El silenciamiento de la incontinencia urinaria femenina desde una perspectiva de género: accesibilidad al tratamiento fisioterápico

Abstract

La incontinencia urinaria es un problema de salud muy prevalente entre las mujeres que afecta a su calidad de vida y autonomía. La revisión de la literatura muestra que está infradiagnosticada, infratratada y poco reportada, constituyendo un problema silente. Además, la fisioterapia uroginecológica se considera como un tratamiento de primera línea para la incontinencia urinaria, y, se ha evidenciado la necesidad de incorporar programas de educación y prevención en diferentes momentos del ciclo vital de las mujeres. Sin embargo, se ha demostrado la falta de accesibilidad al tratamiento. A pesar de todo esto, no se han tomado medidas en la práctica clínica para revertir el silenciamiento de la incontinencia urinaria, ni la falta de acceso a sus cuidados. Los objetivos planteados en este proyecto van dirigidos a desvelar cómo los roles de género de las mujeres y el personal sanitario influyen en la silenciación de la incontinencia urinaria femenina, y en la falta de accesibilidad al tratamiento fisioterápico. La propuesta metodológica para lograr este fin es cualitativa de análisis de discurso, y está enmarcada en el paradigma crítico feminista y su apuesta por la incorporación de la perspectiva de género. Los hallazgos desvelan que el silenciamiento es un entramado complejo sustentado en la feminidad normativa de la incontinencia urinaria, los sesgos de género en la atención clínica, y las normas sociales y culturales respecto a la continencia-incontinencia. La falta de accesibilidad al tratamiento fisioterápico es consecuencia de todo el entramado del silenciamiento y de otros factores del contexto biomédico, como son los conflictos entre las diferentes especialidades.

La incontinència urinària és un problema de salut molt prevalent entre les dones que afecta a la seva qualitat de vida i autonomia. La revisió de la literatura mostra que està ingradiagnosticada, infratactada i poc consultada, constituint un problema silent. A més, la fisioteràpia uroginecológica es considera com un tractament de primera línia per la incontinència urinària, i, s’ha evidenciat la necessitat de incorporar programes d’educació i prevenció als diferents moments del cicle vital de les dones. No obstant, s’ha demostrat a falta d’accessibilitat al tractament. Malgrat tot això, no s’han pres mesures a la pràctica clínica per revertir la silenciació de la incontinència urinària, ni la falta d’accés a les seves cures. Els objectius plantejats en aquest projecte estan dirigits a desvelar com els rols de gènere de les dones i del personal sanitari influeixen a la silenciació de la incontinència urinària femenina, i a la falta d’accessibilitat al al tractament fisioteràpic. La proposta metodològica per aconseguir aquest fi és qualitativa d’anàlisis de discurs, i està emmarcada al paradigma crític feminista i la seva aposta per la incorporació de la perspectiva de gènere. Les troballes desvelen que la silenciació és un entramat complex sustentat a la feminitat normativa de la incontinència urinària, els biaixos de gener a l’atenció clínica, i les normes socials i culturals respecte a la continència-incontinència. La falta d’accessibilitat al tractament fisioteràpic és conseqüència de tot l’entramat de la silenciació i d’altres factors del context biomèdic, como són els conflictes entre les diferents especialitats.

Urinary incontinence is a very prevalent health problem among women that affects their quality of life and autonomy. A review of the literature shows that it is underdiagnosed, undertreated and poorly reported, constituting a silent problem. In addition, urogyneacological physiotherapy is considered as a first-line treatment for urinary incontinence and the need to incorporate education and prevention programs at different points in the life cycle of women has become evident. However, the lack of accessibility to the treatment has been demonstrated. In spite of all this, no measures have been taken in clinical practice to reverse the silencing of urinary incontinence, or the lack of access to its care. The objectives set out in this project are aimed at revealing how the gender roles of women and health personnel have an influence on the silencing of female urinary incontinence and the lack of accessibility to physiotherapeutic treatment. The methodological proposal to achieve this goal is qualitative discourse analysis, and is framed within the critical feminist paradigm and its commitment to the incorporation of the gender perspective. The findings reveal that silencing is a complex scheme based on normative femininity of urinary incontinence, gender bias in clinical care, and social and cultural norms regarding continence-incontinence. The lack of accessibility to physiotherapeutic treatment is a consequence of the whole scheme of silencing and other factors in the biomedical context, such as conflicts between the different specialties.