Estatut epistemològic i estratègia comunicativa del mite a Plató

Abstract

Encara avui es discuteix sobre la funció del mite dins l'obra platònica. Aquest treball vol oferir unes bases que ajudin a establir quin és el valor epistemològic del mite a Plató i quina estratègia comunicativa va fer servir. La forma dialògica és part d'aquesta estratègia i la correcta interpretació del mite resulta cabdal per valorar adequadament la completa posada en escena platònica. El mite és extremadament heterogeni dins de l'obra platònica. A més, Plató fou ben conscient del fet que a diversos tipus de discursos corresponen diverses tècniques de comunicació. Per aquest motiu, es va valer de diferents mecanismes per influir als seus públics, amb el desig de crear un nou gènere que s'imposés als diversos discursos de la pólis i que influís políticament. Si assumim que els diàlegs són textos literaris on el mite introdueix temes de vital importància, hem d'aclarir quin estatut epistemològic reserva Plató al mite, ja que sembla contenir un valor de veritat estretament relacionat amb la seva dimensió retòrica i amb la seva eficàcia comunicativa. Defensem també que, en ocasions, els diàlegs platònics traspassaven els límits de la seva escola. En aquests casos, recursos com els mites, on el missatge està absolutament controlat per l'emissor i el codi era compartit per la comunitat, esdevenen primordials. Encara que l'ambient de l'escola de Plató fos efectivament el que reprodueix sobretot en els seus primers diàlegs (públic restringit, mètode de pregunta-resposta), podem pensar que l'estratègia per arribar a la resta de ciutadans no fos sempre la mateixa.

Per tot això, estudiem no només el mite sinó la seva relació amb la forma dialògica, amb la situació política i amb el moment històric on encara s'està assumint i assajant una nova tècnica com és l'escriptura. Ens proposem doncs adoptar una definició de “mite” vàlida per a l'obra platònica, definir quin paper juguen i quin pes atorguem a l'oral i l'escrit en la decisió de Plató d'adoptar el diàleg i de servir-se en ocasions de la contalla mítica i, finalment, aportar un marc útil per a l'estudi del mite, el seu valor epistemològic i la seva funció comunicativa dins del diàleg i d'allò que Plató entén com a filosofia.

Nowadays scholars are still discussing the myth's role in Plato's work. This paper aims to provide a basis in order to establish what the epistemological value of myth in Plato is and what was his communication strategy. The dialogue form is part of this strategy and the correct interpretation of the myth is crucial to properly assess the full platonic staging. The myth is extremely heterogeneous in Plato's work. In addition, Plato was well aware that to different types of discourses correspond different communication techniques. For this reason, he used various mechanisms to influence their audiences intending to create a new genre that imposed to the different civical discourses and capable of political influence. If we assume that the dialogues are literary texts where myth introduces issues of vital importance, we must clarify the epistemological status reserved by Plato to the myth, since it seems to contain a truth value closely related to its rhetorical dimension and its communicative effectiveness . We defend as well that Platonic dialogues sometimes move beyond the limits of his school. In these cases, myths, where the message is completely controlled by the sender and the code was shared by the community, become overriding. Although the atmosphere of Plato's school was the one effectively depicted in the early dialogues (limited audience, question- answer method), we think that the strategy to reach other audiences were not always the same.

Therefore, we propose to study not only the myth but its relationship with the dialogue form, the political frame and the historical moment in which the new writing technique is being assumed. Finally, we propose to adopt a definition of "myth" that applies to the whole Platonic work, to define the role that we concede to oral and writting in Plato's decision to use dialogue and ultimately to provide a useful framework for the study of myth, its epistemological value and its communicative function inside the dialogue and Plato's philosophy.