El coneixement enciclopèdic sobre la “Grande Guerra” a Itàlia (1918-1940)

Abstract

Des dels inicis de l’enciclopedisme modern amb l’Encyclopédie fins a finals del segle XIX, l’evolució del gènere ha sofert una transformació que, en certa, manera ha vulnerat els seus principis ideals d’objectivitat i universalitat en la transmissió i fixació del saber. El reeixit projecte de la Britannica i els efectes a Alemanya, i Europa, de la ‘revolució Lexikon’ convertiren el coneixement enciclopèdic, i a la seva substància, el discurs enciclopèdic, en un instrument de construcció nacional. França (Grand dictionnaire universel du XIXe siècle de Pierre Larousse), el Regne Unit i el món anglosaxó (Encyclopaedia Britannica), Alemanya amb l’Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste, així com els productes enciclopèdics de Brockhaus i Meyers, i l’Estat espanyol (Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana) són els referents de l’anomenat enciclopedisme nacional. D’entre els principals referents europeus, només Itàlia no disposava d’una enciclopèdia que respongués a aquesta inquietud de construir, fixar i difondre un coneixement enciclopèdic que interpretés el saber, i les qüestions que afectessin a la seva construcció social, des d’un punt de vista genuïnament italià, i nacional. L’objectiu de la tesi és, doncs, evidenciar com un fet de la transcendència capital per l’esdevenir d’Itàlia com fou la Primera Guerra Mundial (1914-1918) condicionà no sols la creació d’un coneixement i discurs específic sobre la guerra i les seves conseqüències, sinó que fou determinant per a que l’enciclopedisme italià prengués consciència de la seva importància com a factor de construcció nacional. L’exponent d’aquest renaixement del gènere a Itàlia fou l’aparició al 1929 de l’Enciclopedìa italiana di sciènze, lèttere ed arti. El rol del coneixement enciclopèdic sobre la Gran Guerra a Itàlia, i el seu paper com a element de configuració i construcció nacional durant el període d’entreguerres ha estat l’element nuclear de la investigació. L’ús i manipulació de la Gran Guerra enciclopèdica depenent del context sociopolític (1918-1922 Itàlia tardoliberal i 1922-1939/1940 Itàlia feixista) ha permès copsar com els respectius governs, els sectors socioculturals, els medis acadèmics i el món editorial van configurar un coneixement, i un discurs, enciclopèdic totalment afí amb la versió de la guerra que es volia transmetre a la seva respectiva opinió pública. La transcendència i prestigi del gènere enciclopèdic es posà, com ja succeïa a la resta d’Europa des de mitjan segle XIX, a disposició de la construcció d’una determinada visió del coneixement, del saber i de la pròpia història (nacional). La italiana no fou una excepció, ben al contrari. La metodologia s’ha basat en un model ex novo d’anàlisi de textos i discursos enciclopèdics, juntament amb l’estudi en deteniment dels principals fets cabdals del conflicte i la seva translació a la substància (discurs) enciclopèdica. Així mateix, s’ha investigat en detall els processos en la producció i creació dels respectius textos enciclopèdics, en alguns casos amb material d’arxiu (documentació epistolar entre col·laboradors). Per últim, s’han estudiat a fons tant l’evolució del sector editorial italià entre 1915-1940 com les relacions d’aquest amb els medis acadèmics, polítics i socials. A través de l’anàlisi del discurs enciclopèdic de la producció enciclopèdica italiana dels anys 1915 a 1940 s’han extret els elements que han permès corroborar i contrastar allò ja insinuat a l’inici: les realitats polítiques, socials i culturals italianes d’entreguerres interpretaren l’experiència italiana a la Primera Guerra Mundial d’acord amb uns interessos predeterminats a la seva pròpia contingència. En el cas de la darrera Itàlia liberal (1918-1922), la guerra fou justificada i interpretada com la darrera fase en la emancipació d’Itàlia com a nació (Quarta guerra per l’indipendenza). Pel que fa a la Itàlia feixista, la guerra fou el gresol on es forjà la Nova Itàlia feixista sorgida de les trinxeres amb un destí imperial.

From the beginnings of modern Encyclopaedism (Encyclopédie) until the 20th century, the evolution of the this genre has undergone a transformation that, in a certain way, has violated its main principles of objectivity and universality in the transmission and fixation of knowledge. The successful project of the Britannica and the effects in Germany, and Europe, of the 'Lexikon revolution' transform encyclopedic knowledge, and its substance, the encyclopaedic discourse, into a national construction tool. France (Grand dictionnaire universel du XIXe siècle by Pierre Larousse), the United Kingdom and the Anglo-Saxon world with the Encyclopaedia Britannica, Germany with the Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste, as well as the encyclopaedic products of Brockhaus and Meyers, and Spain (Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana) are the referents and the exponents of the so-called national encyclopedism. Among the main European referents, only Italy did not have an encyclopedia that responded to this desire to build, fix and disseminate an encyclopaedic knowledge that interpreted knowledge, and issues that affected its social construction, from one genuinely Italian, and national point of view. The objective of the thesis is, then, to demonstrate how a fact of the capital importance for the evolution of Italy, such as the First World War (1914-1918), determined not only the creation of a knowledge and discourse specific about the war and its consequences, but was decisive for the Italian encyclopedism to become aware of its importance as a factor of national construction. As a conclusion, and through the analysis of the encyclopaedic discourse of the Italian encyclopaedic production from 1915 to 1940, the elements that have allowed to corroborate and contrast what has already been suggested at the beginning have been extracted: political realities, Italian social and cultural interwar interpreted the Italian experience in the First World War in accordance with predetermined interests to their own contingency. In the case of the last liberal Italy (1918-1922), war was justified and interpreted as the last phase in the emancipation of Italy as a nation (Fourth war for independence). With regard to fascist Italy, war was the crucible where New Fascist Italy (Nova Italia) emerged from trenches with an imperial destiny.