L'absentisme escolar en zones socialment desafavorides, el cas de la ciutat de Barcelona

Abstract

L'Objectiu principal de la tesi és conèixer els processos institucionals que contribuïen a la invisibilitat de l'absentisme, en base a l'examen de les pràctiques de detecció i control i els processos que els centres escolars desenvolupen davant del fenomen. S'analitzen les pràctiques d'intervenció dels centres de primària i secundària en relació a les representacions i atribució de causes d'absentisme i s'interpreten les similituds i diferències entre centres en base a una aproximació heurística a les cultures de treball del professorat. <br/><br/>La tesi es desenvolupa en nou capítols, dividits en dues parts. El primer capítol contextualitza el fenomen de l'absentisme en base a l'examen dels processos d'escolarització a Espanya, els canvis del sistema escolar i la significació social de l'absentisme escolar en un context de reforma comprensiva. En el segon capítol, s'examina l'absència d'informacions regulars disponibles, en base a les informacions estadístiques existents, com a coartada per a reflexionar respecte l'absència de mesura oficial de l'absentisme i aprofundir en el seu caràcter diacrònic. En el tercer capítol s'examinen les competències de les administracions educatives i les característiques dels programes contra l'absentisme escolar desenvolupats en l'àmbit local. El quart i últim capítol s'examinen les principals aportacions de la sociologia de l'educació a l'anàlisi de les desigualtats escolars i es retenen les principals proposicions per a una interpretació eclèctica de l'absentisme escolar, sota un paradigma conflictivista. <br/>A la segona part es presenta la forma concreta que adquireix aquesta recerca en termes de disseny i estratègies metodològiques (capítol V) per tal d'analitzar les pràctiques d'intervenció i les pràctiques discursives que els centres de secundaria i primària elaboren en relació a l'absentisme (capítols VI i VII, respectivament), i s'examinen els modes de treball del professorat com a element de reproducció o transformació de les formes d'intervenció dominants (capítol VIII). Finalment es sintetitzen els resultats de la recerca, s'examinen els principals supòsits considerats i s'intenta respondre a alguns dels interrogants inicialment plantejats.

The main aim of this thesis is to discover the institutional processes which contribute to masking absenteeism, examining detection and control practices as well as the processes developed by schools to deal with the phenomenon. An analysis is carried out of the intervention practices on the part of primary and secondary schools in relation to representations of and causes attributed to absenteeism; the similarities and differences observed among schools are interpreted on the basis of an heuristic approach to teachers' attitudes toward their work.<br/><br/>The thesis consists of nine chapters divided into two parts. Chapter I establishes the context of the phenomenon of absenteeism by examining the compulsory education processes in Spain, the changes in the education system and the social significance of school absenteeism within a context of comprehensive reform. Chapter II examines the lack of regular information based on the existing statistical information, using this as an opportunity to reflect on the absence of official measurements of absenteeism and to look more closely at the nature of absenteeism over time. Chapter III examines the responsibilities of the education authorities and the characteristics of programmes designed to combat absenteeism developed at the local level. Chapters IV, the last chapter of the first part, examines the main contributions made by educational psychology to an analysis of inequalities in school education; focussing on the main proposals for an eclectic interpretation of school absenteeism, according to a conflictivist paradigm. <br/><br/>The second part of the thesis presents the specific characteristics of the research in terms of design and methodological strategies (Chapter V) in order to analyse the intervention practices and the discourses developed by primary and secondary schools in relation to absenteeism (Chapters VI and VII, respectively), and it also examines teachers' working modes as a means of reproducing or transforming prevalent types of intervention (Chapter VIII). Finally, the results of the research are summarised, the the main hypotheses considered are examined and an attempt is made to answer some of the questions initially raised.