Uso del Índice de Barthel y Test de Tinetti para la predicción de muy alto riesgo de caída en personas con demencia en fase avanzada residentes en centros de larga estancia

Abstract

Les caigudes constitueixen un important problema de salut entre els adults grans, especialment en aquells amb deteriorament cognitiu avançat i institucionalitzats. La categorització del risc de caiguda a què està exposat cada resident és un element clau per establir mesures específiques de prevenció. No obstant això, en els residents amb demència avançada coexisteixen múltiples factors de risc que dificulten la categorització, atès que es parteix de l'alt risc. Convindria disposar d'instruments que permetessin identificar aquell individu amb major risc respecte als altres. L'índex de Barthel (IB) i el test de Tinetti (TT) són escales habitualment utilitzades en institucions. Ambdues mesuren capacitats relacionades amb la presència de caigudes, pel que el seu ús combinat podria ser útil per identificar aquells residents amb un major risc. Es va pretendre determinar l'associació entre ambdues escales per a la predicció d'un molt alt risc de caiguda, en tres mesos, en ancians institucionalitzats amb deteriorament cognitiu avançat. Per a això, prèviament es va plantejar verificar la fiabilitat de tots dos instruments per al seu ús en aquesta població. També es va projectar establir un protocol adaptat del TT per aplicar-lo en la població amb deteriorament cognitiu institucionalitzada. Es van realitzar sengles estudis de fiabilitat per a les dues escales. Dos professionals van avaluar simultània i independentment a persones majors de 65 anys, amb MEC<21, ingressats en residències, mitjançant cada escala. Un professional va repetir la valoració als 15 dies. Es va calcular el coeficient de correlació intraclasse (CCI). Per a l'obtenció del protocol adaptat del TT es va establir un consens d'experts mitjançant la tècnica Delphi. Per verificar l'associació del TT i l'IB en la predicció de caigudes es va plantejar el seguiment d'una cohort de residents amb un MEC<21 i capacitat de marxa autònoma. Es va realitzar una valoració inicial i un seguiment de tres mesos en què es va registrar l'aparició de caigudes. L'associació de les dues escales amb la primera caiguda es va calcular mitjançant models ajustats de riscos proporcionals de Cox. El punt de tall més associat amb la primera caiguda es va calcular mitjançant la prova log-rank. Es van calcular perfils de població de risc a partir d'un model de Cox ajustat per IB, TT i MEC. Tant l'IB com el TT van demostrar una excel·lent fiabilitat interobservador i intraobservador (CCI> 0,90 en tots els casos). Deu experts van valorar les propostes del protocol adaptat del TT i van aconseguir el consens en el 100% de les propostes després de la segona ronda de valoració. Les adaptacions es fonamenten en unes premisses bàsiques: expertesa del valorador, control de l'entorn i adequació de les ordres al nivell de comprensió. En l'estudi d'associació del TT i IB van ser valorats 51 residents. Es van registrar 38 caigudes en 23 participants. La puntuació de l'IB no va demostrar una capacitat predictiva de caiguda a tres mesos. Un punt de descens en la puntuació del TT va mostrar augmentar un 10% el risc de caiguda (HR=0,90; IC95%=0,83-0,98) i la taxa d'incidència (RTI=0,90; IC95%=0,83-0,96). En la puntuació combinada de les dues escales, es va comprovar que una puntuació d'entre 10-12 punts en el TT i entre 70-90 punts a l'IB va representar major probabilitat per caure. Amb els valors obtinguts es van poder extreure tres perfils de població exposats a diferents nivells de risc.

Conclusions: Tant el TT com l'IB són fiables i factibles per a ser aplicats en residents amb deteriorament cognitiu avançat. La puntuació combinada de les dues escales resulta d'utilitat per identificar el nivell de risc de caiguda en tres mesos en aquesta població. A més, la definició de perfils de població exposats a diferents nivells de risc possibilitarà als professionals l'establiment de mesures preventives més dirigides.

Las caídas constituyen un importante problema de salud entre los adultos mayores, especialmente en aquellos con deterioro cognitivo avanzado e institucionalizados. La categorización del riesgo de caída al que está expuesto cada residente es un elemento clave para establecer medidas específicas de prevención. Sin embargo, en los residentes con demencia avanzada coexisten múltiples factores de riesgo que dificultan la categorización, dado que se parte del alto riesgo. Convendría disponer de instrumentos que permitieran identificar aquel individuo con mayor riesgo respecto a los demás. El índice de Barthel (IB) y el test de Tinetti (TT) son escalas habitualmente utilizadas en instituciones. Ambas miden capacidades relacionadas con la presencia de caídas, por lo que su uso combinado podría ser útil para identificar aquellos residentes con un mayor riesgo. Se pretendió determinar la asociación entre ambas escalas para la predicción de un muy alto riesgo de caída, en tres meses, en ancianos institucionalizados con deterioro cognitivo avanzado. Para ello, previamente se planteó verificar la fiabilidad de ambos instrumentos para su uso en esta población. También se proyectó establecer un protocolo adaptado del TT para aplicarlo en la población con deterioro cognitivo institucionalizada. Se realizaron sendos estudios de fiabilidad para ambas escalas. Dos profesionales evaluaron simultánea e independientemente a personas mayores de 65 años, con MEC<21, ingresados en residencias, mediante cada escala. Un profesional repitió la valoración a los 15 días. Se calculó el coeficiente de correlación intraclase (CCI). Para la obtención del protocolo adaptado del TT se estableció un consenso de expertos mediante la técnica Delphi. Para verificar la asociación del TT y el IB en la predicción de caídas se planteó el seguimiento de una cohorte de residentes con un MEC<21 y capacidad de marcha autónoma. Se realizó una valoración inicial y un seguimiento de tres meses en que se registró la aparición de caídas. La asociación de ambas escalas con la primera caída se calculó mediante modelos ajustados de riesgos proporcionales de Cox. El punto de corte más asociado con la primera caída se calculó mediante la prueba log-rank. Se calcularon perfiles de población de riesgo a partir de un modelo de Cox ajustado por IB, TT y MEC. Tanto el IB como el TT demostraron una excelente fiabilidad interobservador e intraobservador (CCI>0,90 en todos los casos). Diez expertos valoraron las propuestas del protocolo adaptado del TT y alcanzaron el consenso en el 100% de las propuestas tras la segunda ronda de valoración. Las adaptaciones se fundamentan en unas premisas básicas: experticia del valorador, control del entorno y adecuación de las órdenes al nivel de comprensión. En el estudio de asociación del TT e IB fueron valorados 51 residentes. Se registraron 38 caídas en 23 participantes. La puntuación del IB no demostró una capacidad predictiva de caída a tres meses. Un punto de descenso en la puntuación del TT mostró aumentar un 10% el riesgo de caída (HR=0,90; IC95%=0,83-0,98) y la tasa de incidencia (RTI=0,90; IC95%=0,83-0,96). En la puntuación combinada de ambas escalas, se comprobó que una puntuación de entre 10-12 puntos en el TT y entre 70-90 puntos en el IB representó mayor probabilidad para caerse. Con los valores obtenidos se pudieron extraer tres perfiles de población expuestos a diferentes niveles de riesgo. Conclusiones: Tanto el TT como el IB son fiables y factibles para ser aplicados en residentes con deterioro cognitivo avanzado. La puntuación combinada de ambas escalas resulta de utilidad para identificar el nivel de riesgo de caída en tres meses en esta población. Además, la definición de perfiles de población expuestos a diferentes niveles de riesgo posibilitará a los profesionales el establecimiento de medidas preventivas más dirigidas.