Concepto y delimitación del dolo. Teoría de las condiciones para el conocimiento

Abstract

En esta tesis doctoral, presento el estado actual de la discusión acerca del dolo en la teoría general del delito, a partir del análisis de las principales teorías planteadas en el Derecho penal continental, especialmente por autores alemanes y españoles, así como de los criterios jurisprudenciales de inferencia de los estados mentales establecidos en el Derecho penal anglosajón, especialmente por las cortes de Reino Unido. He abordado planteamientos de dos tradiciones jurídicas distintas porque en ellas se evidencian dos distintos niveles de análisis del problema: el nivel conceptual y el nivel aplicativo. Mi finalidad es plantear una teoría procesal de determinación del dolo, que se ajuste a los principios del Estado social y democrático de Derecho.

En ese sentido, la teoría de las condiciones para el conocimiento aproxima la teoría del delito al proceso penal. De acuerdo a mi propuesta, el dolo es un juicio subjetivo-normativo de imputación del conocimiento, que se aplica cuando el juzgador verifica tres condiciones objetivas que indican que, en el contexto social y personal de su acción, el imputado tenía un deber limitado de conocer un riesgo específico, la posibilidad efectiva de conocimiento de dicho riesgo y la imposibilidad de confiar ex ante en la no realización de dicho riesgo. Es esta última condición la que permite distinguir las formas de imputación dolosa de la imprudencia. La teoría planteada es, a su vez, una teoría de límites al razonamiento judicial y al proceso de inferencia de los elementos subjetivos del injusto, ya que permite reducir el riesgo de que el juzgador incurra en generalizaciones, aplique máximas de experiencia o recurra a su intuición para resolver un caso. Es a partir de la valoración conjunta de los indicadores objetivos planteados (indicadores de riesgo, evitabilidad, contexto específico, experiencia previa del autor, rol efectivamente asumido, actos específicos y motivos racionales del autor) que el juez penal estará en condiciones de efectuar un adecuado proceso de inferencia de las condiciones para el conocimiento.

In this doctoral thesis, I describe the current state of the discussion about mens rea in criminal law, based on the analysis of the main theories raised in continental criminal law, especially by German and Spanish authors, as well as on the inference rules of the mental states established in Anglo-Saxon criminal law, especially by the United Kingdom courts. I have approached two different legal traditions because they apply two different standards of analysis: conceptual and practical. My aim is to propose a procedural theory, which allows to establish and prove intent and advertent recklessness, in the context of the rule of law principles.

In this sense, the theory of knowledge conditions brings criminal law closer to criminal prosecution. According to my proposal, “dolo” (which includes intention and advertent recklessness) is a subjective and normative imputation process of knowledge, which is applied when the judge verifies three objective conditions that indicate, in the social and personal context of his/her action, the accused had a limited duty to know an specific risk, the actual possibility of knowing about such risk and the impossibility to trust on the non-fulfillment of such risk. It is this latter condition that makes it possible to distinguish between forms of “dolo” and negligence. My proposal is also a theory of judicial reasoning limits, since it allows to reduce the risk that the judge falls into generalizations, applies rules of experience or uses his/her intuition to solve a case. The use of objective indicators (risk, avoidance, specific context, author previous experience, role, specific acts and rational motives) allows the criminal judge to make an adequate inference process of the knowledge conditions.

En aquesta tesis doctoral, presento l’estat actual de la discussió del dol dins de la teoria general del delicte tot partint de l’anàlisi de les principals teories plantejades al Dret Penal continental, especialment per autors alemanys i espanyols, així com també els criteris jurisprudencials d’inferència dels estats mentals establert al Dret Penal anglosaxó, especialment per les Corts del Regne Unit. He estudiat plantejaments de dues tradicions jurídiques diferents perquè en elles es poden veure dos nivells d´anàlisi del problema: el nivell conceptual i el nivell aplicatiu. La meva finalitat és plantejar una teoria processal de determinació del dol que s´ajusti als principis de l´Estat social i democràtic de Dret.

En aquest sentit, la teoria de les condicions per al coneixement apropa la teoria del delicte al procés penal. D'acord a la meva proposta, el dol és un judici subjectiu-normatiu d'imputació del coneixement, que s'aplica quan el jutge verifica tres condicions objectives que indiquen que, dins del context social i personal de la seva acció, l'imputat tenia un deure limitat de conèixer un risc específic, la possibilitat efectiva de coneixement d'aquest risc i la impossibilitat de confiar ex ante en la no realització d'aquest risc. És aquesta darrera condició la que permet diferenciar les formes d'imputació dolosa de les imprudents. La teoria plantejada és una teoria de límits al raonament judicial i al procés d'inferència dels elements subjectius de l'injust, ja que permet reduir el risc que el jutjador incorri en generalitzacions, apliqui màximes d'experiència o recorri a la seva intuïció per resoldre un cas . És a partir de la valoració conjunta dels indicadors objectius plantejats (indicadors de risc, possibilitat d’evitar el fet, context específic, experiència prèvia de l'autor, paper assumit, actes específics i motius racionals de l'autor) que el jutge penal estarà capacitat per realitzar un adequat procés d'inferència de les condicions per al coneixement.