Assessing and mitigating bycatch in the artisanal longline fisheries of the Mediterranean = Avaluació i mitigació de les captures accidentals d'ocells marins en la pesca artesanal de palangre del Mediterrani

Author

Cortés Serra, Verònica

Director

González-Solís, Jacob

Tutor

González-Solís, Jacob

Date of defense

2018-02-05

Pages

228 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals

Abstract

La mortalitat per captura accidental en les pesqueres de palangre representa una de les principals amenaces per a nombroses espècies d’ocells marins a nivell mundial. En el Mediterrani, aquesta mortalitat esta afectant seriosament a la viabilitat d’algunes poblacions d’ocells, en particular de les baldrigues endèmiques d’aquesta conca. No obstant això, la informació disponible sobre la intensitat i extensió del seu impacte és escassa i fragmentada. Així mateix, encara no s’ha implementat cap tipus de mesura per evitar aquesta mortalitat. La present tesis pretén avaluar i contribuir al coneixement sobre la problemàtica de les captures accidentals d’ocells marins en la pesca de palangre de l’oest del Mediterrani, així com identificar l’estratègia de mitigació més adient per a la flota estudiada. En particular, l’estudi s’ha focalitzat en els palangrers de fons ja que fan servir arts més perillosos per als ocells i, a més, existeix una menor informació disponible. En primer lloc, aquest estudi demostra una elevada mortalitat d’ocells marins als palangres, en particular de les 3 espècies endèmiques de baldrigues: cendrosa (Calonectris diomedea), balear (Puffinus mauretanicus) i mediterrània (P. yelkouan), la qual cosa posa de manifest la necessitat urgent de desenvolupar accions efectives per reduir les captures accidentals d’aquestes espècies. A més, s’ha pogut identificar diversos factors temporals, operacionals, espacials i meteorològics que influeixen en el risc de captura accidental, encara que destaca particularment l’estació de l’any i el moment del dia que es realitza la calada. Altres factors influents són el tipus d’esquer, les condicions de vent, la configuració del palangre, el nombre d’hams calats i la distància a les colònies de cria. En segon lloc, s’ha observat que la falta de disponibilitat dels descarts proveïts per la pesca d’arrossegament incita a que les baldrigues cendroses acudeixin amb major intensitat als palangrers, incrementant així el risc de captura accidental. Consegüentment, la imminent normativa adoptada per la Unió Europea, la qual pretén prohibir els descarts, podria agreujar el problema de les captures accidentals. En tercer lloc, l’examen de les baldrigues capturades accidentalment als palangres demostra l’existència d’una mortalitat desigual a nivell poblacional. Els adults són la classe d’edat més afectada. Així mateix, existeix un biaix cap a un dels sexes que varia entre períodes de cria i espècies. També s’ha trobat que la mortalitat als palangres en l’àrea d’estudi està afectant fonamentalment a les poblacions locals (Illes Balears), encara que també són capturades baldrigues provinents d’altres colònies, especialment durant l’època de migració. Per últim, l’assaig de diversos mètodes de mitigació adaptats als palangrers demersals, demostra que, fins al moment, la calada nocturna seria el mètode més eficaç per reduir les captures accidentals sense afectar les captures objectiu o altres espècies no comercials quan la pesca va dirigida al lluç europeu. Tanmateix, seria necessari confirmar els seus efectes sobre altres espècies objectiu de la flota. A més, una restricció temporal de l’activitat durant els mesos més conflictius podria reduir considerablement aquesta problemàtica, encara que s’hauria d’avaluar els seus efectes sobre el rendiment pesquer. Altres mètodes serien l’increment de la taxa d’enfonsament del palangre o evitar l’ús d’esquers atractius per als ocells. Malgrat tot, la alta diversitat d’estratègies i arts de pesca dificulta la identificació dels mètodes que puguin ser aplicables al conjunt de la flota. Consegüentment, es recomana constituir un joc de diferents mesures de mitigació que puguin ser adaptades a la major part dels mètodes de pesca.


Bycatch mortality in longline fisheries is considered the main threat for numerous seabirds worldwide. In the Mediterranean, this mortality is seriously affecting the viability of some populations. However, the information available on the level and extent of its impact is scarce. Likewise, no mitigation strategy has yet been implemented in the fleet. The present thesis aims to asses and contribute to the knowledge about the seabird bycatch in longline fisheries of western Mediterranean, as well as to identify the most appropriate mitigation strategy for the fleet. The study has focused on demersal longliners, since they use the most dangerous gear for seabirds and also because there is little information available. This study shows a high seabird mortality on longlines, in particular of the three endemic shearwaters: Scopoli’s (Calonectris diomedea), Balearic (Puffinus mauretanicus) and Mediterranean (P. yelkouan), calling for urgent actions to reduce their bycatch rates. There are several factors influencing on bycatch risk, but the most important are the season and the setting time. Other influential factors are the bait type, wind conditions, longline configuration, proximity to the colonies and the number of hooks set. Moreover, in Scopoli’s shearwater, the reduction of discards by trawlers led to increased interaction between these seabirds and longliners, thus increasing the bycatch risk. Consequently, the incoming legislation that intends to ban discards will likely aggravate this problem. This study also shows adult- and sex-biased mortality in longline fisheries. In addition, this mortality is more pronounced but not limited to the local colonies. It appears that night setting would be the most effective method to reduce bycatch without compromising target or non-commercial species. However, this should be confirmed in longliners targeting species other than European hake. A temporal closure of the fishery is also a promising strategy, although its effects on fishing activity should be carefully evaluated. Others methods include increasing the longline sink rate and avoiding baits attractive to seabirds. The high diversity of strategies and gears hampers the identification of solutions applicable to the whole fleet. Consequently, it would be necessary to establish a set of different measures that can be adapted to the majority of fishing methods.

Keywords

Pesca; Fishing; Ocells marins; Aves marinas; Sea birds; Ecologia de les costes; Ecología costera; Coastal ecology; Mediterrània (Mar); Mediterráneo; Mediterranean Sea

Subjects

59 - Zoology

Knowledge Area

Ciències Experimentals i Matemàtiques

Documents

VCS_TESI.pdf

28.97Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/

This item appears in the following Collection(s)