La revista «Post-Guerra», la generació de 1930 i la recepció d’autors alemanys en les editorials d’avançada

Abstract

A partir de la constatació, en el marc de la família de les editorials anomenades “d’avançada” (Madrid, 1928-1936), d’un considerable cabal traductogràfic d’autors originalment en llengua alemanya, el treball, a més d’oferir una documentació del procés, intenta sobretot explicar les seves causes sociopolítiques i esteticoideològiques. Seguint el camí traçat per investigadors precedents com Francisco Caudet, Christopher H. Cobb, José Manuel López de Abiada, Víctor Fuentes o Gonzalo Santonja, l’estudi d’aquella constel•lació editorial ens condueix a les revistes de Madrid Post-Guerra (1927-1928) i Nueva España (1930-1931). El nostre treball analitza en profunditat aquestes dues publicacions i les contrasta amb Revista de Occidente (1923-1936) i La Gaceta Literaria (1927-1932), dues publicacions coetànies, també de Madrid, culturalment hegemòniques i enfront de les quals el món periodístic, literari, crític, traductor, editor i polític de avanzada voldrà presentar-se com alternativa. Partint, doncs, d’uns pressupòsits deutors de l’estètica de la recepció, la nostra recerca es mou per zones ―on sovint ens serveix d’inspiració el mestratge de José-Carlos Mainer― molt properes a la sociologia de la literatura i a la història cultural; el marc teoricometodològic on millor es podria inscriure és el d’una sociologia de la recepció, entenent com a tal l’estudi de les condicions socioculturals que donen sentit a un procés receptor. La teoria dels polisistemes o els estudis de traducció són també paradigmes crítics o àmbits de coneixement als quals el nostre treball s’apropa. El món cultural d’avançada, que a les planes de Nueva España es va articular també com a “generació de 1930”, va desenvolupar una labor teòrica (aquí destaca la figura de José Díaz Fernández) que, revoltant-se contra la deshumanització de l’art diagnosticada per Ortega, i contra l’avantguardisme apolític o el protofeixista, va proposar un ideari estètic que pretenia allunyar la cultura espanyola de la tradicional influència francesa (que els intel•lectuals d’avançada consideraven elitista i superada) i apropar-la a noves realitats politicoartístiques, particularment les provinents de la Rússia bolxevic i de l’Alemanya weimariana. En aquest context, la recepció de literatura alemanya no es limitarà a l’èxit de la Kriegsroman, sinó que inclourà mostres significatives de nova objectivitat, Reportageliteratur o literatura proletariorevolucionària i primeres edicions espanyoles d’autors com Lion Feuchtwanger, Hermann Hesse, Hermann Kesten, Joseph Roth, Ernst Toller o Stefan Zweig, entre d’altres. El d’avançada és un moment culturalpolític de transició: entre Monarquia i República; entre l’estètica de l’avantguarda deshumanitzada i la del compromís o del partidisme ideològic. Situem els seus límits temporals en els quatre anys que van de juny de 1927 (primer número de Post-Guerra) a juny de 1931 (darrer número de Nueva España). L’aportació intel•lectual de la gent d’avançada no es pot dissociar de la seva praxi política, i la conquesta de la II República significa de fet la culminació dels seus esforços teòrics, literaris, periodístics i editorials. Al llarg dels nostre treball analitzem l’actitud polemista i la voluntat transformadora dels post-guerrians i de la generació de 1930 i estudiem els seus decidits intents de construir una nova hegemonia cultural republicana i d’esquerres que desbanqués la que estava vinculada a la Dictadura-Monarquia. El moviment editorial d’avançada és vocacionalment traductor. En el seu punt àlgid de 1930-31 la recepció d’autors de llengua alemanya supera fins i tot als de llengua russa. En els llibres provinents de la República de Weimar es busquen models literaris no menys que exemples de transformació sociopolítica; el boom de traduccions alemanyes té en definitiva una explicació essencialment política, però no estretament partidista, perquè el procés ens mostra també en el microcosmos d’avançada el reflex de les contradiccions i lluites internes, a nivell internacional, de l’esquerra del seu temps.

"The magazine «Post-Guerra», the generation of 1930 and the reception of German authors in the publishing houses «de avanzada»"

TEXT:

The magazines from Madrid Post-Guerra (1927-28) and Nueva España (1930-31) are here analysed in their attempt to create the cultural and political conditions for the extensive recepcion of German contemporary writers within the framework of the well-known group of publishing houses called de avanzada (Madrid, 1928-1936). This reception process took place between 1929 and 1934, but it was specially intense in the key period of 1930-31, when the old monarchic and dictatorial régime was substituted by the new republican order. These two left-wing publications are studied in their struggle against the cultural hegemony of Revista de Occidente (1923-1936) and La Gaceta Literaria (1927-1932), both magazines from Madrid as well, and also in the context of the lively intellectual atmosphere that reigned in the capital of Spain towards 1930. In the different fields of journalism, aesthetic discussion, literary writing, book edition or political activity, the de avanzada intellectuals antagonized Ortega’s enormous influence in the hispanic culture of the day and his formulation of la deshumanización del arte. Their criticism against French literary models is also brought here into focus, because it opened the door to the significant amount of translations coming from the late Weimar Republic. Cultural leftist icons from Weimar Germany like Piscator, George Grosz or the Malik Verlag played an important role in the de avanzada imaginary. German-speaking contemporary authors were translated into Spanish in a definite context of renovation of all the different aspects in the book production. The de avanzada period (june 1927 – june 1931) is a cultural and political moment of transition in which the avant-garde legacy of the previous years and the ideological discourses of the following ones seem to meet in an idealistic project of social transformation.