Físic e cirurgià juheu: La medicina hebrea a la Barcelona del segle XIV

Abstract

La present investigació se centra en els practicants de medicina jueus de la Barcelona del segle XIV. Aquests, físics i cirurgians en la seva majoria, van haver de fer front a un context social que anà canviant al llarg del segle, cada vegada més medicalitzat i amb una nova legislació. Degut a que estudis anteriors havien idealitzat la figura del metge jueu, s’ha fet una molt necessària revisió de la bibliografia i un nou anàlisi de la documentació ja coneguda (a més d’afegir-ne de desconeguda). De la mateixa manera, s’ha volgut comprovar i ampliar la informació que tenim sobre el Call jueu de Barcelona, per tal de comptar amb un context ben definit on emmarcar els nostres objectes d’estudi. Una de les principals tasques ha estat la de recopilar un llistat dels principals practicants d’aquest període, constatant que el seu nombre era relativament inferior al que s’havia dit fins ara. Gràcies a la dita recopilació, s’han pogut analitzar les diferències entre les diferents professions mèdiques, els canvis dins d’aquestes al llarg del segle, i les diferències entre classes socials i gènere. També s’ha analitzat tot allò que conformava a un metge jueu, des de la seva formació, fins la influència de la religió, passant pels diferents esdeveniments històrics que l’afectaren, com per exemple la Pesta Negra. D’aquesta manera, s’ha buscat entendre aquests metges com personatges funcionant dins d’una societat complexa i no al marge d’aquesta. La creació de noves lleis que regulaven l’exercici de la medicina va ser el punt d’inflexió d’aquests practicants. Degut a la nova legislació, i per tal de legitimitzar la seva pràctica, van haver de passar examinacions per aconseguir permís per exercir. Aquestes llicències mèdiques, que podien ser reials, episcopals o municipals, ens donen una informació molt valuosa sobre aquests practicants. Dins del Call trobem també altres formes assistencials, relacionades indirectament amb la medicina, com són l’Almoina i l’hospital jueus. Tot i les poques evidències documentals, s’ha pogut constatar la seva existència i l’àmplia xarxa de propietats amb la que es finançaven. Finalment, s’ha volgut aportar les transcripcions de documentació llatina que fins ara romania inèdita, i que ajuden a recuperar part del llegat dels jueus medievals catalans.

The present dissertation is focused in the Jewish Medical practitioners of the city of Barcelona in the 14th century. These practitioners had to face a changing social context with a new legislation that medicalized the 14ht-century society. Previous studies had idealized these practitioners and it was necessary to review thoroughly both the bibliography and the sources. Thanks to this research we were able to make new statistics of our subjects of study, corroborating an inferior number than it was expected. Moreover, we could analyze the different patterns of the profession along the century, focusing in things such as social status or gender. The creation of medical licensing was a turning point for the practitioners that were forced to be examined if they were to continue practicing. The analysis of these licenses provide us with important information of their context and the obstacles they had to overcome. Another main subject of this dissertation is the Jewish hospital and the assistance in the Jewish quarter. Although it has been proven difficult to supply documentary evidence, we have been able to confirm its existence and their assistance mechanisms. Additionally, we have provided an updated list of all those physicians, surgeons, apothecaries and midwives that were active in the city along the century. Transcriptions of unpublished documents relevant to the research are also provided.