El joc, un element clau per la història de la renovació pedagògica

Abstract

La tesi, en format de compendi de 14 publicacions, analitza la importància que el joc ha tingut a la societat, i en concret en els infants i a l’educació. L’anàlisi teòric sobre el joc i la seva pedagogia, centrada en un pedagog com fou Pere Vergés, ha fet pertinent distribuir-la en dos grans blocs, cadascun amb els seus objectius, continguts i articles. El primer bloc es relaciona amb El joc en el jovent, la societat i l’educació. Per a aquest apartat s’han determinat dos grans objectius. El primer fa referència a l’estudi de diversos jocs en el passat, relacionant-los amb la societat i el sistema educatiu. El segon es relaciona amb l’anàlisi i la recerca dels jocs en publicacions d’èpoques passades (principalment s. XIX i inicis del XX). Se centra l’atenció en els escacs i el joc popular del rescat, riscat o marro. Els articles que conformen aquesta secció són: Anàlisi i classificació dels jocs de la infància de Joan Amades en funció de la seva lògica interna i del gènere dels practicants (1674-1947); El joc popular de la Xarranca. Estudi a través dels llibres i del folklore català. Possibles aplicacions en l’àmbit escolar; Inicios del ajedrez en la prensa y en las publicaciones deportivas en España (1861-1915); Las primeras revistas de ajedrez en España. Estudio de los contenidos de tres revistas (1862-1930); Los libros de ajedrez en España (c. 1770-1899): Bibliografía històrica; Los libros de ajedrez en España (1900-1939): Repertorio bio-bibliográfico y estudio bibliométrico; El marro, un juego tradicional y popular en la educación física española” (1807-1936) (Cal detallar que aquest article aporta informacions també per al segon bloc), i El joc del ‘rescat’ en el procés constituent de l’esport contemporani a Catalunya (1900-1926). El segon bloc se subdivideix en dues parts. La primera fa referència a les aplicacions i intervencions del joc a l’educació. S’ha determinat un objectiu, que es concreta en l’anàlisi del pensament de diversos pedagogs que tractaren el joc a l’escola per poder així entendre diversos models de funcionament en èpoques passades i poder-lo aplicar a l’actualitat. Els articles que conformen la tesi són: El joc del ‘rescat’ a Catalunya. Un projecte educatiu a l’Escola del Mar de Pere Vergés; Thomas Arnold, Pere Vergés i els jocs organitzats. Els escacs, un projecte educatiu a l’Escola del Mar (1922-1938); El juego del marro. Análisis de la lógica interna y posibilidades educatives; Investigación-acción y método de proyectos en educación física: organización de un torneo de marro; Diseño y validación de un test de ajedrez –T23– para niños de 9 a 12 años En una segona part d’aquest segon bloc es fan propostes i es reflexiona per canviar, renovar i millorar l’educació del futur. Es concreta l’àmbit d’actuació en l’educació física i se suggereix una educació crítica. Per a aquesta part s’han concretat dos objectius. Primerament s’han experimentat i dissenyat tasques i propostes lúdiques originàries de l’Escola Nova, però adaptades a l’educació actual i amb un sentit de democràcia i autonomia per a l’alumne. A la vegada s’ha qüestionat, en un segon objectiu, l’estat actual i l’aparició dels jocs en el marc educatiu actual. Es proposa una nova educació apartada de les influències del sistema capitalista en l’escola, el qual pretén afavorir determinats valors i fomenta un model de vida concret molt allunyat de la llibertat individual. En aquest apartat destaca l’article: Escola i gamificació als inicis del s. XX: Pere Vergés i el seu model lúdico-pedagògic. Les metodologies utilitzades han estat molt diverses, ja que els articles així ho requerien. L’heurística i l’hermenèutica han estat dos processos gairebé sempre utilitzats, encara que també s’han utilitzat metodologies relacionades amb l’holística, l’elaboració i validació de tests i també les pertinents per a fer les recerques bio-bibliogràfiques. Analitzant l’estreta relació que el joc ha tingut en la societat i també la importància que determinades pedagogies de l’Escola Nova donaren al fet lúdic, es proposa en part un retorn a models escolars de fa cent anys, molt superiors als actuals. A la vegada es conclou que cal promoure una nova educació crítica, allunyada dels grans poders político-econòmics que han fet que sovint l’ensenyament no tingui com a finalitat les persones, i la seva llibertat.

The following thesis, containing a collection of 14 publications, analyzes the importance play has had on society, focusing on its influence on infants and education. A division of this research into two major blocs was found suitable due to its broad theoretical analysis.

The first bloc refers to Play in youth, society and education. The following articles are involved: Analysis and classification of games during childhood by Joan Amadas, taking into account the internal logic of the game and the participants gender (1674-1945); The folkloric game of Xarranca. A study of books and Catalan folklore. Possible scholar applications; Beginnings of chess in press and in Spanish sportive press releases (1861-1915); First chess journals in Spain. Evaluation the contents of three journals (c. 1770-1899): Historic bibliography; Chess books in Spain (1900-1939): Bio-biographic and biometric study repertoire; The Marro, a traditional and popular game in Spanish physical education” (1807-1936), the involvement of the “rescue” game in the creation of contemporary sport in Catalonia (190-1926).

The second bloc is subdivided into two parts. The first refers to the applications and interventions of play in education. The articles that form this part are: The “rescue” game in Catalunya. An educational project at Escola del Mar of Pere Vergés; Thomas Arnold, Pere Vergés and organized games. Chess, an educational project at Escola del Mar (1922-1938); The Marro game. Analysis of its internal logic and educational possibilities; Investigation-action and method of projects in physical education: creation of a Marro tournament; Design and validation of a chess test –T23- for children between the ages of 9 to 12. In the second part of this bloc, different proposals and reflections are presented, with the intention to renew and improve future education. Special mention to the article: School and inclusion of play during education at the beginning of the 20th century: Pere Verges and its ludic-pedagogic model.

The conclusion includes a suggestion, to return to educational models from a hundred years ago, as they are much superior to the actual models that are implanted. Moreover, a new critical education, secluded from political and economical, is proposed.