Aproximacions a la perspectiva de la persona en tractament de manteniment amb metadona: millora percebuda i satisfacció amb el tractament com a indicadors, i participació en el desenvolupament dels instruments de mesura com a eina

Abstract

Els tractaments de manteniment amb metadona (TMM) són un autèntic tractament psicofarmacològic de la dependència d’heroïna i, a la vegada, un element indispensable i fonamental de les polítiques i les intervencions de reducció de danys. L’efectivitat dels TMM ha estat avaluada, quasi de manera exclusiva, mitjançant la utilització d’indicadors anomenats durs. Intentant trencar el motlle d’aquest enfocament tradicional, aquesta tesi pretén contribuir al procés de generar coneixement al voltant de —i amb— la perspectiva de la persona en TMM.

El nucli del treball doctoral està format per sis articles publicats en revistes internacionals, els resultats principals dels quals són: (1) l’avaluació realitzada pel clínic de la millora del pacient en TMM presenta una dèbil concordança amb la realitzada pel pacient mateix; (2) la versió espanyola del Treatment Satisfaction Questionnaire for Medication és un instrument breu, genèric i psicomètricament robust per a l’avaluació, de manera multidimensional, de la satisfacció dels pacients en TMM amb la metadona com a medicament; (3) els pacients tractats en centres amb un nombre més gran d’usuaris, que es perceben a si mateixos com a participants en certa mesura actius a l’hora de prendre decisions relatives al tractament i que presenten un menor deteriorament quant a funcionament psicosocial, es mostren més satisfets amb el TMM; (4) les mesures de resultats comunicats pels pacients (MRCP) poden classificar- se, en funció del nivell de reconeixement i incorporació de la perspectiva del pacient en el procés de disseny i desenvolupament de l’instrument, en les quatre categories següents: MRCP generades pels pacients, MRCP centrades en els pacients, MRCP valorades pels pacients i MRCP irrellevants per als pacients; (5) les enquestes de satisfacció dels pacients amb els TMM, tal com s’implementen en l’actualitat, no són una eina útil per a la millora de la qualitat assistencial; (6) una avaluació de resultats que no incorpori instruments rellevants per al pacient pot comportar l’obtenció d’informació incompleta, si no errònia, fet que problematitza qualsevol avaluació dels TMM.

La conclusió principal d’aquesta tesi és que els instruments de mesura de resultats comunicats pels pacients han de dissenyar-se i desenvolupar-se mitjançant metodologies realment participatives. Subsegüentment, l’avaluació de l’efectivitat dels TMM requereix un equilibri entre els indicadors/instruments desenvolupats de manera tradicional i els rellevants per als pacients; si no, difícilment es possibilitarà una avaluació de resultats que incorpori realment la perspectiva del pacient.

Methadone maintenance treatment (MMT) is both a specific psychopharmacological treatment of heroin dependence and a core harm-reduction intervention. By breaking the mould of the traditional focus on the so-called hard indicators of MMT effectiveness, the present dissertation makes room for the consideration of the perspectives of methadone-maintained patients.

This dissertation compiles the main findings of six papers: (1) MMT patients’ perception of improvement shows low concordance with the clinical staff’s perspective; (2) The Spanish version of the Treatment Satisfaction Questionnaire for Medication is a brief, generic, and psychometrically sound instrument to assess satisfaction with methadone as a medication in a multidimensional manner; (3) Patients are more likely to be satisfied with MMT if they come from large centres, perceive themselves as participating to some extent in treatment decisions, and show lower deterioration in social functioning; (4) Patient-reported outcome measures (PROMs) can be classified according to the degree to which they genuinely incorporate and measure patient perspectives. These can be sorted out into four distinct categories: Patient-generated PROMs, Patient-centred PROMs, Patient-valued PROMs, and Patient-irrelevant PROMs; (5) User satisfaction surveys —as currently designed and carried out in MMT centres— do not significantly help improving treatment quality; (6) A lack of patient-relevant outcome measurement instruments can lead to incomplete, if not misleading, information that problematizes any evaluation of MMT.

The main conclusion of this dissertation is that patient-reported outcome measurement instruments should be developed in a truly participatory manner. Subsequently, MMT effectiveness should be evaluated using traditionally-derived and patient-oriented indicators/instruments simultaneously, so as to provide outcomes assessment that genuinely includes the patient perspective.