Els revolucionaris marxistes a l’Espanya dels anys 30

Abstract

L’objecte d’estudi de la present tesis doctoral són els grups marxistes a Espanya que es van oposar a la política estalinista i a la vegada van mantenir un programa de transformació social que implicava, per tant, la negativa als pactes amb la burgesia, quina forma típica durant els anys 30 va ser el Front Popular. La perspectiva internacionalista d’aquests grups va fer que tots tinguessin un vincle amb un corrent internacional i que, de fet, a partir del 1936 tots fossin iniciats a Espanya per militants estrangers i no autòctons. Aquests grups s’estructuren en tres grans blocs: els seguidors de les tesis de Trotsky (trotskistes, fossin oficials o dissidents), els grups quartainternacionalistes que havien trencat amb el trotskisme, i els seguidors de les tesis d’Amadeo Bordiga (per tant, bordiguistes). En quant el període cronològic, l’estudi va des de finals del 1933 fins a l’estiu del 1937, és a dir, des del començament del procés que menà a la desaparició de la Izquierda Comunista Española (I.C.E.) (secció espanyola de la Lliga Comunista Internacional (L.C.I.), seguidora de les tesis de Trotsky), fins a la repressió de l’estiu del 1937, que va significar el final del període de treball obert a Espanya dels grups marxistes a l’esquerra del P.C.E.-P.S.U.C.

L’objectiu de la tesi, per tant, és exposar, analitzar i valorar la presència dels grups revolucionaris marxistes a Espanya en el període delimitat, la seva incidència en aquell moment històric, i la coherència de les seves propostes polítiques amb els seus propis pressupòsits teòrics. La hipòtesi de la qual parteixo és que la situació político-social en l’Espanya dels anys 30 plantejava la possibilitat d’una opció de tipus revolucionari que implicava tant la presa del poder per part de la classe obrera com la socialització de l’economia; en aquest context, per tant, les propostes dels grups que van plantejar aquesta opció no haurien de ser contemplades com una mera imitació de models externs sinó com un projecte polític que respondria tant a la pròpia realitat espanyola com al context internacional en el qual aquesta s’inseria. L’existència d’aquests grups a Espanya respondria, per tant, a la necessitat de donar una sortida revolucionària a la crisi espanyola i la viabilitat de les seves propostes hauria de ser estudiada independentment de la composició nacional d’aquests grups o de la seva força numèrica. La seva manca d’èxit hauria de ser contemplada més com deguda a la dificultat d’integrar-se en un espai polític ja ocupat per organitzacions que gaudien de l’avantatge de ser al davant d’un procés revolucionari, que no pas per la manca d’adequació de les seves anàlisis i propostes.

This thesis studies the Marxist groups in Spain who opposed Stalinist politics and at the same time maintained a program of social transformation that implied, therefore, the refusal of the Popular Front. Their internationalist perspective meant that they all had an international connexion and that from 1936 all were initiated by foreign militants. These groups are structured in three major blocks: the followers of Trotsky's theses (Trotskyists, officers or dissidents), fourthinternationalist that had broken with Trotskyism, and the followers of Bordiga's thesis (bordiguists). The study goes from the end of 1933 until the summer of 1937, covering from the process leading to the disappearance of the Spanish Communist Left until the repression of the summer of 1937, which meant the end of the open work in Spain of the Marxist groups to the left of the PCE-PSUC.

The objective of this thesis is to expose, analyze and evaluate the presence of the Marxist revolutionary groups in Spain in the delimited period, their incidence at that historical moment, and the coherence of their political proposals with their own theoretical principles. The hypothesis that I start with is that the political-social situation in Spain in the 1930s posed the possibility of an option of revolutionary type that implied both the taking of power by the working class and the socialization of the economy; in this context, therefore, the proposals of the groups that raised this option should not be considered as mere imitation of external models but as a political project that would respond both to the Spanish reality itself and to the international context in which this was inserted. The existence of these groups would respond, therefore, to the need to give a revolutionary solution to the Spanish crisis and the viability of their proposals should be studied regardless of their national composition or numerical strength. Their lack of success should be considered more due to the difficulty of integrating itself into a political space already occupied by organizations that enjoyed the advantage of leading a revolutionary process, that not because of the lack of adequacy of their analysis and proposals.