La no reelección consecutiva de legisladores en México, 1997-2018

Abstract

Por más de cien años la reelección legislativa fue una institución en el Poder Legislativo mexicano. Salvo la Constitución de Cádiz y la Constitución de Apatzingán, ninguno de los textos fundamentales que estuvieron vigentes entre 1812 y 1917, contemplaron la introducción de restricciones para la reelección indefinida de legisladores.

El 29 de abril de 1933 se promulgó una Reforma Constitucional para prohibir, por primera vez en la historia de México, la reelección inmediata de legisladores. Dicha reforma, promovida por los miembros del Partido Nacional Revolucionario (PNR), antecesor del Partido Revolucionario Institucional (PRI), permitió la consolidación en el poder de dicho partido, logró una estricta disciplina partidista de sus militantes y derivó en la subordinación del Congreso al partido oficial.

La Reforma de 1933 creó repercusiones negativas que prevalecen en la actualidad: el impedimento del establecimiento de carreras parlamentarias y la desprofesionalización de los legisladores, su falta de responsabilidad y desvinculación frente a sus representados; el debilitamiento del Legislativo y su subordinación frente al Ejecutivo; y la ineficiencia parlamentaria que se genera por la renovación total y periódica del Congreso. Además, la no reelección inmediata de legisladores instauró un sistema de rotación obligatoria de cargos, que provocó que los políticos basaran sus carreras en torno a la lealtad hacia su partido.

El 10 de febrero de 2014 se publicó en el Diario Oficial de la Federación una Reforma Constitucional en materia político-electoral que entrará en vigor en 2018 y permitirá (de nuevo) la reelección inmediata de legisladores en México.

Sin embargo, al ser el tema de la no reelección inmediata de legisladores en México de una gran relevancia histórica y tener una gran importancia política, el debate de sus argumentos a favor y en contra continuará en el marco de la recién aprobada Reforma y seguirá siendo motivo de análisis y discusión, pues el

principio anti-reeleccionista que promovió la Revolución está muy arraigado en el sentir del mexicano.

La hipótesis de la presente investigación se centra en que a pesar de la restricción constitucional, la reelección legislativa es una práctica común en México, ya que aunque está prohibido reelegirse de manera inmediata para el mismo cargo, los legisladores se reeligen consecutivamente pasando de una Cámara federal a otra, o del Congreso federal a los Congresos locales, y que lo anterior, ha permitido el desarrollo de carreras parlamentarias en México.

La importancia de este trabajo radica no sólo en que entra en el debate de la no reelección legislativa consecutiva desde una óptica político-jurídica, sino que va más allá al hacer un análisis empírico de las trayectorias políticas de los 11 mil 762 legisladores que han pasado por el Congreso Federal y los Congresos Locales entre 1997 y 2018. Analiza el Poder Legislativo al completo, ya que además del Congreso de la Unión, incluye a las Legislaturas de las 32 Entidades Federativas de la República Mexicana.

Así, el presente trabajo de investigación, titulado “La no reelección consecutiva de legisladores en México, 1997-2018”, tiene como objetivo determinar si la reelección inmediata de legisladores (aunque no para el mismo cargo) es una práctica común que ya se daba de facto aun antes de la Reforma de 2014, y si la prohibición ha impedido la profesionalización de los legisladores y el desarrollo de verdaderas carreras parlamentarias en México.

Per més de cent anys la reelecció legislativa va ser una institució en el Poder Legislatiu mexicà. Excepte la Constitució de Cadis i la Constitució d'Apatzingán, cap dels textos fonamentals que van estar vigents entre 1812 i 1917, van contemplar la introducció de restriccions per a la reelecció indefinida de legisladors.

El 29 d'abril de 1933 es va promulgar una Reforma Constitucional per prohibir, per primer cop en la història de Mèxic, la reelecció immediata de legisladors. Aquesta reforma, promoguda pels membres del Partido Nacional Revolucionario (PNR), antecessor del Partido Revolucionario Institucional (PRI), va permetre la consolidació en el poder d'aquest partit, va aconseguir una estricta disciplina partidista dels seus militants i va derivar en la subordinació del Congrés al partit oficial.

La Reforma de 1933 va crear repercussions negatives que perduren en l'actualitat: l'impediment de l'establiment de carreres parlamentàries i la desprofessionalització dels legisladors, la seva falta de responsabilitat i desvinculació enfront els seus representats; el debilitament del Legislatiu i la seva subordinació davant l'Executiu; i la ineficiència parlamentària generada per la renovació total i periòdica del Congrés. A més, la no reelecció immediata de legisladors va instaurar un sistema de rotació obligatòria de càrrecs, que va produir que els polítics basessin les seves carreres al voltant de la lleialtat envers el seu partit.

El 10 de febrer de 2014 es va publicar al Diari Oficial de la Federació una Reforma Constitucional en matèria polític-electoral que entrarà en vigor el 2018 i permetrà (de nou) la reelecció immediata de legisladors a Mèxic.

No obstant això, en ser el tema de la no reelecció immediata de legisladors a Mèxic d'una gran rellevància històrica i tenir una gran importància política, el debat dels seus arguments a favor i en contra continuarà en el marc de la

recentment aprovada Reforma i seguirà sent motiu d'anàlisi i discussió, ja que el principi anti-reeleccionista que va promoure la Revolució està molt arrelat en el sentir del mexicà.

La hipòtesi de la present investigació es centra en que tot i la restricció constitucional, la reelecció legislativa és una pràctica comuna a Mèxic, ja que tot i que està prohibit reelegir de manera immediata per al mateix càrrec, els legisladors es reelegeixen consecutivament passant d'una Cambra federal a una altra, o del Congrés federal als Congressos locals, fet que ha permès el desenvolupament de carreres parlamentàries a Mèxic.

La importància d'aquest treball rau no només en què entra en el debat de la no reelecció legislativa consecutiva des d'una òptica politico-jurídica, sinó que va més enllà en fer una anàlisi empírica de les trajectòries polítiques dels 11 mil 762 legisladors que han passat pel Congrés Federal i els Congressos Locals entre 1997 i 2018. Analitza el Poder Legislatiu al complet, ja que a més del Congrés de la Unió, inclou les Legislatures de les 32 Entitats Federatives de la República Mexicana.

Així, el present treball d'investigació, titulat "La no reelecció consecutiva de legisladors a Mèxic, 1997-2018", té com a objectiu determinar si la reelecció immediata de legisladors (encara que no per al mateix càrrec) és una pràctica comuna que ja es donava de fet fins i tot abans de la reforma de 2014, i si la prohibició ha impedit la professionalització dels legisladors i el desenvolupament de veritables carreres parlamentàries a Mèxic.

For over hundred years the legislative re-election was an institution in the Mexican legislative power. With the exceptions of the Cadiz and Apatzingan constitutions, none of the fundamental documents active between 1812 and 1917, contemplated implementing restrictions to the indefinite reelection of legislators.

On April 29th 1933 a constitutional reform was enacted to prohibit, for the first time in Mexican history, the immediate reelection of legislators. This reform, promoted by members of the National Revolution Party (PNR), former Institutional Revolution Party (PRI), endorsed the empowerment of the party, providing a strict discipline within the militants and bringing the subordination of the congress to the official party.

The 1933 Reform created drawbacks that are still present nowadays: the deterrence to establish parliamentary careers and the legislator’s de- professionalization, lack of liability and connection with their represented people; the weakening of the legislature and its subordination to the Executive branch; also, the parliamentary inefficiency generated when the congress is totally replaced repeatedly. On the other side, the prohibition of the immediate reelection for the legislators generated a position rotation system, encouraging the politicians to based their careers on the loyalty to the party.

On February 10th 2014 the Official Federation Journal published a constitutional reform in electoral policy, permitting (once again) the immediate re-election of the Mexican legislators. This reform will become effective in 2018.

However, this being a relevant topic in Mexican history and of great political importance, the debate of the arguments for and against the recently approved reform will continue, and remain a reason of analysis and dispute due to the anti- reelection principles promoted by the Revolution that is still deep rooted in the Mexican sentiment.

The hypothesis of this investigation centers around that despite the current constitutional restriction, the legislative re-election is a common practice in Mexico. Although it is prohibited to be immediately reelected to the same position, the legislators get reelected consecutively going from one Federal Congress to another, or from the Federal to local congresses, allowing the development of parliamentary careers in Mexico.

The importance of this work lies not only because it addresses the discussion about non-legislative consecutive re-election from a political-legal perspective, but goes further making an empirical analysis of the political trajectories of the 11,762 legislators who have passed by the Federal Congress and the Local Congress between 1997 and 2018. It analyzes the entire legislative power, because it includes the Congress of the Union and the Legislatures of the 32 Federative Entities of the Mexican Republic.

The present investigation, titled “The no consecutive re-election of legislators in Mexico, 1997-2018”, has the objective to determine whether the immediate re- election of legislators (with the exception of the same position) is a common practice and in fact it was already present before the 2014 Reform, and if the prohibition had impeded the legislator’s professionalization together with the development of true parliamentary careers in Mexico.