Viscosidad en la dieta de pacientes diagnosticados de disfagia orofaríngea

Abstract

This doctoral thesis is based on professional experience with patients with oropharyngeal dysphagia. This clinical syndrome, which is highly prevalent in the health and social environment, with very diverse etiologies is systematically underdiagnosed and poorly treated. This leads to unacceptable morbidity rates. The experience acquired with treated patients, conclude in an epidemiological study that allows conclusions to be drawn. The need for a protocol aimed at the evaluation of risk swallowing, oropharyngeal dysphagia, was detected. Taking into account the food thickeners and gelatins commonly used to mix with water and food, it was proposed to initiate a laboratory investigation to determine if what was widely done in hospitals, nursing homes, schools and homes was correct or not. This study was carried out at the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), using the usual thickeners and a type of gelatine commonly used. This study aimed to check whether certain products recommended for use in diets for people affected by dysphagia adequately fulfill the functions for which they have been designed and manufactured, whether they are pharmaceuticals or simply food additives. The results obtained confirm that the so-called second-range thickeners, mainly composed of gums (xanthan, guar ...), are safer from the point of view of health than the first range, consisting mainly of starch, modified or not. Significant differences were observed in relation to the resting time of the sample and the percentage of thickener applied to obtain sanitary consistencies: fine liquid, nectar, honey and pudding. Specifically, a 6% thickener of the 1st range is required to achieve the highest consistency, while this value is only 2% in the 2nd range thickener.

Aquesta tesi doctoral té la seva base en l'experiència professional amb malalts amb disfàgia orofaríngia. Aquesta síndrome clínic, de gran prevalença en l'entorn sanitari i social, d'etiologies molt diverses està sent sistemàticament infradiagnosticat i mal tractat. Això porta a unes taxes de morbiditat inacceptables. L'experiència adquirida amb els pacients tractats, conclouen en un estudi epidemiològic que permet arribar a unes conclusions. Es va detectar la necessitat d'un protocol orientat a la valoració de la deglució de risc, disfàgia orofaríngia. Tenint en compte els espessidors i gelatines alimentàries habitualment utilitzats per barrejar amb l'aigua i els aliments es va proposar iniciar una investigació en laboratori per determinar si el que àmpliament s'estava fent en hospitals, residències geriàtriques, centres educatius i domicilis era correcte o no. Aquest estudi es va realitzar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), utilitzant els espessidors habituals i un tipus de gelatina d'ús comú. Aquest estudi es va imposar com a objectiu comprovar si determinats productes recomanats per ser utilitzats en dietes destinades a persones afectades per disfàgia compleixen adequadament les funcions per a les que han estat dissenyats i elaborats, independentment de si són productes farmacèutics o, simplement, additius alimentaris. Els resultats obtinguts confirmen que els espessidors denominats de segona gamma compostos fonamentalment per gomes (xantana, guar...), presenten un comportament més segur, des del punt de vista sanitari, que els de primera gamma, constituïts sobretot per midó, modificat o no. S'han detectat diferències significatives relacionades amb el temps de repòs de la mostra i el percentatge de espessidor aplicat per aconseguir les consistències sanitàries: líquid fi, nèctar, mel i pudding. En concret es requereix un 6% de espessidor de 1a gamma per arribar el grau de consistència més alt, mentre que aquest valor només és un 2% en el espessidor de 2a gamma.

Esta tesis doctoral tiene su base en la experiencia profesional con enfermos con disfagia orofaríngea. Este síndrome clínico, de gran prevalencia en el entorno sanitario y social, de etiologías muy diversas está siendo sistemáticamente infradiagnosticado y mal tratado. Ello lleva a unas tasas de morbilidad inaceptables. La experiencia adquirida con los pacientes tratados, concluyen en un estudio epidemiológico que permite llegar a unas conclusiones.Se detectó la necesidad de un protocolo orientado a la valoración de la deglución de riesgo, disfagia orofaríngea.Teniendo en cuenta los espesantes y gelatinas alimentarias habitualmente utilizados para mezclar con el agua y los alimentos se propuso iniciar una investigación en laboratorio para determinar si lo que ampliamente se estaba haciendo en hospitales, residencias geriátricas, centros educativos y domicilios era correcto o no. Dicho estudio se realizó en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), utilizando los espesantes habituales y un tipo de gelatina de uso común. Este estudio se impuso como objetivo comprobar si determinados productos recomendados para ser utilizados en dietas destinadas a personas afectadas por disfagia cumplen adecuadamente las funciones para las que han estado diseñados y elaborados, independientemente de si son productos farmacéuticos o, simplemente, aditivos alimentarios.Los resultados obtenidos confirman que los espesantes denominados de segunda gama compuestos fundamentalmente por gomas (xantana, guar…), presentan un comportamiento mas seguro, desde el punto de vista sanitario, que los de primera gama, constituidos sobretodo por almidón, modificado o no. Se han detectado diferencias significativas relacionadas con el tiempo de reposo de la muestra y el porcentaje de espesante aplicado para conseguir las consistencias sanitarias: líquido fino, néctar, miel y púdding. En concreto se requiere un 6% de espesante de 1ª gama para acanzar el grado de consistencia más alto, mientras que éste valor sólo es un 2% en el espesante de 2ª gama.