En mig de gent estranya: Agusti Borgunyó i Garriga un cas de camaleonisme estilístic al país del jazz

Abstract

Aquesta recerca es realitza al voltant de la figura del compositor, pianista i director d’orquestra, Agustí Borgunyó i Garriga (Sabadell, 1894 - Barcelona, 1967), que va ser membre de l’Orfeó de Sabadell i de la Banda Municipal de Música de la mateixa ciutat, on també va estudiar a l’Escola de Municipal de Música, i més tard a Barcelona, amb Manuel Burgès en classes particulars. Borgunyó va desenvolupar la seva carrera professional als Estats Units, majoritàriament a Nova York i Washington, on va tenir ocasió de treballar amb figures musicals rellevants com ara Renata Tebaldi, Mario del Monaco, Katie Smith o Arturo Toscanini, i on va poder practicar tots els estils musicals de l’època. Com a compositor, la seva producció inclou obres simfòniques, instrumentals, corals, vocals; entre elles, gairebé dues-centes sardanes. La seva obra y la seva estètica es van veure influïdes per les arrels profundes de la seva pàtria natal. Una part important del seu llegat va ser dipositada a l’Arxiu Històric de Sabadell i la resta es troba als Estats Units al fons que conserva la seva família i a diverses biblioteques i arxius públics. L’estudi en profunditat de la seva obra ens dibuixa el perfil del més complet música sabadellenc de la seva generació. Donar a conèixer la seva figura i la seva obra és una bona manera de saldar el deute de reconeixement de la seva ciutat envers un compositor que mai va deixar d’escriure pensant en Sabadell, a la qual va dedicar bona part de la seva producció.

Esta investigación se centra en la figura del compositor, pianista y director de orquesta, Agustín Borgunyó Garriga (Sabadell, 1894 - Barcelona, 1967), que fue miembro del Orfeón de Sabadell y de la Banda Municipal y se educó en la Escuela Municipal de Música de su ciudad natal, y más tarde con Manuel Burgès en Barcelona. Borgunyó desarrolló su carrera profesional en los Estados Unidos, mayoritariamente en Nueva York y Washington, donde tuvo ocasión de trabajar con figuras de la talla de Renata Tebaldi, Mario del Mónaco, Katie Smith o Arturo Toscanini y de practicar todos los géneros musicales de la época. Como compositor, es autor de una extensa producción que incluye obras escénicas, sinfónicas, instrumentales, corales y vocales; entre ellas, casi doscientas sardanas. Su obra y su estética se vieron influidas por las profundas raíces de su patria natal. Una buena parte de su legado fue depositada en el Archivo Histórico de Sabadell, y el resto se encuentra en los Estados Unidos en el fondo que conserva la familia y en diversas bibliotecas y archivos públicos y privados. El estudio en profundidad de su obra nos dibuja el perfil del músico sabadellense más completo de su generación. Dar a conocer su figura y su obra es una buena manera de saldar la deuda de reconocimiento que su ciudad tiene con un compositor que nunca dejó de escribir pensando en Sabadell, a la que dedicó una buena parte de su producción.

This research focuses on the figure of the composer, pianist and conductor, Agustín Borgunyó Garriga (Sabadell, 1894 - Barcelona, 1967). He was both a member of the Orfeón of Sabadell and Municipal Band of Sabadell, his home city, where he was educated at the Music School before receiving private tuition from Manuel Burgès in Barcelona. Borgunyó developed his musical career in the United States, especially in New York and Washington, where he was related to the most relevant musical figures of that time, such as Renata Tebaldi, Mario del Monaco, Katie Smith or Arturo Toscanini, and he had the opportunity of practicing all the musical styles. As a composer, his catalogue includes an extensive production of performing, symphonic, choral, instrumental and vocal works, including almost two hundred sardanes. His work and aesthetics have been influenced by the strong roots of his native homeland. A great part of his legacy was placed in the Historical Archive of Sabadell, and the rest of the documentation is preserved by the family or it can be found in public libraries or in public or private archives at the United States. This research draws the profile of the most complete Sabadellian musician of his generation. Making known his figure and his work is the best way for his hometown to pay off the recognition debt with a composer who never stopped writing with his thoughts put in Sabadell, to which he devoted a large part of his production.