El diaconat en la papirología documental grega i copta

Abstract

El diaconat és una institució abundosament representada en el corpus de la papirologia documental que, tanmateix, no havia estat fins ara objecte d’un estudi específic. Els documents que ens han pervingut, procedents bàsicament d’Egipte, ens permeten tenir una visió de l’evolució del lema διακi de la institució del diaconat durant més d’un mil∙leni. En primer lloc, ens il∙lustren sobre l’ús quotidià del mot διάκονος i les corresponents formes verbals i variants en el context del grec precristià o no cristià. Una de les constatacions més evidents és que, si literàriament convivien des del segle I un ús general i un tecnicisme cristià utilitzat per indicar un grau de la jerarquia eclesiàstica, a partir del segle IV i de la cristianització de l’Imperi Romà l’ús cristià esdevé hegemònic i bandeja, en els textos documentals, qualsevol altra utilització del mot. Esment a part mereix el seu ús en els papirs màgics, on la seva utilització està marcada pel caràcter fortament transgressor d’aquestes pràctiques. Pel que fa al diaconat cristià, el corpus documental ens ofereix un gruix important de textos que comencen el segle IV, amb algun cas anterior discutit, i s’incrementen de manera important en el període següent. A través d’aquests documents podem reconstruir en part aspectes relatius a la pràctica de l’ordenació diaconal i la seva evolució al llarg del temps, així com de la participació dels diaques en la vida litúrgica de l’Església. Igualment, reflecteixen la seva participació en el fenomen del monaquisme, que precisament tingué el seu bressol a Egipte. Els documents també ens permeten comprovar quin era el grau de participació dels diaques en l’administració eclesiàstica, especialment en el seu vessant econòmic, així com funcions de caràcter civil que assoliren gradualment, especialment en les poblacions petites i en matèria fiscal. També podem resseguir l’activitat privada dels diaques: la seva participació en la vida econòmica a través de l’exercici de l’activitat agrícola i el de diverses professions artesanals o liberals. És especialment significativa l’una especialització en la redacció de documents i l’assumpció de funcions notarials, que implica també l’exercici de potestats públiques. Aquesta activitat en el món econòmic es manifesta també en la participació en diversos negocis jurídics recollits en diferents tipologies contractuals, així com en les seves relacions amb l’administració de justícia per diverses causes penals. Els documents examinats permeten igualment tenir una visió de la vida familiar dels diaques que hi són representats, especialment pel que fa a les relacions de filiació. Finalment, la documentació ens confronta amb una institució diferent del diaconat, malgrat que amb una relació etimològica, la dels diaconetes. Aquest mot, tot i que molt menys documentat, també sofrirà un procés d’especialització semblant al del mot “diaca” per esdevenir un mot tècnic cristià.

Diaconate is a wide represented institution in the corpus of documental papyri. Nontheless it had not been object of specific study until now. Documents we have, most of them coming from Egypt, allow us to have a vision of the evolution of lemma διακand of diaconate for more than a millenium. First of all, they give us a glance over the everyday use of the word διάκονος and its related verbal and variant forms in preChristian or noChristian context. In literary texts a general and a specialised Christian meaning were developing aside from the 1st century, but in the 4th century the Christian meaning overwhealmed the other one. The case of the magical papyri deserves a special reference as it is deeply marked by its transgressive nature. As for Christian diaconate, documental corpus offers us an important number of texts growing from the 4th century onwards. These documents help us reconstructing some details about diaconal ordinations and their evolution all over time, and also about deacons’ liturgical life in the Church. They reflect too their involvement whith monasticism. Documents also give us the chance to check responsabilities assumed by deacons in Church adminsitration, especially in aspects regarding economy. They also inform us about their assumption of leading functions in civil administration, in villages and in tax collecting. Thanks to papyri we can also consider deacons’ private activity. They took part in economic life as farmers, craftmen or professionals. They show special skills in document writing, and they also worked as notaries. All these business were documented through various types of contracts, and some documents witness their relationship with justice courts. We can also have a vision of deacons’ family life. Finally, documents show us some diaconetes, an institution other than the diaconate. This word, much less documented, endured an evolution parallel to that of the word “deacon” to become a Christian specialized term.