Anàlisi de les relacions entre els trets de personalitat i la disfonia

Abstract

En l'experiència clínica, els foniatres i logopedes especialitzats en trastorns de la veu han afirmat que les disfonies tenen relació amb la personalitat del pacient. Estudis previs de Roy i Bless indiquen una relació entre els trets de personalitat neuroticisme i extraversió, definits per Eysenck, i les disfonies funcionals i els nòduls vocals. Aquests estudis proposen que les teories de Gray poden explicar aquesta relació. Gray proposa l'existència de dos sistemes biològics d'activació i d'inhibició conductual que responen a una major sensibilitat del subjecte a les recompenses i els càstigs, respectivament. El 2011, Torrubia et al. presenten, un qüestionari per a la valoració d'aquests dos sistemes. Partint dels treballs de Roy i Bless, l'estudi que presentem pretén aportar evidències sobre la influència dels trets de personalitat en la presència d'alteracions de la veu. S'han administrat els qüestionaris EPQ-RS d'Eysenck i SCSRQ de Torrubia a un grup experimental de 141 pacients atesos per alteracions de la veu i ha un grup control de 99 persones sense alteracions vocals. A tots ells se'ls va administrar també el qüestionari Voice Handicap Index-10 i es van recollir diverses mostres de la seva veu que van ser analitzades amb el programa MDVP per obtenir el paràmetre Dysphonia Severity Index descrit per Wuyts, i van ser valorades amb el paràmetre Grade del GRBAS d'Hirano per cinc logopedes experts en alteracions vocals. Els resultats han estat analitzats amb el paquet estadístic PASW 18. Els resultats mostren diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control en relació al tret neuroticisme en el test EPQ (z = 6.951, p <.01) i en relació a la sensibilitat al càstig en el test SCSRQ (z = 2.207; p <.05). Les dades mostren també diferències estadísticament significatives entre els dos grups pel que fa als valors del DSI (z = 9.320, p <.01). Per a aquesta mesura s'ha establert un valor de tall, amb la corba ROC, en la puntuació 3.7. També s'han obtingut diferències significatives en les puntuacions totals del VHI-10 (z = 10.351, p <.001) i un valor de tall de 7. El paràmetre G ha presentat diferències significatives (z = 10.959, p <.001) i un valor de tall en la puntuació 1. Les tres mesures de la disfonia correlacionen amb els resultats dels qüestionaris de personalitat per als trets neuroticisme (DSI rs = -. 437, p> .001; VHI-10 rs =.416, p> .001; paràmetre G rs = .446, p> .001) i sensibilitat al càstig (VHI-10 rs = .231, p> .01; paràmetre G rs = .144, p> .05). Els resultats confirmen les informacions aportades per investigacions anteriors respecte a la influència del neuroticisme en la disfonia. En el mateix sentit, podem concloure que el tret introversió està més present en la població amb alteracions de la veu. Els resultats de l'escala de sensibilitat al càstig permeten pensar que les teories de Gray poden orientar sobre els factors emocionals en les alteracions vocals. Així mateix, els resultats permeten concloure que els instruments de mesura de la qualitat vocal són fiables, complementaris i vàlids per a la discriminació de persones que pateixen alteracions de la veu.

En la experiencia clínica, los foniatras y logopedas especializados en trastornos de la voz han afirmado que las disfonías tienen relación con la personalidad del paciente. Estudios previos de Roy y Bless indican una relación entre los rasgos de personalidad neuroticismo y extroversión, definidos por Eysenck, y las disfonías funcionales y los nódulos vocales. Estos estudios proponen que las teorías de Gray pueden explicar esta relación. Gray propone la existencia de dos sistemas biológicos de activación y de inhibición conductual que responden a una mayor sensibilidad del sujeto a las recompensas y los castigos, respectivamente. En 2011, Torrubia et al. presentaron un cuestionario para la valoración de estos dos sistemas. Partiendo de los trabajos de Roy y Bless, el estudio que presentamos pretende aportar evidencias sobre la influencia de los rasgos de personalidad en la presencia de alteraciones de la voz. Se han administrado los cuestionarios EPQ-RS de Eysenck y SCSRQ de Torrubia a un grupo experimental de 141 pacientes atendidos por alteraciones de la voz y a un grupo control de 99 personas sin alteraciones vocales. A todos ellos se les administró también el cuestionario Voice Handicap Index-10 y se recogieron diversas muestras de su voz que fueron analizadas con el programa MDVP para la obtención del parámetro Dysphonia Severity Index descrito por Wuyts, y fueron valoradas con el parámetro Grade del GRBAS de Hirano por cinco logopedas expertos en alteraciones vocales. Los resultados han sido analizados con el paquete estadístico PASW 18. Los resultados muestran diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control en relación al rasgo neuroticismo en el test EPQ (z = 6.951; p< .01) y en relación a la sensibilidad al castigo en el test SCSRQ (z = 2.207; p< .05). Los datos muestran también diferencias estadísticamente significativas entre los dos grupos con respecto a los valores del DSI (z = 9.320, p < .01). Para esta medida se ha establecido un valor de corte, con la curva ROC, en la puntuación 3.7. También se han obtenido diferencias significativas en las puntuaciones totales del VHI-10 (z = 10.351; p< .001) y un valor de corte de 7. El parámetro G ha presentado diferencias significativas (z = 10.959; p< .001) y un valor de corte en la puntuación 1. Las tres mediciones de la disfonía correlacionan con los resultados de los cuestionarios de personalidad para los rasgos neuroticismo (DSI rs = -.437, p>.001; VHI-10 rs = .416, p>0.001; parámetro G rs = .446, p>0.001) y sensibilidad al castigo (VHI-10 rs = .231, p>.01; parámetro G rs = .144, p>.05). Los resultados confirman las informaciones aportadas por investigaciones anteriores respecto a la influencia del neuroticismo en la disfonía. En el mismo sentido, podemos concluir que el rasgo introversión está más presente en la población con alteraciones de la voz. Los resultados de la escala de sensibilidad al castigo permiten pensar que las teorías de Gray pueden orientar sobre los factores emocionales en las alteraciones vocales. Asimismo, los resultados permiten concluir que los instrumentos de medida de la calidad vocal son fiables, complementarios y válidos para la discriminación de personas que sufren alteraciones de la voz.

In clinical experience, phoniatricians and speech therapists who specialize in voice disorders have argued that dysphonia is related to the patient's personality. Previous studies by Roy and Bless indicate a relationship between the personality traits neuroticism and extraversion, defined by Eysenck, and functional dysphonia and vocal nodules. These studies suggest that Gray's theories can explain this relationship. Gray proposes the existence of two biological systems of activation and behavioral inhibition, which respond to increased sensitivity of the subject to reward and punishment, respectively. In 2011, Torrubia et al. presented a questionnaire for the assessment of these two systems. Based on the work of Roy and Bless, the study presented aims to provide evidence on the influence of personality traits in the presence of voice disorders. Administered questionnaires were Eysenck's EPQ-RS and SCSRQ of Torrubia to an experimental group of 141 patients with voice disorders and a control group of 99 people with no vocal alterations. All of them answered the Voice Handicap Index-10 questionnaire and several samples of their voices were analyzed with the MDVP program so as to obtain Dysphonia Severity Index parameter described by Wuyts. These samples were evaluated with the parameter Grade of Hirano’s GRBAS by five speech pathologists specialized in voice disorders. The results were analyzed using the statistical package PASW 18. The results showed statistically significant differences between the experimental and control groups in relation to trait neuroticism on the EPQ test (z = 6951, p <.01) and in relation to sensitivity to punishment in SCSRQ test (z = 2207; p <.05). The data also showed statistically significant differences between the two groups regarding DSI values (z = 9320, p <.01). For this measure cutoff with ROC curve has been established in the score 3.7. Significant differences were also obtained in total scores of HIV-10 (z = 10,351, p <.001) and a cutoff value of 7. The parameter G has presented significant differences (z = 10,959, p <.001) and a cutoff in the score 1. All three measures of dysphonia correlated with the results of the questionnaires of personality traits neuroticism (r = -. 437 DSI, p> .001; VHI-10 r = .416, p> .001; parameter G r = .446, p <.001) and sensitivity to punishment (VHI-10 r = .231, p> 0.01; parameter G r = .144, p> .05). The results confirm the information provided by previous research on the influence of neuroticism in dysphonia. Also, we can conclude that introversion trait is more present in people with voice disorders. The relationship between the results of the sensitivity scale to punishment suggests that Gray's theories can shed some light on emotional factors in voice disorders. Finally, the results suggest that measurement instruments used for voice quality are reliable, complementary and valid for the discrimination of people with voice disorders.