El delito de otorgamiento de contrato simulado en perjuicio de otro. Reconstrucción dogmática del art. 251.3 del Código Penal

Abstract

El presente trabajo analiza el delito de otorgamiento de contrato simulado en perjuicio de otro, previsto y sancionado en el art. 251.3 CP. A causa de la dispersión de tendencias doctrinarias y hasta cierto punto judiciales vigentes hasta la actualidad, se indaga el concepto de contrato simulado, asumiendo que su contenido y significado se deba tomar del derecho civil, es decir, como una categoría extrapenal. En este contexto, se explica el origen, formas que adopta y consecuencias jurídicas de la simulación en derecho privado, sus más relevantes clasificaciones o tipos, así como las diversas escuelas que han desarrollado los efectos de este fenómeno negocial. Luego, se ha recurrido a la historia fidedigna del establecimiento de tal precepto, a fin de intentar esclarecer si se trata de un delito que constituye una genuina figura penal exclusivamente hispánica y que aparece, por primera vez, en el primer Código Penal de 1848. Enseguida, se propone un determinado concepto de documento diferenciado de contrato, y que permite explicar el grupo de casos por el cual un agente, que simula uno, puede perjudicar a otro, concepto diferenciado del de un tercero. En este punto surge la necesidad de distinguir falsedad de simulación, y en particular, abundar acerca del efecto de la destipificación de las falsedades ideológicas cometidas por particular en documento privado operada en el Código Penal de 1995, e intentar responder si esta no vació de contenido a este delito, en particular. Una vez se ha definido el tipo objetivo de delito, se establecen sus relaciones concursales con la falsedad, la apropiación indebida, el alzamiento de bienes, y principalmente, con la administración desleal del patrimonio ajeno del art. 252 CP.

The present work analyzes the crime of granting a simulated contract to the detriment of another, foreseen and sanctioned in art. 251.3 CP. Because of the dispersion of doctrinal tendencies and up to a certain judicial point in force up to the present, the concept of simulated contract is investigated, assuming that its content and meaning must be taken from civil law, that is, as an extra criminal category. In this context, it explains the origin, forms that it adopts and legal consequences of the simulation in private law, its most relevant classifications or types, as well as the different schools that have developed the effects of this negotiation phenomenon. Then, it has been used the reliable history of the establishment of such a precept, in order to try to clarify if it is a crime that constitutes a genuine exclusively Hispanic criminal figure and that appears, for the first time, in the first Penal Code of 1848. Then, a certain concept of a differentiated contract document is proposed, which allows explaining the group of cases by which an agent, who simulates one, can harm another, a concept differentiated from that of a third party. At this point arises the need to distinguish falsehood of simulation, and in particular, to abound about the effect of the defacement of ideological falsehoods committed by private individual in the 1995 Criminal Code, and try to answer if it did not empty of content to this crime, in particular. Once the objective type of crime has been defined, its insolvency relations are established with falsehood, misappropriation, the raising of assets, and mainly, with the unfair administration of the alien patrimony of art. 252 CP.

El present treball analitza el delicte d'atorgament de contracte simulat en perjudici d'un altre, previst i sancionat en l'art. 251.3 CP. A causa de la dispersió de tendències doctrinàries i fins a cert punt judicials vigents fins a l'actualitat, s'indaga el concepte de contracte simulat, assumint que el seu contingut i significat s'hagi de prendre del dret civil, és a dir, com una categoria extra penal. En aquest context, s'explica l'origen, formes que adopta i conseqüències jurídiques de la simulació en dret privat, els seus més rellevants classificacions o tipus, així com les diverses escoles que han desenvolupat els efectes d'aquest fenomen negocial. Després, s'ha recorregut a la història fidedigna de l'establiment de tal precepte, per tal d'intentar aclarir si es tracta d'un delicte que constitueix una genuïna figura penal exclusivament hispànica i que apareix, per primera vegada, en el primer Codi penal de 1848. de seguida, es proposa un determinat concepte de document diferenciat de contracte, i que permet explicar el grup de casos pel qual un agent, que simula un, pot perjudicar a un altre, concepte diferenciat del d'un tercer. En aquest punt sorgeix la necessitat de distingir falsedat de simulació, i en particular, abundar sobre l'efecte de la destipificació de les falsedats ideològiques comeses per particular en document privat operada en el Codi penal de 1995, i intentar respondre si aquesta no va buidar de contingut a aquest delicte, en particular. Un cop s'ha definit el tipus objectiu de delicte, s'estableixen les seves relacions concursals amb la falsedat, l'apropiació indeguda, l'alçament de béns, i principalment, amb l'administració deslleial del patrimoni aliè de l'art. 252 CP.