Efecto de la restricción calórica en la composición corporal, la estructura muscular y la eficiencia de la cadena respiratoria mitocondrial en el deportista

Abstract

[spa]Introducción: Se propone trabajar sobre un modelo de Restricción Calórica (RC) o Dieta del Ayuno Intermitente o Intermitent Fasting Diet, que consideramos una buena opción para perder peso en determinadas circunstancias e individuos. Se considera RC cuando establecen periodos intemitentes de 16-48h de ayuno o de restricción del 30 al 60% del contenido calórico, respecto a la ingesta habitual, que por otra parte se mantiene sin modificaciones entre estos periodos. Estudios recientes en humanos exponen sus efectos beneficiosos a través de mecanismos de adaptación celulares y moleculares, aportando su efecto positivo sobre patologias de gran morbilidad como diabetes, obesidad, enfermedades cardiovasculares, cáncer y enfermedades neurológicas propias de la senescencia como el Alzheimer o el Parkinson. Algunos de estos efectos adaptativos que se incluyen generan un nivel bajo de patrón inflamatorio de base como se evidencia por los bajos niveles circulantes de la proteína C reactiva y del factor de necrosis tumoral, niveles séricos de triyodotironina que se hallan en el extremo inferior del rango de normalidad, e incluso de carácter estructural, como la presencia de un ventrículo izquierdo (LV) más elástico cuando se evalua su rigidez mediante eco-doppler; que son efectos similares a los que se observan en los animales que se someten a una vida en RC. Todos ellos pueden considerarse una ventaja en relación al estrés y la sobrecarga que puede ocasionar la practica de ejercicio. De forma esquemática, el modelo de RC pretende reducir el total de calorías ingeridas por semana manteniendo una dieta completa y proporcionada en macronutrientes y micronutrientes. Las dos formas más usuales de alcanzar el déficit calórico deseado (% RC) son reducir cada día ese porcentaje o establecer unos días intermitentes de ayuno, donde el impacto de la restricción sea más importante. Varady (Varady 2011) encuentra válidos ambos métodos cuando los compara en relación a su éxito sobre la disminución de peso, aunque en el segundo, el hecho de alternar un día de restricción con otro de dieta normal parece ofrecer tres puntales a considerar en el sujeto deportista, tiene menor repercusión sobre la perdida de masa muscular, no se activan los mecanismos de reserva energética y está más facilitada la adherencia al modelo de dieta. Contenido de la investigación: Dieciocho sujetos sanos y físicamente activos, siguieron una pauta de restricción calórica (34,3±15,4%) durante 6 semanas, en las que mantuvieron su actividad física regular. Al inicio y al final del experimento se determinaron parámetros fisiológicos de eficiencia energética en el esfuerzo, parámetros hematológicos y bioquímicos, se valoró el patrón inflamatorio y oxidativo ante el ejercicio, se determinó la composición corporal y se practicaron biopsias musculares; todo ello orientado a identificar los cambios inducidos por la restricción calórica. Conclusiones: Así pues considerando que la pérdida de peso es en principio a expensas del peso graso (de predominio androide), que existe una mejor adaptación al rendimiento aeróbico y que no hay modificacones en el patron de estrés inflamatorio y oxidativo, consideramos la restricción calórica como una buena opción para el ajuste de peso en deportistas.

[eng]Introduction: It is proposed to work on a model of caloric restriction (CR) or Intermittent Fasting Diet, which we consider a good option to lose weight in certain circumstances and individuals. It is considered CR when the individuals establish intermittent periods of 16-48h fasting or restriction of 30 to 60% of the caloric content, with respect to the habitual intake, which, on the other hand, remains unchanged between these periods. Recent studies in humans show their beneficial effects through cellular and molecular adaptation mechanisms, contributing a positive effect on pathologies of great morbidity such as diabetes, obesity, cardiovascular diseases, cancer and neurological diseases of senescence such as Alzheimer's or Parkinson's. Some of these adaptive effects included generate a low level of baseline inflammatory pattern as evidenced by the low circulating levels of C-reactive protein and tumor necrosis factor, serum levels of triiodothyronine that are at the lower end of the range of normality, and even of a structural nature, such as the presence of a more elastic left ventricle (LV) when it stiffness is evaluated by echo-doppler; which are similar effects to those observed in animals that submitted to CR. All of them can be considered an advantage in relation to stress and overload that can be cause by exercise practice. In a schematic way, the CR model aims to reduce the total calories ingested per week by maintaining a complete and proportionate amount of macronutrients and micronutrients. The two most common ways to achieve the desired caloric deficit (% CR) are to reduce that percentage each day or to establish intermittent fasting days, where the impact of the restriction is more important. Varady (Varady 2011) finds both methods valid when comparing them in relation to their success on weight loss; although, in the second, the fact of alternating a day of restriction with another one of normal diet seems to offer advantages to consider in the athlete; less impact on muscle mass loss, does not activate the mechanisms of energy reserve and an easier adhesion for this diet model. Content of the research: Eighteen healthy and physically active subjects followed a CR pattern (34.3 ± 15.4%) for 6 weeks, during which they maintained their regular physical activity. At the beginning and at the end of the experiment, physiological parameters of energy efficiency, hematological and biochemical parameters, the inflammatory and oxidative pattern were determined. Body composition was determined as well, and muscle biopsies were performed; all aimed at identifying changes induced by caloric restriction. Conclusion: Considering that weight loss is fundamentally from fat mass (predominantly android), that there is a better adaptation to aerobic performance and that there are no changes in the pattern of inflammatory and oxidative stress; we consider the caloric restriction as a good option for weight adjustment in athletes.

[cat]Introducció: Es proposa treballar sobre un model de Restricció Calòrica (RC) o Dieta del Dejuni Intermitent o Intermitent Fasting Diet, que considerem una bona opció per perdre pes en determinades circumstàncies i individus. Es considera RC quan s'estableixen períodes intermitents de 16-48h de dejuni o de restricció del 30 al 60% del contingut calòric, respecte a la ingesta habitual, que d'altra banda es manté sense modificacions entre aquests períodes. Estudis recents en humans exposen els seus efectes beneficiosos a través de mecanismes d'adaptació cel·lulars i moleculars, aportant el seu efecte positiu sobre patologies de gran morbiditat com diabetis, obesitat, malalties cardiovasculars, càncer i malalties neurològiques pròpies de la senescència com l'Alzheimer o el Parkinson. Alguns d'aquests efectes adaptatius que s'inclouen generen un nivell baix de patró inflamatori de base com s'evidencia pels baixos nivells circulants de la proteïna C reactiva i del factor de necrosi tumoral, nivells sèrics de triiodotironina que es troben en l'extrem inferior del rang de normalitat, i fins i tot de caràcter estructural, com la presència d'un ventricle esquerre (LV) més elàstic quan s'avalua la seva rigidesa mitjançant eco-doppler; que són efectes similars als que s'observen en els animals que se sotmeten a una vida en RC. Tots ells poden considerar se un avantatge en relació a l'estrès i la sobrecarrega que pot ocasionar la pràctica d'exercici. De forma esquemàtica, el model de RC pretén reduir el total de calories ingerides per setmana mantenint una dieta completa i proporcionada en macronutrients i micronutrients. Les dues formes més usuals d'arribar al dèficit calòric desitjat (% RC) són reduir cada dia aquest percentatge o establir uns dies intermitents de dejuni, on l’impacta de la restricció sigui més important. Varady (Varady 2011) troba vàlids tots dos mètodes quan els compara en relació al seu èxit sobre la disminució de pes, encara que en el segon, el fet d'alternar un dia de restricció amb un altre de dieta normal sembla oferir tes puntals a considerar en el subjecte esportista , té menor repercussió sobre la pèrdua de massa muscular, no s'activen els mecanismes de reserva energètica i està més facilitada l'adherència al model de dieta Contingut de la investigació: Divuit subjectes sans i físicament actius, van seguir una pauta de restricció calòrica (34,3 ± 15,4%) durant 6 setmanes, en les que van mantenir la seva activitat física regular. A l 'inici i al final de l'experiment es van determinar paràmetres fisiològics d'eficiència energètica a l'esforç, paràmetres hematològics i bioquímics, es va valorar el patró inflamatori i oxidatiu davant l'exercici, es va determinar la composició corporal i es van practicar biòpsies musculars; tot això orientat a identificar els canvis induïts per la restricció calòrica. Conclusions: Així doncs considerant que la pèrdua de pes és en principi a costa del pes gras (de predomini androide), que hi ha una millor adaptació al rendiment aeròbic i que no hi ha modificacions del patró d'estrès inflamatori i oxidatiu; considerem la restricció calòrica com una bona opció per a l'ajust de pes en esportistes.