Longevidad, nuevos retos y oportunidades para la dirección y el emprendimiento

Abstract

L’augment de l’esperança de vida és un dels assoliments del progrés de la humanitat, per aplicació dels avanços en diferents ciències i tècniques. Al mateix temps, es generalitzen taxes de natalitat decreixents, pràcticament a tots els països, tot i tenir graus de desenvolupament econòmic diferents i, de tot això, en resulta la necessitat de replantejar les etapes de la vida que han prevalgut en les últimes dècades, pel que fa als diferents períodes, educatiu, actiu i jubilació. Aquesta Tesis parteix de la base de que aquesta divisió no serà aplicable a partir d’ara: el recorregut vital estarà composat per més etapes i això comportarà una vida professional en actiu més llarga. La necessitat de dotar a les persones d’una major llibertat d’elecció, en la seva vida laboral o professional, serà un atribut positiu i desitjable. L’activitat perllongada té efectes en àrees tan diverses com l’estat cognitiu individual, o els sistemes de pensions o sanitat. La nova situació tindrà conseqüències econòmiques i socials de gran importància, davant d’un escenari que no s’havia produït mai abans. Les diferents legislacions hauran de contemplar també la nova situació. Serà necessària una actitud diferent de les persones, en les seves professions i recorreguts vitals. L’aprenentatge constant, “lifelong learning”, serà una necessitat a la que haurà de donar-se resposta de forma decidida des de les empreses i, en especial, des de les institucions educatives. L’emprenedoria, com a forma de perllongar la vida professional, és ja una opció en creixement, per a les persones amb un recorregut professional previ, tenint en compte que l’actitud emprenedora té components de personalitat, però que també pot ser apresa i entrenada. Les empreses hauran d’incorporar la gestió de l’edat en els seus plans estratègics, en una societat on els diferents “stakeholders” valoraran aquestes polítiques, dins d’una gestió integral responsable i sostenible. L’edat de les persones és una categoria social que canvia, pels paràmetres ja citats, com l’esperança de vida, lliure de discapacitat, o per canvis en els valors socials, al no ser acceptable en una societat on es viu més anys que l’edat sigui un factor de discriminació. En les següents pàgines s’utilitza l’enfoc propi de la investigació qualitativa i, no obstant les inèrcies culturals de tot tipus, es proposa la prolongació de la vida laboral com a base de benestar i model de desenvolupament sostenible per les pròximes dècades.

El aumento de la esperanza de vida es uno de los logros del progreso humano, por aplicación de los avances en distintas ciencias y técnicas. Al mismo tiempo, se generalizan tasas de natalidad decrecientes, prácticamente en todos los países, aunque tengan grados de desarrollo económico distinto y, de todo ello resulta la necesidad de replantear las etapas de la vida que han prevalecido en las últimas décadas, en cuanto a los diferentes períodos, educativo, activo, jubilación. Esta Tesis parte de la base de que dicha división no será aplicable a partir de ahora, sino que el recorrido vital estará compuesto por más etapas y como resultante una vida profesional en activo más larga. La necesidad de dotar a las personas de mayor libertad de elección, en su vida laboral o profesional, será un atributo positivo y deseable. La actividad prolongada tiene efectos en áreas tan diversas como el estado cognitivo individual, o los sistemas de pensiones y sanidad. La nueva situación tendrá consecuencias económicas y sociales de gran importancia, ante un escenario que no se había producido nunca antes. Las legislaciones deberán contemplar la nueva situación. Será necesaria una actitud diferente de las personas, en sus profesiones y recorridos vitales. El aprendizaje constante, “lifelong learning”, será una necesidad a la que debe darse respuesta de forma decidida, desde las empresas y, en especial, desde las instituciones educativas. El emprendimiento, como forma de prolongar la vida profesional, es ya una opción en crecimiento, para las personas con un recorrido profesional previo, sabiendo que la actitud emprendedora tiene componentes de personalidad, pero que también puede aprenderse y entrenarse. Las empresas deberán incorporar la gestión de la edad en sus planes estratégicos, en una sociedad en la que los distintos “stakeholders” valorarán esas políticas, dentro de la gestión integral responsable y sostenible. La edad de las personas es una categoría social que cambia, por los parámetros citados, tales como la esperanza de vida, libre de discapacidad, o por cambios en valores sociales, al no ser aceptable en una sociedad en la que se viven más años que sea la edad un factor de discriminación. En las siguientes páginas se utiliza el enfoque propio de la investigación cualitativa y, a pesar de las inercias culturales de todo tipo se propone la prolongación de la vida laboral como base de bienestar y un modelo de desarrollo sostenible para las próximas décadas.

The increase of life expectancy is one of the greatest achievements of human progress, due to the advances in different sciences and technologies. At the same time, birth rate is in decline in almost all countries in the world, whatever their level of economic development may be, and because of this, it is now necessary to reconsider and redesign life stages regarding its different phases: education, active period and retirement. This Thesis is grounded on the fact that this division is not applicable anymore, and that from now on a life itinerary will be composed by more periods and therefore, an individual’s professional life will be longer. The need to provide people with a greater freedom of choice in their professional life will be a positive and desirable attribute. The extension of one’s professional life does have effects on several areas such as an individual’s cognitive condition or pension schemes and health service. This new situation will have huge economic and social impact, as we will be facing an scenario we have never faced before. Each country’s legislation will have to take into account this new situation. The new scenario will require a different attitude from people as well, regarding their jobs and their life itineraries. Companies and especially, education institutions, will be in charge of responding to the need of continued education, “lifelong learning”. Entrepreneurship, as a way to extend professional life, is already a growing option, for those with a previous professional path, taking into account that an entrepreneurial attitude depends on each one’s personality features but which can also be learned and trained. Companies shall need to add age management in their strategic plans, in a society in which the different existing stakeholders will value such policy, in the context of a responsible and sustainable comprehensive management. Age is a social status or category that is changing, due to the already mentioned facts, such as life expectancy, free from disability, or due to changes in social values, given the fact that age will not be a discrimination factor anymore in a society in which people live longer. In the next pages, the subject is approached through the focus of qualitative research and, despite all kind of cultural inertia, the extension of professional and labour life is suggested as the ground for wellbeing and a model of sustainable development in the next decades.