Activitat física i condició física en adolescents: percepcions, barreres i motivacions. Estudi quantitatiu i qualitatiu

Author

Fernández Prieto, Isabel

Director

Giné Garriga, Maria

Codirector

Canet Vélez, Olga,

Date of defense

2017-07-18

Pages

258 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna

Abstract

Introducció. L'adolescència és una època de canvis físics, psicològics i socials ràpids. Estudis recents mostren que, en aquesta etapa, hi ha una disminució dels nivells d'activitat física (AF), juntament amb les altes taxes de sobrepès i obesitat. L’adolescència és un període clau en la vida de les persones, és el moment on s’instauren hàbits saludables amb repercussió per a la salut del futur adult. Tot i les múltiples intervencions en aquest sentit no s’han trobat formes de instaurar la pràctica d’AF de forma habitual en la població adolescent. Objectius. L’objectiu principal d’aquest estudi va ser explorar diferents aspectes relacionats amb les percepcions, barreres i motivacions, en relació a la realització d’AF; així com la relació entre: (a) Condició Física (CF), (b) nivells d’AF, i (c) les Barreres Percebudes (BP) per la pràctica regular d’AF, considerant la presència d’excés de pes i el sexe, d’un grup d’adolescents que cursen 2n cicle d’ESO en instituts públics del districte Sants Montjuïc de la ciutat de Barcelona. Mitjançant l’observació d’aquesta població a través d’una metodologia mixta (quantitativa i qualitativa). Mètodes. Amb la utilització d’una metodologia quantitativa es van explorar 143 (46,2% homes i 53,8% dones, amb una edat mitjana de 15 anys). Les variables estudiades van ser: a) els nivells d’AF, mitjançant el Qüestionari d’AF PAQ-A en adolescents espanyols (the Youth/Adolescent Activity Questionnaire); b) la CF dels adolescents mitjançant les mesures antropomètriques dels subjectes i l’aplicació de la Bateria ALPHA-Fitness: test de campo para la evaluación de la condición física relacionada con la salud en niños y adolescentes; i c) les BP mitjançant el Qüestionari de barreres percebudes pels adolescents envers la pràctica d’AF: Autoinforme de Barreras para la pràctica de ejercicio físico (ABPEF). Les diferents variables van ser provades per les mitjanes i les desviacions estàndard per a la presència d'excés de pes, i segons el sexe dels adolescents. Els mitjans entre els grups es van comparar mitjançant la prova t de Student. La investigació qualitativa, va consistir en un disseny explicatiu d’aproximació fenomenològica per comprendre com els adolescents, gràcies al pensament i l’acció, construeixen el concepte d’AF. El disseny explicatiu ens va permetre explorar els diferents aspectes i significants relacionats amb l’AF, a través de la utilització de les tècniques de Photo Elicitation i Grups de Discussió (GD). Amb la tècnica de Photo Elicitation es van explorar 67 fotografies. Es van fer tres GD: a) un de professionals experts en AF i adolescents (6 experts); b) un mixt (compost per 6 noies i 4 nois); i finalment c) un tercer GD compost per 6 noies adolescents. Les respostes es van analitzar mitjançant anàlisi fenomenològica interpretatiu. Resultats. Els resultats de l’anàlisi quantitatiu van mostrar una relació entre presència de sobrepès i obesitat i tenir una CF pitjor. Les variables sexe (per ser una noia) i l'índex de massa corporal (sobrepès o obesitat) van mostrar una relació directa de percebre significativament majors barreres per a la pràctica d'AF. Els resultats relacionats amb la investigació qualitativa van mostrar com els factors socials, familiars i de l’entorn poden esdevenir elements motivadors per a la pràctica habitual d’AF.


Introducción. La adolescencia es una época de cambios físicos, psicológicos y sociales rápidos. Estudios recientes muestran que, en esta etapa, hay una disminución de los niveles de actividad física (AF), junto con altas tasas de sobrepeso y obesidad. La adolescencia es un período clave en la vida de las persones, donde se instauran hábitos saludables que repercutirán en la salud del futuro adulto. A pesar de las intervenciones realizadas para encontrar formas para instaurar la práctica de AF de forma habitual en la población adolescente, lo cierto es que los niveles siguen siendo bajos. Objetivos. El propósito de este estudio, fue explorar diferentes aspectos relacionados con las percepciones, barreras y motivaciones, en relación a la realización de AF; así como la relación entre: (a) condición física (CF), (b) niveles de AF, i (c) las barreras percibidas (BP) para la práctica regular de AF, considerando la presencia de exceso de peso y obesidad y el sexo, de un grupo de adolescentes que cursan 2º ciclo de ESO en institutos públicos del distrito Sants-Montjuïc de la ciudad de Barcelona. Mediante la observación de esta población a través de metodologías mixtas (cuantitativa y cualitativa). Métodos. Mediante la utilización de metodología cuantitativa se exploró una muestra de 143 adolescentes (46,2% hombres y 53,8% mujeres, de una edad media de 15 años). Las variables estudiadas fueron: a) los niveles de AF, utilizando el Cuestionario de AF PAQ-A en adolescentes españoles (the Youth/Adolescent Activity Questionnaire); b) la CF de los adolescentes mediante mesures antropométricas de los sujetos y la aplicación de la batería ALPHA-Fitness: test de campo para la evaluación de la condición física relacionada con la salud en niños y adolescentes; c) las barreras percibidas, mediante el Autoinforme de Barreras para la práctica de ejercicio físico (ABPEF) (cuestionario). Las diferentes variables fueron probadas mediante medianas y desviaciones estándar para la presencia de exceso de peso, y según el sexo de los adolescentes. Las medianas se compararon mediante la prueba t de Student. La investigación cualitativa, va consistir en un diseño explicativo de aproximación fenomenológica para comprender como los adolescentes, gracias al pensamiento y la acción, construyen el concepto de AF. El diseño explicativo permitió explorar diferentes aspectos y significados relacionados con la AF, a través de la utilización de las técnicas de Photo Elicitation y Grupos de Discusión (GD). Con la técnica de Photo Elicitation se exploraron 67 fotografíes. Se realizaron tres GD: a) uno de profesionales expertos en AF y adolescentes (6 expertos); b) uno mixto (compuesto por 6 chicas y 4 chicos); y finalmente c) un tercer GD solo de chicas (6). Las respuestas se analizaron mediante análisis fenomenológico interpretativo. Resultados. Los resultados del análisis cuantitativo mostraron diferencies significativas en la mayoría de los resultados. Sugiriendo una correlación entre el sobrepeso y la obesidad y tener una peor CF. Las variables sexo (por ser una chica) y el IMC (sobrepeso u obesidad) van mostrar una correlación directa entre percibir mayores barreras para la práctica de AF. Los resultados relacionados con la investigación cualitativa mostraron como factores sociales, familiares y relacionados con el entorno pueden convertirse en elementos motivadores para la práctica habitual de AF.


Introduction. The adolescence stage is a time of physical, psychological and social changes. Recent studies show that this stage is characterized by low levels of physical activity (PA), along with high rates of overweight and obesity. Adolescence is a key period in the person’s life to establish healthy habits with clear repercussions in the adult’s future health. Despite many interventions had been designed and implemented, the best way to achieve sustained physical activity levels among adolescents is yet to be established. Objectives. The purpose of this study was to explore the perceptions, motivations and barriers to PA practice among adolescents and the relationship between: (a) Physical Condition (PC), (b) levels of PA, and (c) the perceived barriers (PB) for regular PA practice in a group of teenagers who attended the 2nd grade of secondary school in public high schools of a district in the city of Barcelona. To do so, we used a mixed methods design, with a quantitative and qualitative approach. Methods. With a quantitative methodology 143 adolescents were assessed (46.2% men and 53.8% women, mean age 15 years) the following outcomes: a) the levels of PA using the Physical Activity Questionnaire for Adolescents (PAQ-A in Spanish); b) PC using the ALPHA-Fitness Battery which includes field tests to assess anthropometric measurements and health related physical condition in children and adolescents; and c) perceived barriers to PA practice for adolescents with the use of a validated questionnaire. The different outcomes were analysed by the means and standard deviations for the presence of excess of weight, according to the gender of adolescents. The means were compared between groups using Student's t test. The qualitative research was based upon an explanatory design of a phenomenological approach to be able to understand how teenagers build the concept of PA regarding their thoughts and actions. The explanatory design allowed us to explore different aspects and meanings associated to PA, through the use of techniques such as Photo Elicitation (PE) and discussion groups (DG). With the technique Photo Elicitation, 67 pictures taken by the sample were explored. There were three DG: a) professional experts in PA and adolescents (6 experts); b) a mixed group composed of six girls and four boys; and finally c) a third DG comprised by six young girls. The responses were analyzed using interpretative phenomenological analysis. Results. The results of the quantitative analysis showed a relationship between being overweight and obese and obtain worse results in PC outcomes. The variables gender (being a woman) and BMI (overweight or obese) showed a direct relationship to perceive significantly higher barriers to PA practice. The results obtained with the qualitative techniques showed how social factors, family and the environment can become motivating elements to enhance PA practice.

Keywords

Adolescents; Activitat Física; Condició Física; Investigació qualitativa; Barreres Percebudes

Subjects

37 - Education; 613 - Hygiene generally. Personal health and hygiene

Knowledge Area

Salut i serveis socials

Documents

Tesi_Isabel_Fernandez_Prieto.pdf

5.123Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)