educativa, de determinadas estrategias didácticas y de la exposición continuada del alumnado a la lengua adicional. Sin embargo, la gestión de la diversidad, la gestión y rigidez de las plantillas docentes, la producción oral del alumnado en lengua inglesa y la gestión del tiempo son retos detectados en los tres casos. Los resultados muestran como los diferentes grupos de participantes (directores/as, encargados del departamento de inglés y docentes AICLE) no comparten siempre la misma visión del proceso de liderazgo AICLE y cada grupo ha tendido a resaltar los aspectos más cercanos a sus funciones dentro del centro. Así, el estudio destaca la necesidad de una mayor comunicación y más trabajo intergrupal en los casos estudiados. Las conclusiones de la investigación revelan implicaciones para agentes educativos interesados en iniciar programas AICLE o consolidar su funcionamiento en centros que presenten características similares a las de los casos estudiados.

This dissertation examines how three primary and secondary schools have implemented successful Content and Language Integrated Learning (CLIL) programmes in the Catalan context by analysing, from a leadership perspective, the perceptions and practices of the schools’ principals, English department heads, and CLIL teachers. The theoretical approach of the research is primarily qualitative and we applied a case study approach. The study focuses on three main areas. First, our research explores the perceptions and practices of the participants regarding leadership and educational innovation. Second, we examine the process of implementation of the CLIL approach (from its initiation to its consolidation in the school). Third, the main strengths and obstacles that the participants detected when implementing CLIL are highlighted and compared among the studied cases. The results elicited from surveys, interviews, documentation reviews, and classroom observation reveal that the type of leadership developed when implementing CLIL programmes share the main characteristics of the distributed and shared leadership. The participants report general satisfaction regarding CLIL and they identify benefits in the English language competence are identified. Results show that the language-competence aspects that benefit more from CLIL are vocabulary and the receptive skills. There is no agreement, however, regarding the impact of CLIL upon content acquisition, but most of the participants perceive that the amount of acquired content might have been higher if the same course had been done in the students’ L1. Results also show that CLIL programmes benefit from professional collaboration, educational community support, specific didactic strategies and continued exposure of students to the target language. On the other hand, classroom diversity management, students’ oral production, the limited number of qualified teachers and time management are some of the main detected obstacles. Furthermore, results indicate that the participants do not always agree on their perceptions regarding the implementation process of the programmes. Perhaps not surprisingly, each group (principals, department heads, and teachers) views the process from their own standpoint. Thus, we suggest that more inter-group teamwork and communication would allow for more efficient CLIL implementation. Implications for other stakeholders interested in initiating a CLIL programme or consolidating it in similar contexts are drawn from the study.