Símptomes psicològics i característiques del sistema de constructes en dones víctimes de violència de parella

Abstract

Aquesta tesi ha emprat el marc teòric de la Teoria dels Constructes Personals (TCP) per respondre a la necessitat de proporcionar una base conceptual i metodològica per estudiar la instauració i els efectes de la violència de parella (VP) en dones. A més, aquest enfocament permet explorar el fenomen de la VP des d’una perspectiva centrada en la persona, en la línia de l’anàlisi idiogràfica. Segons la TCP, cada individu configura al llarg de la seva vida una xarxa o sistema de constructes amb els quals dóna sentit al món que l’envolta. La finalitat d’aquest sistema és, doncs, poder organitzar la informació proporcionada a partir de les interaccions amb l’entorn per fer-lo més predictible i poder maximitzar així la seva capacitat adaptativa davant els esdeveniments i experiències que pugui trobar-se. En aquest estudi s’ha revisat els processos cognitius de dones víctimes de VP, a partir de mesures obtingudes mitjançant l’aplicació de la Tècnica de la Graella, així com mesures addicionals com el nivell de simptomatologia (Índex Global de Salut –IGS– del qüestionari SCL-90-R) i el nivell d’autoestima (mitjançant la RSES). Aquestes mesures s’han comparat amb les obtingudes en dones que no han patit mai violència. En el grup de dones VP, el tipus de violència predominant va ser de tipus psicològic, seguida d’aquella física, la social, l’ambiental, l’econòmica i la sexual. A partir dels diversos índexs mesurats, es va observar que les dones que havien estat en una relació abusiva mostraven afectacions a nivell de salut, així com una considerable discrepància respecte a la imatge desitjada de com voldrien ser, una major presència de conflictes identitaris, i una tendència a emprar els constructes per interpretar les experiències, les persones i les relacions de manera extremista, polaritzada, i unidimensional. Aquests resultats van replicar parcialment els obtinguts en un estudi exploratori anterior i subratllaven la conveniència de tenir present la identitat de la dona que pateix violència i la seva manera de donar significat a les seves experiències de cara a possibles intervencions i orientacions terapèutiques. Aquesta recerca ha reportat tanmateix que les dones del grup sense violència haurien mostrat un menor nivell d’autoestima respecte les que constituïen el grup clínic. Aquest resultat requereix indagar la visió de l’autoestima en termes d’autoeficàcia i autovaloració, malgrat tractar-se d’una conceptualització tradicional en psicologia. D'altra banda, les dones que havien patit violència van mostrar un relatiu bon nivell d’autoestima. Davant aquestes troballes, es considera necessari realitzar més recerca centrada en explorar el sistema de constructes en el col·lectiu de dones VP així com en d’altres tipus de víctimes (p. ex. joves, homes, parelles del mateix sexe). D’altra banda, també es creu convenient investigar la relació entre nivell d’autoestima i la discrepància entre la visió del jo actual i la del jo ideal. Disposar de mostres amb major quantitat de subjectes permetria estratificar-les en base a variables sociodemogràfiques i/o característiques de violència i copsar diferències en base a aquestes o d’altres variables.

The present doctoral thesis employed the theoretical framework of the Personal Construct Theory (PCT) to provide a conceptual and methodological basis for studying the establishment and the effects of intimate partner violence (IPV) on women. This approach studies the phenomenon of IPV from a person-centred perspective, in line with idiographic analysis. By considering samples of subjects, it is possible to study trends in their characteristics. According to PCT, each individual configures a network or system of constructs throughout their life. With this system, meaning is given to the world around them. Hence, the network’s purpose is to organize the information provided from the interactions with the person’s environment to make it more predictable. By doing so, the individual is able to maximize the capacity to adapt to future events and experiences. In this research, the cognitive processes of women who were victims of IPV have been reviewed. For this, measurements obtained by the administration of the Grid Technique, additional measures such as the degree of psychological and psychosomatic symptoms (Index of Global Severity –IGS–, from the SCL-90-R), as well as self-esteem (by RSES) were administered. These indexes were compared with those obtained for women who had not experienced this kind of violence. In the group of abused women, the predominant form of violence was psychological, followed by physical, social, environmental, economic and sexual violence. The various measured indexes indicated that being in an abusive relationship had many effects on the health of the affected women. A considerable discrepancy between these women’s actual self and the desired or ideal one was found. Additionally, a higher presence of identity conflicts and the tendency to interpret experiences, people and relationships in an unidimensional, extreme and polarized manner could be observed. These results partially replicated those obtained in a previous exploratory study carried out by the author. Results emphasized that the role of the identity of women who suffer violence and the way they interpret their experiences needs to be taken into account. These elements could be helpful when addressing potential therapeutic interventions and guidelines. This research, however, has reported that women in the group without violence have a lower level of self-esteem than the clinical group. This underlines the need to review the notion of self-esteem in terms of self- liking and self-competence, despite being a traditional concept in psychology. Moreover, women who had suffered violence showed a relatively good level of self-esteem. Given these findings, it is necessary to carry out more research focused on exploring the construct system in female IPV victims, as well as other types of victims (e.g. teenagers, men, same-sex couples). Moreover, the relationship between self-esteem and self-ideal discrepancy needs to be further investigated. In addition, analysis of larger samples would allow researchers to stratify subjects on the base of demographic variables and/or characteristics of abuse and therefore it would help to detect differences based on these or other variables.