Evaluación y seguimiento a cinco años de un programa de tratamiento para pacientes con Trastornos Límite de la Personalidad en Hospital de Día

Abstract

El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) és un trastorn greu amb una evolució tórpida, el tractament del qual està enfocat, majoritàriament, a tractar les fases agudes del trastorn. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar i comparar la gravetat clínica, el funcionament psicosocial i la comorbilitat en l’eix I dels pacients derivats al Programa TLP de l'HD CPB-SSM, a l'ingrés en el programa de tractament especialitzat per a TLP, al finalitzar el tractament i en un seguiment als 5 anys. L'avaluació de la gravetat clínica del perfil dels pacients es va realitzar mitjançant l'escala d'impressió Clínica Global (ICG-TLP), el funcionament psicosocial es va avaluar mitjançant la situació laboral, acadèmica, estat civil i GAF dels pacients. La comorbilitat en eix I es va avaluar segons criteri clínic. Els resultats observats mostren que els pacients milloren després d'efectuar el programa de tractament específic en TLP en totes les àrees de gravetat clínica del perfil segons la ICG-TLP, i mantenen la millora clínica als 5 anys, sent la millora màxima en impulsivitat, i la mínima en afectivitat. Presenten un funcionament psicosocial empobrit. Pel que fa a la comorbilitat en eix I, en finalitzar el tractament presenten més trastorns afectius, i en el seguiment als 5 anys, la comorbilitat disminueix, juntament amb el trastorn en abús de substàncies.

El Trastorno Límite de la Personalidad (TLP) es un trastorno grave, de evolución tórpida, cuyo tratamiento está enfocado, mayoritariamente, a tratar las fases agudas del trastorno. El objetivo de este estudio es analizar y comparar la gravedad clínica, el funcionamiento psicosocial y la comorbilidad en eje I de los pacientes derivados al Programa TLP del HD CPB-SSM, al ingreso en el programa de tratamiento especializado para TLP, al finalizar el tratamiento y en un seguimiento a los 5 años. La evaluación de la gravedad clínica del perfil de los pacientes se realizó mediante la escala de Impresión Clínica Global (ICG-TLP), el funcionamiento psicosocial se evaluó mediante la situación laboral, académica, estado civil y GAF de los pacientes. La comorbilidad en eje I se evaluó según criterio clínico. Los resultados observados muestran que los pacientes mejoran tras efectuar el programa de tratamiento específico en TLP en todas las áreas de gravedad clínica del perfil según la ICG-TLP, y mantienen la mejoría clínica trascurridos 5 años, siendo la mejoría máxima en impulsividad, y la mínima en afectividad. Presentan un funcionamiento psicosocial empobrecido. En cuanto a la comorbilidad en eje I, al finalizar el tratamiento presentan más trastornos afectivos, y en el seguimiento a los 5 años, la comorbilidad disminuye, junto con el trastorno en abuso de sustancias.

The Borderline Personality Disorder (BPD) is a severe disorder, with a poor evolution, whose treatment is mainly focused on treating the acute phases of the disorder. The aim of this study is to analyze and compare the clinical severity, psychosocial functioning and comorbidity in the I axis of the patients referred to the BPD Program in a HD CPB-SSM, upon admission to the specialized treatment program for BPD at the end of treatment and in a follow-up at 5 years. The assessment of the clinical severity of the patient profile was performed using the Global Clinical Impression (ICG-TLP) scale. Psychosocial functioning was assessed by the work status, academic status, marital status and GAF of the patients. Axis I comorbidity was assessed according to clinical criteria. The observed results show that patients improve after performing the specific treatment program in BPD in all areas of clinical severity of the profile according to ICG-TLP, and maintain clinical improvement after 5 years, with the maximum improvement in impulsivity, and minimum in affectivity. They display an impoverished psychosocial functioning. As for comorbidity in axis I, at the end of the treatment they present more affective disorders, and at the 5-year follow-up, comorbidity decreases, together with the substance abuse disorder.