La Tuberculosi a Catalunya, des del segon terç del segle XIX, a la meitat del segle XX

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública
dc.contributor.author
Miret i Cuadras, Pere, 1928-
dc.date.accessioned
2011-11-22T08:36:09Z
dc.date.available
2011-11-22T08:36:09Z
dc.date.issued
2011-09-08
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/51612
dc.description.abstract
S’estudia l’evolució de les idees que tenien els metges a Catalunya en el segle XIX i en la segona meitat del segle XX. Per aquest estudi s’ha analitzat el contingut dels escrits, publicacions, memòries, discursos d’ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina, Actes del Primer Congrés Internacional de Barcelona, monografies, revistes mèdiques, i textos, que tracten de tuberculosi, publicats entre 1832 i 1950. Les Memòries Manuscrites són la principal font d’informació que existeix en el segon terç del segle XIX (1830 – 1870) En l’últim terç del segle XIX i fins l’any 1921, les més importants són la Gaceta Médica Catalana, i el llibre de Ponències del Primer Congres Internacional de Barcelona de 1910. En l’últim període fins a 1950, els textos i les revistes mencionades en l’estudi. En els cent anys que van des de mitjans del segle XIX a la meitat del segle XX, la tisi ha estat la malaltia infecciosa amb més mortalitat a Catalunya. La concentració de persones a la ciutat procedents de zones rurals en començar la industrialització, les males condicions socials, l’amuntegament de persones en habitatges deficients, les fàbriques antihigièniques, la llarga jornada de treball, facilitaren el contagi, l’esclat de la malaltia i s’assoliren taxes de 50 morts anuals de tisi, per cada 10.000 habitants. El nucli bàsic de l’estudi és conèixer les idees que tenien els metges sobre les diferents presentacions clíniques de la tuberculosi, el bacil de Koch, la seva procedència, importància etiològica, patogenicitat, les formes de transmissió de la malaltia, les possibilitats de contagi, i la possible eficàcia dels nombrosos tractaments aplicats. En el període estudiat cap tractament havia estat capaç de curar la tuberculosi. Des de finals dels anys vint, amb la col•lapsoterapia curaven alguns tuberculosos amb caverna, que sense aquesta tècnica haurien mort, però les seves indicacions eren limitades. La cura senatorial era una mesura indirecta i inespecífica que afavoria la capacitat defensiva de l’organisme, i que va millorar els resultats quan va incloure la col•lapsoterapia, però l’efectivitat real com demostren alguns estudis, era escassa i l’estància en el sanatori suposava la ruïna per a moltes famílies. Tots els sèrums, vacunes, tuberculines, cossos immunitzants, sals d’or, tiosulfats, etc., no tingueren més utilitat que la de contribuir a conservar l’esperança dels malalts. Les mesures higièniques, aïllament, destrucció de l’esput, separació del nadó dels pares tuberculosos, afavoriren el descens de la tuberculosi. La vacuna BCG de Calmette-Guerin preparada amb un bacil boví, provoca la mateixa immunitat cel•lular parcial, que l’infecció natural. No evita el contagio de la tuberculosi, però disminueix la possibilitat de desenvolupar la malaltia en els infectats. A Catalunya, la vacuna BCG introduïda i popularitzada per Sayé s’aplicà des de 1921 fins a 1980. Actualment no té utilitat en els països desenvolupats perquè la infecció en la primera infància és pràcticament inexistent. Els tuberculosos estaven hospitalitzats, quan ho estaven, en sales comuns barrejats amb traumatitzats, operats, tífics, cirrosis, xarampió, etc. En 1910 s’inaugurà a l’Hospital Clínic la primera sala exclusiva per a tísics amb catorze llits. Des d’aquest moment es va intentar aïllar els tuberculosos, i aquest mateix any s’inaugurà el primer sanatori a Catalunya amb vint-i-cinc llits i successivament n’aparegueren d’altres, però el nombre de llits era molt inferior al de malalts, i la tuberculosi tot i que disminuïa progressivament, va conservar una alta incidència i una alta mortalitat, fins a l’aparició dels quimioteràpics i el coneixement de les combinacions de drogues, que han permès la curació de la pràctica totalitat dels cassos, si s’apliquen correctament.
cat
dc.description.abstract
This research focuses on the evolution of the ideas that doctors had in Catalonia, during the XIX Century and the first half of the XX. To write this study, many texts, publications, memories and Medical academy access speeches have been analysed, as well as Records of the First International Tuberculosis Congress in Barcelona, monographies, medical magazines and single texts referring to tuberculosis, dated between 1832 and 1950 From the mid XIX century to the first half of XX century, tuberculosis was the infectious disease with the highest mortality rate in Catalonia. The concentration of the people in the city, coming from rural areas in the beginning of the industrialisation, the bad social conditions that they found, the overcrowding in the deficient houses, the unsanitary factories, the long working hours; all these facts contributed to the expansion of the disease, and the annual mortality rate reached to 50 deaths per 10.000 people The purpose of the study is to know the ideas that doctors had about the clinical manifestation of the disease, Koch’s bacillus, the different ways of transmission, the chances of infection and the effectiveness of the many treatments applied. During the studied period in this thesis, none treatment had been capable to cure the disease. Since the 20’s, with the pneumothorax, some people were cured with morbid cavity, but its indications were limited. Sanatorium care was an indirect and nonspecific measure that improved the result when including the collapsoterapy, but the effectiveness of the sanatorium was low and the cost supposed the ruin for the families. The serums, vaccines, tuberculin, gold salts, thiosulfate, did not have other utility than helping to keep hope. People with tuberculosis were hospitalised in common rooms with traumatized and operated people, and all them together with those with typhus, measles and cirrhosis. In 1910, the first room for people with tuberculosis was built in Hospital Clinic, and in that year it was also built the first sanatorium in Catalonia, followed by more, but the total number of beds was way lower that the number of patients. Then, the tuberculosis maintained a high mortality rate until the development of the chemotherapy that allowed the cure of practically the totality of the cases, when applied correctly.
eng
dc.format.extent
477 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Tuberculosi
dc.subject
Tuberculosis
dc.subject.other
Ciències de la Salut
dc.title
La Tuberculosi a Catalunya, des del segon terç del segle XIX, a la meitat del segle XX
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
614
cat
dc.contributor.director
Corbella i Corbella, Jacint, 1937-
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B. 40737-2011


Documents

PMC_TESI.pdf

8.133Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)