L'ARQUITECTURA, VEHICLE DE MODERNITAT. El seu arrelament en un indret de ponent

Abstract

A finals dels anys 50 i primers 60, un indret aïllat de les terres de ponent –Balaguer- va acollir una arquitectura que va respondre al lloc amb la creació d’uns edificis de gran qualitat i dignitat que, amb mitjans locals, van aportar a la ciutat els elements característics de la modernitat en arquitectura. L’arquitectura es va presentar com un vehicle capaç de fer arribar les noves tendències culturals, d’accelerar el desenvolupament del procés constructiu, de motivar la il·lusió als diferents estaments de la societat i de fer agradable la vida dels habitants. L’arribada d’aquesta nova arquitectura es va materialitzar en set edificis d’habitatge: la casa Tartera, l’edifici Pijuan, les cases en filera del carrer Cadí i els edificis Sant Lluís i Almatà, de l’arquitecte Damià Solanes; i els edificis Campàs Delsams i Pare Sanahuja, de l’arquitecte Marià Gomà.

Les preexistències del lloc es presenten a la tesi com el punt de partida intrínseca de la investigació, entenent com a lloc el territori, els medis i les seves persones. Paral·lelament, l’estudi del context preliminar d’aquestes obres, pel que fa a l’arquitectura de l’habitatge, descobreix com aquest indret descentralitzat de ponent també va ser testimoni d’allò que va succeir en els anys 40 i 50 en altres llocs de l’estat espanyol. La investigació sobre els edificis fa emergir uns trets específics de les set obres objecte d’estudi que reafirmen la seva selecció i que les apropa a obres reconegudes de l’època atesa per la tesi. Però, sobretot, mostra com la seva arquitectura es va filtrar fins a quedar arrelada en aquestes terres.

El mateix caràcter aïllat, aliè a la repercussió per estat atent al sentit ètic i de servei de la professió, ha suposat que aquestes obres no hagin valorades, i que romanguin susceptibles de ser substituïdes o reformades amb criteris aliens al lloc, mimètics arreu. El que aquí s’ha pretès és donar un sentit al fet d’identificar, analitzar, difondre, valorar i protegir aquests edificis, i confirmar, alhora, que ocupen un esglaó en l’esdevenir de l’arquitectura moderna de les terres de ponent.

La tesi presenta una investigació inductiva, des de la particularitat d’uns edificis, d’un lloc i de les seves persones; desgranant un àmbit petit, acotat i sense notorietat; amb la llibertat que atorga la tabula rassa; i amb una qüestió clara de partida: què va propiciar l’arrelament d’una arquitectura que va arribar en aquest indret de ponent?

A finales de los años 50 y primeros 60, en un lugar aislado del poniente catalán –Balaguer- acogió una arquitectura que respondió al lugar con la creación de unos edificios de gran calidad y dignidad que, con medios locales, aportó a esta localidad los elementos característicos de la modernidad en arquitectura. La arquitectura se presentó como un vehículo capaz de hacer llegar las nuevas tendencias culturales, de acelerar el desarrollo del proceso constructivo, de motivar la ilusión a los diferentes estamentos de la sociedad y de hacer agradable la vida a los habitantes. La llegada de esta nueva arquitectura se materializó en siete edificios de vivienda: la casa Tartera, el edificio Pijuan, las casas en hilera en la calle Cadí y los edificios Sant Lluís i Almatá, del arquitecto Damià Solanes; y los edificios Campàs Delsams y Pare Sanahuja, del arquitecto Marià Gomà.

Las preexistencias del lugar se presentan como el punto de partida intrínseca de la investigación, entendiendo el lugar como el territorio, los medios y sus gentes. Paralelamente, el estudio del contexto preliminar de estas obras, en cuanto a la arquitectura de la vivienda, descubre cómo este sitio descentralizado también fue testimonio de lo que sucedió en los años 40 y 50 en otros muchos lugares del estado español. La investigación sobre los siete edificios hace emerger las características específicas de éstos, reafirmando su selección y acercándolos a obras notorias de la época que atiende la investigación. Pero, sobre todo, muestra cómo su arquitectura se filtró hasta quedar enraizada en este lugar de poniente.

El mismo carácter aislado, ajeno a la repercusión para estar atento al sentido ético y de servicio de la profesión, ha supuesto que estas obras no hayan sido valoradas, y que permanezcan susceptibles de ser substituidas o reformadas mediante criterios ajenos al lugar, miméticos en todas partes. Lo que aquí se pretende es dar un sentido a identificar, analizar, difundir, valorar y proteger estos edificios y confirmar que ocupan un eslabón en el suceder de la arquitectura moderna de las tierras del poniente catalán.

La tesis presenta una investigación inductiva, desde la particularidad de unos edificios, un lugar y sus personas, desgranando un ámbito pequeño, acotado y sin notoriedad; con la libertad que otorga la tabula rasa; y con una cuestión clara de partida: qué propició el enraizamiento de una arquitectura que llegó en este lugar de poniente?

In the late 1950s and early 60s, an isolated place in Terres de ponent (lands of the west in Catalonia)- Balaguer - hosted an architecture that responded to the site with the creation of buildings of great quality and dignity that, with local means, contributed to this city, far from international movements, the characteristic elements of the modernity in architecture. Architecture was presented as a vehicle capable of bringing new cultural tendencies, accelerating the development of the constructive process, of motivating the illusion of the different levels of society and of making the inhabitants' lives pleasant. The arrival of this new architecture was materialized in seven housing buildings: the Tartera house, the Pijuan building, the houses on the Cadí street, the buildings Sant Lluís and Almatà, by the architect Damià Solanes; and the buildings Campàs Delsams and Pare Sanahuja, of the architect Marià Gomà.

The preexisting of the site is presented as the intrinsic starting point of the investigation, understanding as place, the territory, the means and their people. At the same time, the study of the preliminary context of these works - with regard to the architecture of the house- reveals how this decentralized place of the West also witnessed what happened in the 40s and 50s in other places in Spain. The investigation of the seven works reveals the specific features that are reflected in all of them, which reaffirms their selection and which brings them closer to recognized works from the time which the investigation pays attention to. But, mostly, it outlines how this architecture was filtered through the territory, the means and the protagonists until it was rooted in this place.

The same isolated character, unrelated to its impact on the ethical and professional service of the state, has meant that these works have not been valued, and that they remain susceptible to being replaced or reformed with criteria other than the place, mimetic everywhere. What has been set here is to give a sense of identifying, analyzing, disseminating, valuing and protecting these buildings, and showing how they occupy a stage in the evolution of modern architecture in the lands of the west –Terres de ponent.

The thesis presents an inductive investigation, from the particularity of buildings, of a place and of its people; unravelling a small, bounded and not-known area; with the freedom that the tabula rasa gives; and with a clear question to start off: what caused the rooting of an architecture that arrived in this land of the west of Catalonia?