Foundations' Transparency Levels. The Case of Catalan Foundations

Abstract

The Social Economy sector (SE) is especially relevant because its entities have a social aim and they principally operate in areas not fully covered by either the market or the public sector. The number of SE organisations has increased significantly in the last decades and its importance is still growing at global, European and national scale. The high expectations of stakeholders towards the activity of these organizations have increased the transparency and accountability requirements of this sector's entities. Consequently, deficiency of transparency is considered a serious problem as it damages social trust in the organizations that belong to this sector. The objective of this thesis is to study the transparency level of foundations, a specific type of SE organizations, whose volume has significantly risen in the past decades. As a frame, the variety of coexisting registers in Spain and Europe were studied, as well as the evolution of the Spanish and Catalan regulations for foundations, which in recent years has undergone significant changes, especially due to the leading role that these institutions play in the economy. A database of 2,554 foundations from the Register of Catalonia, the largest in Spain, was used; information from the websites of 1,382 foundations, 54.11% of the total, was collected and analysed applying different statistical methodologies: bivariate, multivariate and logistic regression modelling, in order to find the drivers that influence the level of transparency of foundations. Conclusions indicate that this sector has a challenge to overcome: 45.89% of a total of 2,554 foundations do not have an active website, and in application of law 19/2014, in force from 1st July 2015, they should stop their activity. The main driver influencing the transparency level of foundations is the variable activity, being the healthcare activity the most influential. The variable province of Barcelona is more influential than the rest of Catalan provinces. However, there is not a conclusive effect of the variables decade of registration and regulation period. The methodology used to assess the degree of transparency can be extrapolated to other sectors (public or private). One possible future research field suggested is the study of the temporary evolution of the degree of transparency derived from the impact of legislation (law 19/2014).

Les organitzacions que formen part de la economia social (ES) s'han incrementat notablement en els últims anys. La importància d'aquestes entitats sense ànim de lucre, que realitzen la seva activitat entre el sector públic i el sector privat, es cada vegada més gran tant a nivell europeu com nacional. La tesis s'ha centrat en un tipus específic d'entitats no lucratives: las fundacions, les quals han augmentat marcadament en volum en la última dècada, i el seu grau de transparència. En la investigació s'ha realitzat l'estudi dels següents punts: (i) la diversitat del registres que coexisteixen a Espanya i Europa, caracteritzat per la falta d'homogeneïtat a l'hora de registrar- se com a fundació; (ii) l'estudi de l'evolució en matèria legislativa que regula aquest tipus d'entitats, que en els últims anys ha experimentat uns canvis significatius, especialmente per la importància que estan adquirint aquestes entitats en les economies dels països, sent necessari la seva regulació. En la part empírica, s'ha treballat amb una base de dades de 2.556 fundacions del Registre de Catalunya, que es el registre més nombrós de tota Espanya, realitzant: (iii) anàlisis descriptiu per la caracterització del sector fundacional a Catalunya; (iv) anàlisis del grau de transparència de les fundacions, a través de la informació de la seva web; (v) anàlisis estadístic per descobrir les diverses relacions, utilitzant diferents metodologies. Entre les conclusions destaca la diversitat en el grau de transparència de les fundacions. En un extrem, el 40% de les fundacions no disposen de web pública, i en el compliment de la llei 19/2014, hauran de cèsar la seva activitat. En l'altre extrem, entre els dos terços restants existeix un petit grup de fundacions que han creat un apartat específic en la seva web denominat transparència, en el que apareix totes les dades requerides en l'article 6 de la nova llei de transparència, amb aplicació a partir del 1 Juliol 2015. La principal limitació de l'estudi va ser la no existència d'un registre homogeni de les fundacions, en l'espera de la creació d'un comú per tota Europa o Espanya. Aquest ha estat un greu obstacle que impossibilitat l'estudi de la transparència de les fundacions a un nivell agregat superior. Encara que s'han identificat les principals errors en matèria de registre. L'estudi empíric ens ha proporcionat un ampli coneixement del comportament del sector. La Coordinadora Catalana de Fundacions tenen previst la publicació dels resultats de l'anàlisi descriptiu (caracterització del sector), ja que de forma periòdica, cada 7 anys ( any 2001 I 2008), realitzen aquest tipus d'estudi. En l'any 2015 es preveu la publicació de capítol 9 de la tesis, relatiu a l'evolució del sector fundacional a Catalunya, i el capítol 10, el seu contingut inclou l'impacte de la nova llei de transparència mitjançant l'anàlisi de les webs I les mesures correctores a recomanar a les fundacions per la millora de la seva transparència. Les conclusions indiquen que aquest sector té un repte a superar amb el 45,89% del total de 2.554 fundacions que no disposen de lloc web actiu, i en compliment de la llei 19/2014, amb aplicació a partir de l'1 Juliol 2015, haurien d'aturar la seva activitat. El principal factor que influeix en el grau. de transparència de les fundacions es la variable activitat principal, essent l'activitat assistencial la que més influeix. La variable província de Barcelona es la més influent respecte a la resta de províncies de Catalunya. No hi ha una influència concloent per a les variables dècada d'inscripció al registre i període legislatiu. La metodologia utilitzada per avaluar el grau de transparència és extrapolable a altres sectors (públic o privat). Una de les futures investigacions suggerides és l'evolució temporal del grau de transparència derivada de l'impacte de la legislació (llei 19/2014).

El sector de economía social (ES) es de especial importancia porque las entidades de este sector tienen un fin social y operan principalmente en áreas no plenamente cubiertas por el mercado o el sector público. El número de organizaciones que forman parte de la ES ha incrementado notablemente en las últimas décadas y su importancia es creciente a escala global, europea y nacional. Las mayores expectativas de las partes interesadas hacia la actividad de estas organizaciones han aumentado las exigencias de transparencia y rendición de las entidades de este sector. La deficiencia de transparencia es un grave problema pues daña la confianza social en las organizaciones de este sector. Esta tesis estudia el grado de transparencia en un tipo específico de entidades de ES: las fundaciones, las cuales han aumentado significativamente en las últimas décadas. Como marco de referencia se realizó el estudio de la diversidad de registros que coexisten en España y Europa y, por otra parte, la evolución de la legislación española y catalana que regula las fundaciones, que en los últimos años ha experimentado cambios significativos por la importancia que están adquiriendo estas entidades en la economía. En la parte empírica, se trabajó con una base de datos de 2.554 fundaciones del Registro de Cataluña, el más numeroso del estado español, para la caracterización del sector fundacional en Cataluña; se recogió la información de la web de 1.382 fundaciones (54,11% del total) y se analizaron los datos aplicando diferentes metodologías estadísticas: bivariante, multivariante y modelización mediante regresión logística, para hallar los principales factores que influyen en el grado de transparencia de las fundaciones. Las conclusiones indican que este sector tiene un reto por superar con el 45,89% del total de 2.554 fundaciones que no disponen de web activa, y en cumplimiento de la ley 19/2014, con aplicación a partir del 1 Julio 2015, deberían cesar su actividad. El principal factor que influye en el grado de transparencia de las fundaciones es la variable actividad principal, siendo la actividad asistencial la que más influye. La variable provincia de Barcelona es la más influyente respecto a las restantes provincias de Catalunya. No hay una influencia concluyente para las variables década de inscripción al registro y período legislativo. La metodología utilizada para evaluar el grado de transparencia es extrapolable a otros sectores (público o privado). Una de las futuras investigaciones sugeridas es la evolución temporal del grado de transparencia derivada del impacto de legislación (ley 19/2014).