La cultura a la ciutat de Lleida sota el Franquisme: una anàlisi sociològica

Abstract

Aquesta investigació és el resultat de l'intent de respondre els propis neguits personals sobre el paper que té la cultura en una societat i sobre la repercussió de la construcció cultural que es fa en cada moment en la tria d’acció social dels individus que hi viuen.

La curiositat inicial d’observar, des de ja fa uns quants anys, com es desenvolupava l’acció civil, els models i cànons oficials, les tradicions inventades, els debats, les elits culturals, de la ciutat de Lleida -una ciutat que va apareixent encara petita, encara fronterera, encara periferitzada- ha acabat vertebrant-se en forma de projecte d’investigació. La reflexió sobre el pòsit dels escenaris actuals m’ha conduït inevitablement a preguntar-me sobre els seus orígens contemporanis. Les possibles respostes, tal vegada no les úniques, em condueixen cap a fets determinats de la història immediata: concretament els de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. I cap al camp complex de la cultura.

Aquest estudi consta de dos parts: la introducció i l’anàlisi. La introducció inclou d’una banda, el marc interpretatiu teòric en el qual desenvolupo la teoria tridimensional sobre el període estudiat i intento explicar-ne la dinàmica processual. De l’altra, m’aproximo a un dels efectes més clars de com es va dur a terme el procés cultural de la guerra i el Règim: el llast del període en la temàtica d’estudi des del punt de vista de la cultura i la incorporació comunitària d’aquesta com a capital cultural.

L’anàlisi inclou el corpus de la investigació i l’aplicació del marc teòric en el cas concret de la ciutat de Lleida. La investigació del procés és fet a partir de l’observació sincrònica i diacrònica de la dinàmica dels àmbits bàsics que creiem que van conformant la cultura d’aquesta societat: la ubicació morfològica i geogràfica, la població, l’economia, els poders, les elits, l’educació, les infraestructures comunicatives i relacionals. Pels objectius de cadascuna d’aquestes dos parts, hi ha diferències en l’estil narratiu. Mentre la primera té una finalitat de generalització teòrica i aquest és l’estil que he emprat, la segona s’aproxima als fets concrets d’un territori determinat. La narració, per tant, incorpora una quantitat important de detalls particulars que poden semblar anecdòtics, però que són imprescindibles de resseguir per comprovar l’abast del procés. Es fan més imprescindibles, encara, pensant que aquest estudi l’ha de poder llegir, i entendre, persones que no són de Lleida. Cal dir que no he pretès fer una tasca d’historiador i per tant, el relat és general i no exhaustiu. Des del punt de vista d’on parteixo he fet una tria significativa dels aspectes que, al meu parer, expliquen i demostren al marc general i les hipòtesis de treball.