Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa
International relations can be reviewed from different perspectives. One of them is through culture. In general, a lecture and an analysis of it from this specific point of view has been neglected, attracting much less attention comparing to other issues, like the political science, the international law, or the economics. The cultural perspective offers a mirror of the reality and can contribute to a better understanding of the external relations and on what is happening at other levels, usually considered as more relevant in the foreign policies and the traditional diplomacy, like politics, trade and commerce, or military issues. At the same time, this cultural perspective needs a transversal focus to offer a real insight and overview of the actual scope, due to the multifaceted feature of culture considered in its broad approach. The international presence and the role of culture within the bilateral relations is conditioned by the definition of the external cultural policies and the priorities and strategies in its bilateral relations with third countries. Sometimes the external cultural policies can have a close link with the internal cultural policies as well, being a projection of the internal priorities in the international context. The institutional structure and the competences of the different institutions can also influence in the role of culture in the bilateral relations of a specific country. Aside of that, there are other relevant factors that can be determinant in the bilateral relations, like the historical background or the bilateral political and commercial relations, among others. Culture in the context of the international relations and cooperation between Europe and Egypt includes from the institutional level, the bilateral and multilateral relations of the European Union, and its 28 Member States at an individual level as well. Otherwise, some of these European countries have had a long presence during the colonialist period, maintain historical ties, or have economic interests in Egypt. Within this framework, the different cultural policies are embedded in the external actions of the bilateral cultural relations and cooperation, where the cultural projection is a component of the public diplomacy as a form of soft power. The present research has as primary objective to get a deep inside of the bilateral relations, and the identification of some quantitative indicators and qualitative aspects of the European bilateral relations from the public sector, and makes a detailed analysis of which is the present situation of culture in the context of the international relations with a strategic country of the Arab world like Egypt. Getting an insight into the different facts, parameters and indicators allows to identify the different exogenous and endogenous factors which can have a determinant role, jointly with the explicit and implicit objectives, and other elements to consider, including priorities, strategies, instruments and activities. Actions taken into consideration are those from the European Union, and some of its Member States, which are reviewed and compared in a systematic way. This research takes as case study five of the European countries, the most populated of the European Union, and several specific fields. It starts checking the way how each individual country is presenting its external cultural policy in the official web, and followed by the cultural bilateral relations with Egypt. Then it is verified the role of the national cultural institutes, the archaeological cooperation, the higher education, the research and scientific cooperation, the presence of culture in the cooperation to development and the media. Finally it is revised the European Union's cultural presence through actions and initiatives in Egypt, and checked how the individual cultural bilateral relations of the selected countries fit together with them. The result offers a broad and comprehensive perspective of the presence of culture in international relations and cooperation in the particular case of Egypt. The analysis carried out allows concluding an insufficiently structured place of culture in the European external relations and cooperation with Egypt, the missed coordination among the different actors involved, the individual interests, and some incoherencies as well.
Les relacions internacionals poden ser examinades des de diferents perspectives. Una d'elles es des de la cultura. En general, una lectura i un anàlisi d'aquest punt de vista específic ha estat oblidat, i ha atret molta menys atenció comparat amb altres temes com són els temes polítics, el dret internacional o els econòmics. La perspectiva cultural ofereix un mirall on es reflexa la realitat, que pot contribuir a un millor enteniment de les relacions exteriors i sobre el que succeeix a altres nivells, normalment considerats com a més rellevants dins de la política exterior i la diplomàcia tradicional, com són els temes polítics, comercials o militars. Al mateix temps, aquesta perspectiva cultural necessita una mirada transversal per poder oferir una mirada profunda i al mateix temps global de la actual abast del tema, ja que abraça diferents àmbits de la cultura, que en aquest cas és considerada en la seva aproximació més amplia. La presència internacional i el rol de la cultura a les relacions bilaterals està condicionada per la definició de les polítiques culturals exteriors i de les prioritats i estratègies en les seves relacions bilaterals amb països tercers. De vegades les polítiques culturals externes poden tenir un vincle estret amb les polítiques culturals internes, sent una projecció de les prioritats internes en el context internacional. L'estructura institucional i les competències de les diferents institucions poden també tenir una influència en el rol de la cultura en les relacions bilaterals d'un país concret. A part d'això, hi ha altres factors rellevants que poden ser determinants de les relacions bilaterals, com són els antecedents històrics o les relacions bilaterals polítiques i comercials, entre d'altres. La cultura en el context de les relacions internacionals i la cooperació entre Europa i Egipte inclou des del punt institucional les relacions bilaterals i multilaterals de la Unió Europea, així com les dels seus 28 estats membres a nivell individual. Per altre banda, alguns d'aquests països europeus han tingut una llarga presència durant el període colonial, mantenen vincles històrics, o tenen interessos econòmics a Egipte. En aquest marc, les diferents polítiques culturals estan encaixades en les accions exteriors de les relacions culturals bilaterals i de la cooperació, on la projecció cultural és un component de la diplomàcia pública com a forma de soft power. La recerca té com a principal objectiu aprofundir sobre les relacions bilaterals, i la identificació d'alguns dels indicadors quantitatius i aspectes qualitatius de les relacions bilaterals des del sector públic, i fer un anàlisis detallat sobre quina és la situació present de la cultura en el context de les relacions internacional amb un país estratègic del món àrab com és Egipte. Aquest aprofundiment en els diferents factors, paràmetres i indicadors permet identificar els diferents factors exògens i endògens que poden ser determinants, juntament amb els objectius explícits i implícits, i altres aspectes que s'han de considerar, com les prioritats, estratègies, instruments, i activitats. Les accions que es prenen en consideració són les de la Unió Europea, i d'alguns dels seus estats membres, que són revisades i comparades d'una manera sistemàtica. Aquest treball agafa com a estudi de cas a Egipte, i també analitza a cinc països europeus, els cinc més poblats de la Unió Europea, i alguns dels camps culturals específics. Com a marc general es comença per veure la manera com cada un d'aquests països individuals presenta la seva política cultural exterior a les pàgines webs oficials, i es continua amb les relacions culturals bilaterals amb Egipte. Després es verifica el rol dels instituts nacionals de cultura, la cooperació arqueològica, l'educació universitària, la investigació i la cooperació científica, la presencia de la cultura a la cooperació al desenvolupament, i els media. Finalment es revisa la presencia cultural de la Unió Europea mitjançant les accions i les iniciatives a Egipte, i com les relacions culturals bilaterals individuals dels països seleccionats hi encaixen. El resultat ofereix una perspectiva àmplia i comprensiva de la presencia de la cultura a les relacions internacionals i la cooperació en aquest cas particular d'Egipte. L'anàlisi que s'ha portat a terme permet concloure que la cultura té un lloc insuficientment estructurat a les relacions exteriors europees amb Egipte, l'absència de coordinació entre els diferents actors involucrats, els interessos individuals, així com algunes incoherències.
Las relaciones internacionales pueden ser examinadas desde diferentes perspectivas, una de ellas es desde la cultura. En general una lectura y un análisis desde este específico punto de vista ha sido dejado de lado, atrayendo mucha menos atención en comparación con otros temas, como las ciencias políticas, el derecho internacional, o la economía. La perspectiva cultural ofrece un espejo donde se refleja la realidad, y que puede contribuir a una mejor compresión de las relaciones exteriores y sobre lo que sucede a otros niveles normalmente considerados como más relevantes en las relaciones exteriores y la diplomacia tradicional, como son los temas políticos, de comercio internacional o los temas militares. Al mismo tiempo esta perspectiva cultural necesita un enfoque transversal para ofrecer una visión detallada y al mismo tiempo global para conocer su alcance real, debido al carácter multidisciplinar de la cultura, considerada en su amplia aproximación. La presencia internacional y el rol de la cultura en las relaciones bilaterales están condicionados por la definición de las políticas culturales exteriores, además de las prioridades y estrategias en las relaciones bilaterales con países terceros. Por otro lado, frecuentemente las políticas culturales exteriores pueden tener vínculos estrechos con las políticas culturales a nivel nacional, siendo una proyección de las prioridades internas en el contexto internacional. La estructura institucional y las competencias de las diferentes instituciones públicas también pueden influenciar en el rol de la cultura en las relaciones bilaterales de un determinado país. Además de ello, también hay otros factores relevantes que pueden determinar las relaciones bilaterales, como los antecedentes históricos o las relaciones bilaterales políticas y comerciales, entre otras. La cultura en el contexto de las relaciones internacionales y la cooperación entre Europa y Egipto incluye, a nivel institucional, las relaciones bilaterales y multilaterales de la Unión Europea, así como sus 28 estados miembros a nivel individual. Además de ello, algunos de estos países europeos han tenido un larga presencia durante el periodo colonial, mantienen lazos históricos, o tienen intereses económicos en Egipto. Dentro de este marco las diferentes políticas culturales se encuentran incluidas en las acciones exteriores de las relaciones culturales bilaterales y la cooperación, donde la proyección cultural es uno de los componentes de la diplomacia pública como una forma de soft power. La presente investigación tiene como principal objetivo profundizar en las relaciones bilaterales y la identificación de indicadores centrados en diversos aspectos cuantitativos y cualitativos de las relaciones bilaterales europeas desde el sector público, y analiza en detalle sobre cuál es la situación presente de la cultural en el contexto de las relaciones internacionales con un país estratégico del mundo árabe como es Egipto. Esta profundización de los diferentes factores, parámetros y indicadores permite identificar los diferentes factores exógenos y endógenos que tienen un rol determinante, juntamente con los objetivos explícito se implícitos, y otros elementos que se deben considerar como son las prioridades, las estrategias, instrumentos y actividades culturales. Las acciones consideradas son las de la Unión Europea y las de algunos de sus estados miembros, la cuales son revisadas y comparadas de forma sistemática. Esta investigación se centra en el estudio de case de cinco países europeos, los cinco estados miembros de la Unión Europea más poblados, y en diferentes campos específicos. Se inicia supervisando la forma como cada país individualmente presenta su política cultural exterior en sus páginas web oficiales, seguido por una revisión de las relaciones culturales bilaterales con Egipto. Luego en diferentes capítulos se verifica el rol de los centros culturales nacionales, la cooperación arqueológica, la educación universitaria, la investigación y la cooperación científica, la presencia de la cultura en la cooperación al desarrollo, y los media. Finalmente se analiza la presencia cultural de la Unión Europea en Egipto a través de diferentes acciones e iniciativas, y como las relaciones culturales bilaterales de los países europeos seleccionados encajan con ellas. El resultado obtenido ofrece una amplia y comprensiva perspectiva sobre cuál es la presencia de la cultura en las relaciones internacionales y la cooperación en el caso particular de Egipto. El análisis llevado a cabo permite concluir un lugar insuficientemente estructurado de la cultura en las relaciones exteriores europeas con Egipto, la falta de coordinación entre los diferentes actores involucrados, los intereses individuales, así como algunas incoherencias.
Relacions internacionals; Relaciones internacionales; International relations; Cooperació cultural; Cooperación cultural; Intellectual cooperation; Europa; Europe; Institucions comunitàries; Instituciones comunitarias; Institutions of the European Union; Països àrabs; Países árabes; Arab countries; Egipte; Egipto; Egypt
32 - Politics
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.