Hacia una reconsideración del prohibicionismo de las drogas en el derecho internacional desde el Tercer Mundo (TWAIL)

Abstract

El ser humano ha consumido sustancias que alteran su conciencia a lo largo de toda la historia y en ese proceso ha experimentado con diversos productos frente a los cuales ha adoptado múltiples posiciones desde la moral y desde el derecho.

A partir de la consolidación del Derecho Internacional, regular el tema de las drogas ha sido un interés constante para esta disciplina. Desde la celebración de los primeros tratados al respecto, la tendencia hacia la prohibición de casi todos los usos de algunas drogas ha sido una constante impulsada principalmente por un grupo liderado por Estados Unidos.

Como resultado de este proceso, en la actualidad se encuentran vigentes tres tratados, a saber: La Convención Única de 1961 sobre Estupefacientes, La Convención sobre Sustancias Psicotrópicas de 1971 y La Convención de las Naciones Unidas contra el Tráfico Ilícito de Estupefacientes y Sustancias Sicotrópicas de 1988.

Estos instrumentos se han convertido en el eje de la política prohibicionista, aunque, después de más de cincuenta años de la denominada guerra contra las drogas, cada vez más voces cuestionan su efectividad. Y es por eso que a través de un análisis documental se revisan las normas que contiene el sistema frente a los resultados obtenidos, llegando a la conclusión de que el sistema no ha funcionado como se esperaría y que además, su sustento científico es cuestionable.

Buscando soluciones que ofrezcan mejores respuestas a la situación de las drogas, se exploran diferentes aproximaciones filosóficas al Derecho Internacional, encontrando que la Aproximación al Derecho Internacional desde el Tercer Mundo (TWAIL) tiene características que permiten considerarla una opción válida para encausar la regulación de las normas sobre drogas. Esto es posible, entre otras cosas, debido a la reivindicación

que se hace de las posiciones y realidades de los países en vías de desarrollo, donde se concentra la producción de las drogas y también por el reclamo que se hace por un Derecho Internacional que incorpore diferentes perspectivas culturales y toda la evidencia científica disponible.

Desde este enfoque se analizan las posibilidades de reorientar las normas por medio de la modificación, enmienda o retiro de los tratados, o bien proceder a ignorarlos con las implicaciones que tendría en toda la estructura del Derecho Internacional.

Finalmente, se concluye que la opción más recomendable, teniendo en cuenta los elementos de TWAIL, es la de una legalización controlada en la cual se reevalúe el fenómeno de las drogas desde un parámetro de ejercicio de las libertades individuales, aunque bajo el control del Estado para garantizar el bienestar común. Esta posibilidad se apoya además en los ensayos de legalización que ya se están dando en diversos Estados, entre ellos, en algunos lugares de Estados Unidos, especialmente en torno a la marihuana.

The human being has consumed substances that alter his conscience throughout history and in that process has experimented with various products against which he has adopted multiple positions, some of those from a moral point of view and some from the law point of view.

Since the consolidation of International Law, regulating the topic of drugs has been a constant interest for this discipline. Since the beginning of the first treaties in this respect, the trend towards the banning of almost all uses of some drugs has been a constant driven mainly by a group led by the United States.

As a result of this process, three treaties are currently in force: the 1961 Single Convention on Narcotic Drugs, the 1971 Convention on Psychotropic Substances and the United Nations Convention against Illicit Traffic in Narcotic Drugs and Psychotropic Substances of 1988.

These instruments have become the axis of the prohibitionist policy, although, after more than fifty years of the denominated war against the drugs, more and more voices question its effectiveness. And that is why, through a documentary analysis, the rules contained in the system are checked against the results obtained, arriving at the conclusion that the system has not worked as expected and that, moreover, its scientific sustenance is questionable.

Seeking solutions that offer better answers to the drug situation, different philosophical approaches to International Law are explored, finding that the Third World Approach to International Law (TWAIL) has characteristics that allow it to be considered a valid option to re-examine the regulation of Rules on drugs. This is possible, among other things, due to the claim made of the positions and realities of the developing countries, where the production of drugs is concentrated and also by the claim made by an International Law

that incorporates Different cultural perspectives and also because of all the available scientific evidence.

This approach analyzes the possibilities of reorienting norms through the modification, amendment or withdrawal of treaties, or to ignore them with the implications it would have in the whole structure of International Law.

Finally, it is concluded that the most advisable option, taking into account the elements of TWAIL, is that of a controlled legalization in which the drug phenomenon is reevaluated from a parameter of exercise of the individual freedoms, although under the control of the State to ensure the common welfare. Legalization laws that have already been approved in several states, including some places in the United States, also support this possibility, especially those involving marijuana.

L'ésser humà ha consumit substàncies que alteren la seva consciència al llarg de tota la història i en aquest procés ha experimentat amb diversos productes davant dels quals ha adoptat múltiples posicions des de la moral i des del dret.

A partir de la consolidació del Dret Internacional, regular el tema de les drogues ha estat un interès constant per a aquesta disciplina. Des de la celebració dels primers tractats sobre això, la tendència cap a la prohibició de gairebé tots els usos d'algunes drogues ha estat una constant impulsada principalment per un grup liderat per Estats Units.

Com a resultat d'aquest procés, en l'actualitat es troben vigents tres tractats, a saber: La Convenció Única de 1961 sobre Estupefaents, La Convenció sobre substàncies psicotròpiques de 1971 i La Convenció de les Nacions Unides contra el Tràfic Il·lícit d'Estupefaents i Substàncies Psicotròpiques de 1988.

Aquests instruments s'han convertit en l'eix de la política prohibicionista, encara que, després de més de cinquanta anys de l'anomenada guerra contra les drogues, cada vegada més veus qüestionen la seva efectivitat. I és per això que a través d'una anàlisi documental es revisen les normes que conté el sistema enfront dels resultats obtinguts, arribant a la conclusió que el sistema no ha funcionat com s'esperaria i que a més, el seu suport científic és qüestionable.

Buscant solucions que ofereixin millors respostes a la situació de les drogues, s'exploren diferents aproximacions filosòfiques al Dret Internacional, trobant que l'Aproximació al Dret Internacional des del Tercer Món (TWAIL) té característiques que permeten considerar-la una opció vàlida per encausar la regulació de les normes sobre drogues. Això és possible, entre altres coses, a causa de la reivindicació que es fa de les

posicions i realitats dels països en vies de desenvolupament, on es concentra la producció de les drogues i també pel reclam que es fa per un dret internacional que incorpori diferents perspectives culturals i tota l'evidència científica disponible.

Des d'aquest enfocament s'analitzen les possibilitats de reorientar les normes per mitjà de la modificació, esmena o retir dels tractats, o bé procedir a ignorar-los amb les implicacions que tindria en tota l'estructura del Dret Internacional.

Finalment, es conclou que l'opció més recomanable, tenint en compte els elements de TWAIL, és la d'una legalització controlada en la qual es torni a avaluar el fenomen de les drogues des d'un paràmetre d'exercici de les llibertats individuals, encara que sota el control de l'Estat per garantir el benestar comú. Aquesta possibilitat es recolza a més en els assajos de legalització que ja s'estan donant en diversos estats, entre ells, en alguns llocs d'Estats Units, especialment al voltant de la marihuana.