La mediación familiar. Una vía extrajudicial de gestión de conflictos en el ejercicio de los derechos de la infancia y la adolescencia. Un estudio comparado entre Chile y Cataluña

Abstract

El objetivo fundamental de este estudio se centra en mostrar que, frente a los conflictos familiares, la mediación familiar se presenta como una vía extrajudicial de resolución de conflictos. Por medio de ella, se ofrece al grupo familiar la oportunidad de reorganizarse, sin la intervención de los tribunales.

Si bien los llamados al proceso de mediación son las parejas que afrontan una situación de crisis o de ruptura matrimonial, no debemos olvidar a otros agentes del conflicto familiar, las personas menores de edad, que deberían tener la posibilidad de dar su opinión como fiel expresión del ejercicio de los derechos humanos de todos y cada uno de los miembros integrantes de la familia. De ahí la importancia de la presencia de los niños y niñas en esta instancia extrajudicial, y la necesidad de ser considerados como partes en la gestión colaborativa de los conflictos que les atañen.

Este ejercicio de los derechos por parte de la infancia y de la adolescencia se ve concretado a través del reconocimiento legislativo del principio del interés superior del niño, como principio rector. Por ello se dedica a este principio un capítulo completo de nuestro trabajo. En este capítulo se señala la forma como el principio del interés superior del niño irrumpe, evoluciona y se consolida en los ordenamientos jurídicos chileno y catalán: tras una configuración inicial al estilo de cláusula abstracta, posteriormente parece haberse ido decantando de forma paulatina hacia un mayor nivel de concreción positiva, acercándose de este modo a los modelos de corte anglosajón.

A su vez, el principio del interés superior del niño debe ser complementado con el derecho del niño a ser oído en todas aquellas cuestiones que le atañen. Esta cuestión entronca directamente con la idea del ejercicio autónomo de los derechos por parte de las personas menores de edad. Así, el capítulo III se centra en el análisis comparativo –Chile, Cataluña– de este principio aplicado a la mediación familiar. Aun existiendo una normativa estatal y autonómica que regula la mediación, los niños, niñas y adolescentes, en la práctica, carecen de un escenario idóneo que les permita el ejercicio efectivo de su participación, lo que se traduce en el derecho a dar su opinión. Cabe, además, considerar las consecuencias que esta participación puede tener para el núcleo familiar y para la sociedad en general.

El objetivo fundamental de este trabajo es superar el enfoque adultocentrista de los derechos de la niñez y pasar a un reconocimiento real y efectivo del niño, niña y adolescente como ciudadano del presente, de manera que asuma un rol protagonista tanto a nivel social como en el ámbito de las relaciones cotidianas que lo envuelven.

The basic aim of this study is to show that family mediation appears to be an extrajudicial solution to resolve conflicts. Through this mediation there is an opportunity for the family to sort things out without the intervention of the courts. Mediation is mostly used by couples who are experiencing difficulties agreeing on all the issues associated with separation or divorce. However, there are other agents involved in the disputes that must not to be ignored. These are the minors who should be given the opportunity to express their opinion as a faithful expression of the human rights of every family member. Therefore it is important the presence of the children at the mediation process and the need for them to be considered part of the collaborative management in resolving disputes. The exercise of the rights of the children and teens is determined by the legislative recognition of the principle of the best interest of the child. Hence the reason an entire chapter of our work was devoted to it. It shows how the principle of the best interests of the child starts, evolves and is consolidated in the Chilean and Catalan Legal System. Indeed, once as an abstract clause, it seems there has been a progressive move towards a higher level of positive precision bringing it closer to the Anglo-Saxon model. At the same time, the principle of the best interest of the child must be complemented with his or her right to be heard on all related issues. This links directly to the idea of the autonomous action of the rights of minors. Therefore, Chapter III is focused on the comparative analysis - Chile and Catalonia- on that principle applied to family mediation. Despite a national and regional law that regulates mediation, boys, girls and teens, actually lack an ideal situation which allows them to be an active participant, to give their opinion, keeping in mind the consequences that their participation might have on the family unit and on society in general. The aim of this work is to go beyond the adult oriented approach of the rights of the minors and have a real and effective recognition of boys, girls and teens as citizens in today’s society having them play a leading role as well as one in day-to-day relationships.

L'objectiu fonamental d'aquest estudi se centra en mostrar que, enfront dels conflictes familiars, la mediació familiar es presenta com una via extrajudicial de resolució de conflictes. Per mitjà d'ella, s'ofereix al grup familiar l'oportunitat de reorganitzar-se, sense la intervenció dels tribunals.

Si bé els cridats al procés de mediació són les parelles que afronten una situació de crisi o de ruptura matrimonial, no hem d'oblidar altres agents del conflicte familiar, les persones menors d'edat, que haurien de tenir la possibilitat de donar la seva opinió com a fidel expressió de l'exercici dels drets humans de tots i cadascun dels membres integrants de la família. D'aquí la importància de la presència dels nens i nenes en aquesta instància extrajudicial, i la necessitat de ser considerats com a parts en la gestió col·laborativa dels conflictes que els concerneixen.

Aquest exercici dels drets per part de la infància i de l'adolescència es veu concretat a través del reconeixement legislatiu del principi de l'interès superior del nen, com a principi rector. Per això es dedica a aquest principi un capítol complet del nostre treball. En aquest capítol s'assenyala la manera com el principi de l'interès superior del nen irromp, evoluciona i es consolida en els ordenaments jurídics xilè i català: després d'una configuració inicial a l'estil de clàusula abstracta, posteriorment sembla haver-se anat decantant de forma gradual cap a un major nivell de concreció positiva, acostant-se d'aquesta manera als models de tall anglosaxó.

Al seu torn, el principi de l'interès superior del nen ha de ser complementat amb el dret del nen a ser sentit en totes aquelles qüestions que li concerneixen. Aquesta qüestió entronca directament amb la idea de l'exercici autònom dels drets per part de les persones menors d'edat. Així, el capítol III se centra en l'anàlisi comparativa –Xile, Catalunya– d'aquest principi aplicat a la mediació familiar. Àdhuc existint una normativa estatal i autonòmica que regula la mediació, els nens, nenes i adolescents, en la pràctica, manquen d'un escenari idoni que els permeti l'exercici efectiu de la seva participació, la qual cosa es tradueix en el dret a donar la seva opinió. Cal, a més, considerar les conseqüències que aquesta participació pot tenir per al nucli familiar i per a la societat en general.

L'objectiu fonamental d'aquest treball és superar l'enfocament adultocentrista dels drets de la infantesa i passar a un reconeixement real i efectiu del nen, la nena i l’adolescent com a ciutadà del present, de manera que assumeixi un rol protagonista tant a nivell social com en l'àmbit de les relacions quotidianes que l’envolten.