Universitat de Barcelona. Departament d'Escultura
Partint dels formalismes del gènere cartogràfic basat en la visió clàssica i geogràfica del mapa, fins arribar a l'actualitat, reivindicant la figura del mapa com a dispositiu capaç d'aportar propostes noves a partir de l'art contemporani. La cartografia artística ens permet desdir la representació única del món, esborrant els límits i fronteres dels territoris, convertint-se, d'aquesta manera, en una eina fortament vinculada a la subjectivitat de la seva executor capaç de transformar la realitat. En la present investigació, el context i la seva elecció marquen la seva potencialitat emancipadora. Situant la ciutat com un escenari perfecte per a tàctiques, usos i pràctiques, on l'artístic abandona la idea de mapa com un element unívoc i estàtic, oferint una cartografia caracteritzada per ser oberta, versàtil i dinàmica, en la qual el binomi social i polític és indiscernible. Al llarg de la present investigació, s'aborden les diferents formes en que la cartografia és utilitzada pels artistes i no artistes. Tractada com un dispositiu capaç de crear debats en que es discuteixen simbologies múltiples, capaç d'interpretar i traduir mitjançant formes visuals un discurs plural, resposta de les demandes de les noves relacions socials que interfereixen sobre el territori. L'artista que fa servir la cartografia com a mitjà assumeix rols lligats a la figura de l'etnògraf, traspassant els límits imposats i sent capaç de visibilitzar una realitat fins ara oculta o suprimida. Finalment, s'analitza com la cartografia s'ha diversificat en diferents tipologies, catalogant segons l'objecte d'estudi i les diferents formalitzacions d'aquesta. Fent major èmfasi en les cartografies de trajectòries i recorregut, l'inici ve de la mà dels situacionistes i la deriva. Basant-nos en aquesta tipologia vam realitzar l'anàlisi d'un barri caracteritzat pels seus conflictes i que es troba en procés de "sanejament". Tractem el Raval (Barcelona) a partir de diferents actuacions basades en la deriva. Analitzant la nova agencia política del territori, que sustenta, entre d'altres implicacions, la pèrdua de la memòria i història del barri i els que l'habiten. A partir de la investigació anterior sorgeixen un seguit de pràctiques espacials i poètiques que, mitjançant la cartografia, prefiguren les condicions d'acció col.lectiva i constitueixen un senyal d'identitat en el discurs artístic contemporani.
The following begins with the traditional cartographic norms, based on classical and geographic interpretations of maps and extends into modern times, in which the figure of the map is reclaimed as a tool to be interpreted as a means of contemporary art. Artistic cartography challenges the common representation of the world in a single way by erasing the limits and boundaries of territories, thus becoming a tool strongly linked to the subjectivity of its executor, whom can transform reality at his or her discretion. The general context leading up this emancipatory shift in cartographic history is explored in the following research. The city is evaluated as the ideal setting in which artists abandon the idea of the map as a universal and largely static element. In turn, cartography becomes quickly characterized as being versatile and dynamic, where social and political biases are less discernable. Additionally, the different ways in which the artist and non-artist utilize cartography are also addressed herein. Cartography is treated as a platform from which the traditional interpretation of systems of symbols are debated and discussed, resulting in a plural discourse about how visual expressions of territory respond in relation to new social norms and cultural influences. The artist, who uses cartography much akin to the role of the ethnographer, in overcoming the imposed limits of traditional cartography, can visualize a reality that was hidden or deleted up until very recently. Finally, an analysis of how cartography has diversified in different typologies by cataloguing them by object of study and its different formalizations is also explored herein. The research focuses on the cartography of trajectories and paths, whose origins come from the "Situacionists" movement. Via this methodology, an analysis of "El Raval", a neighborhood in Barcelona characterized by conflict and the process of "sanitation" is also explored. Specifically, the new political agency of territory, which involves, among other implications, the loss of memory and history of the neighborhood and of those in habiting it, is also reviewed. Concluding this research, a series of spatial and poetic practices arise, from which a prefigure of collective action conditions arise through cartography, ultimately building new signs of identity in the common discourse of contemporary art. From this research, a series of spatial and poetic practices arise which, through cartography, prefigure the conditions of collective action and build a sign of identity in the contemporary artistic discourse.
Art contemporani; Arte contemporáneo; Contemporary art; Cartografia urbana; Cartografía urbana; Urban mapping; Raval (Barcelona, Catalunya); Raval (Barcelona, Cataluña); Raval (Barcelona, Catalonia)
7 - Fine arts
Ciències Humanes i Socials